El president d'Ercros xifra el saldo fiscal del 2009 en 4.015 milions a favor de Catalunya
Antoni Zabalza, amb dades del 2009, ha dit que la Generalitat "sobredimensiona" en un 45,7% el càlcul del dèficit del 2009 que no és de 8.000 milions, sinó de poc més de la meitat.
4 min
L'economista Antoni Zabalza, president d'Ercros, i Guillem López-Casasnovas, professor de Ciències Econòmiques de la UPF, han discrepat en relació amb els càlculs del dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya, durant un debat sobre el 'Model econòmic i financer de relació Catalunya-Espanya' organitzat per Esade Alumni.
Antoni Zabalza, amb dades del 2009, ha dit que la Generalitat "sobredimensiona" en un 45,7% el càlcul del dèficit del 2009 que no és de 8.000 milions sinó de poc més de la meitat. Per contra, López-Casasnovas ha defensat les xifres de la Generalitat i ha demanat que l'objectiu de dèficit que el govern espanyol ha de fixar per aquest any 2013 ha de ser asimètric entre les autonomies.
Zalbalza diu que el saldo fiscal del 2009 va ser de 4.015 milions a favor Catalunya
Zabalza ha explicat que el saldo fiscal l'any 2009 va ser de 4.015 milions d'euros a favor de Catalunya, ja que els serveis prestats per l'Estat a Catalunya, en un context de crisi, van ser més grans que el recaptat a la comunitat. L'exsecretari d'Estat d'Hisenda ha dit que l'any 2009 l'Estat va ingressar a Catalunya 45.184 milions i va prestar serveis per valor de 49.199 milions, amb la qual cosa el saldo fiscal se situaria en 4.015 milions a favor d'aquesta comunitat.
Zabalza considera que els saldos fiscals territorials estan afectats pel cicle econòmic en què es troben i que en èpoques de crisi sol passar que l'Estat aporta més que no rep de les comunitats riques, encara que ha dit que aquest "saldo observat" ha de sotmetre's després a algunes correccions.
Sobre la metodologia que la Generalitat utilitza per calcular el dèficit fiscal i que l'ha situat en 16.410 milions, Zabalza ha dit que està sobredimensionat en un 45,7% i que no se situa en el 8% del PIB com ha mantingut el govern català, sinó que podria estar entre l'1 % o 1,5 % el que és "normal" en un territori heterogeni des del punt de vista de la riquesa i de la població.
López Casanovas: "la solidaritat malentesa entre les comunitats d'Espanya ho ha enverinat tot"
De la seva banda, el catedràtic d'Economia i conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casanovas, que s'ha mostrat en desacord amb les afirmacions de Zabalza, ha assenyalat que el "desengany" actual respecte a l'actuació de l'administració central "han allunyat la confiança" i ha creat "desafecció". López Casanovas ha dit que la solidaritat malentesa entre les comunitats d'Espanya "ho ha acabat enverinant tot" i ha acabat penalitzant les comunitats que més aporten.
Ha apuntat també que quan hi ha "lleialtat i bon rotllo" no hauria de ser important qui té la clau de la caixa, però ara mateix aquesta qüestió està al centre de discussió entre economistes, cosa que "és un símptoma que el sistema té poc de lleialtat". A més, ha apostat perquè a l'hora de flexibilitzar el dèficit no es faci de manera simètrica a totes les comunitats autònomes, sinó que, com a mínim, es consideri l'antiguitat en les transferències, entre d'altres coses.
El president d'Ercros demana que no hi hagi "interferències" en les negociacions de l'ERO
El president d'Ercros, Antoni Zabalza, ha demanat també que el procés de negociació de l'expedient de regulació d'ocupació -que afecta principalment a la planta de Flix, a Tarragona- es dugui a terme sense pressions, amb la màxima tranquil·litat i amb les menors "interferències" possibles.
En declaracions a la premsa després de la conferència a ESADE, Zabalza s'ha negat a respondre sobre si confia que pugui hi haver un acord durant aquesta setmana perquè considera que qualsevol declaració seva podria condicionar el treball dels representants de l'empresa a la taula de negociació. "Es un procés que ha funcionat bé a pesar de l'entorn hostil: s'han identificat punts de possibles millores respecte a la proposta inicial, s'ha avançat, i ara no cal interferir, hem de deixar que la negociació funcioni com les tres setmanes anteriors i, si és possible, que s'arribi a un acord", ha dit.
Zabalza ha reconegut que hi ha hagut converses entre l'empresa i la Generalitat, però no negociacions: "Són els sindicats i els representants de la companyia els qui han de parlar a la taula de negociació". Sobre la vaga de fam de l'alcalde i els regidors de Flix, el president d'Ercros no s'ha volgut pronunciar.
Antoni Zabalza, amb dades del 2009, ha dit que la Generalitat "sobredimensiona" en un 45,7% el càlcul del dèficit del 2009 que no és de 8.000 milions sinó de poc més de la meitat. Per contra, López-Casasnovas ha defensat les xifres de la Generalitat i ha demanat que l'objectiu de dèficit que el govern espanyol ha de fixar per aquest any 2013 ha de ser asimètric entre les autonomies.
Zalbalza diu que el saldo fiscal del 2009 va ser de 4.015 milions a favor Catalunya
Zabalza ha explicat que el saldo fiscal l'any 2009 va ser de 4.015 milions d'euros a favor de Catalunya, ja que els serveis prestats per l'Estat a Catalunya, en un context de crisi, van ser més grans que el recaptat a la comunitat. L'exsecretari d'Estat d'Hisenda ha dit que l'any 2009 l'Estat va ingressar a Catalunya 45.184 milions i va prestar serveis per valor de 49.199 milions, amb la qual cosa el saldo fiscal se situaria en 4.015 milions a favor d'aquesta comunitat.
Zabalza considera que els saldos fiscals territorials estan afectats pel cicle econòmic en què es troben i que en èpoques de crisi sol passar que l'Estat aporta més que no rep de les comunitats riques, encara que ha dit que aquest "saldo observat" ha de sotmetre's després a algunes correccions.
Sobre la metodologia que la Generalitat utilitza per calcular el dèficit fiscal i que l'ha situat en 16.410 milions, Zabalza ha dit que està sobredimensionat en un 45,7% i que no se situa en el 8% del PIB com ha mantingut el govern català, sinó que podria estar entre l'1 % o 1,5 % el que és "normal" en un territori heterogeni des del punt de vista de la riquesa i de la població.
López Casanovas: "la solidaritat malentesa entre les comunitats d'Espanya ho ha enverinat tot"
De la seva banda, el catedràtic d'Economia i conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casanovas, que s'ha mostrat en desacord amb les afirmacions de Zabalza, ha assenyalat que el "desengany" actual respecte a l'actuació de l'administració central "han allunyat la confiança" i ha creat "desafecció". López Casanovas ha dit que la solidaritat malentesa entre les comunitats d'Espanya "ho ha acabat enverinant tot" i ha acabat penalitzant les comunitats que més aporten.
Ha apuntat també que quan hi ha "lleialtat i bon rotllo" no hauria de ser important qui té la clau de la caixa, però ara mateix aquesta qüestió està al centre de discussió entre economistes, cosa que "és un símptoma que el sistema té poc de lleialtat". A més, ha apostat perquè a l'hora de flexibilitzar el dèficit no es faci de manera simètrica a totes les comunitats autònomes, sinó que, com a mínim, es consideri l'antiguitat en les transferències, entre d'altres coses.
El president d'Ercros demana que no hi hagi "interferències" en les negociacions de l'ERO
El president d'Ercros, Antoni Zabalza, ha demanat també que el procés de negociació de l'expedient de regulació d'ocupació -que afecta principalment a la planta de Flix, a Tarragona- es dugui a terme sense pressions, amb la màxima tranquil·litat i amb les menors "interferències" possibles.
En declaracions a la premsa després de la conferència a ESADE, Zabalza s'ha negat a respondre sobre si confia que pugui hi haver un acord durant aquesta setmana perquè considera que qualsevol declaració seva podria condicionar el treball dels representants de l'empresa a la taula de negociació. "Es un procés que ha funcionat bé a pesar de l'entorn hostil: s'han identificat punts de possibles millores respecte a la proposta inicial, s'ha avançat, i ara no cal interferir, hem de deixar que la negociació funcioni com les tres setmanes anteriors i, si és possible, que s'arribi a un acord", ha dit.
Zabalza ha reconegut que hi ha hagut converses entre l'empresa i la Generalitat, però no negociacions: "Són els sindicats i els representants de la companyia els qui han de parlar a la taula de negociació". Sobre la vaga de fam de l'alcalde i els regidors de Flix, el president d'Ercros no s'ha volgut pronunciar.
