El preu rècord del xai atia els robatoris, tot i que no són generalitzats
A mitjans de maig el perfil a Instagram del moviment Revolta Pagesa, constituït en Gremi de la Pagesia, va penjar un post en què assegurava que "s'estan multiplicant els robatoris de xais arreu de Catalunya" i que "la situació és insostenible".
En aquest post demanaven més presència policial, animaven els ramaders a denunciar si eren víctimes de robatoris i advertien que aquesta mena d'actes són un perill tant pel benestar dels animals com per la salut pública, per les males condicions en què es tenen els animals robats.
Robatoris reals, però no generalitzats
Des de 3CatInfo Verifica ens hem posat en contacte amb Unió de Pagesos, ASAJA, JARC o la Unió de Petits Agricultors i Ramaders de Catalunya (a més de Revolta Pagesa).
La gran majoria coincideixen que, si bé és cert que hi ha hagut casos puntuals de robatoris en explotacions sobretot del sud del país, no hi ha un creixement general de robatoris de xais o ovelles arreu.
En les últimes setmanes, les diverses organitzacions tenen constància de robatoris a Montblanc i Vallclara (Conca de Barberà), Juneda (les Garrigues), Llardecans (Segrià), Ulldemolins (Priorat), Bonastre (Baix Penedès) i Vallgorguina (Maresme), on s'han robat una setantena de caps de bestiar en total.
Els Mossos també van detenir aquesta setmana una persona a les Borges Blanques que conduïa un camió robat amb 28 xais també robats a l'Aragó. Els animals i el camió es van poder tornar als seus propietaris.
Segons la policia catalana, és cert que els robatoris de xais es van donant de tant en tant i admeten que no es denuncien tots, però no tenen constància d'una onada de robatoris ni d'un fenomen que es produeixi regularment.
Revolta Pagesa, per la seva banda, reconeixen que els ramaders no denuncien en alguns casos perquè els porta més feina i perquè consideren que és poc útil, perquè els lladres surten en llibertat ràpidament.
El president d'ASAJA, Pere Roqué, considera que la sincronització d'aquests casos ha generat alarma:
Sí que hi ha casos i que passin tots sincronitzats, ens ha posat en alerta.
Aquests robatoris suposen un problema pels ramaders afectats, i les pèrdues poden arribar a ser de milers d'euros.
La coincidència de casos i el robatori de desenes de caps de bestiar, doncs, ha posat en guàrdia el sector, tot i que, en proporció, afecta poques explotacions.
A Catalunya el nombre d'explotacions d'oví és de 2.100 i de cabrum de 1.300, amb uns 440.000 i 71.000 animals respectivament.
Un cas que sí que va acabar amb una operació de la policia catalana va tenir lloc el 2024 al Camp de Tarragona.
Aleshores, el robatori de centenars d'animals va culminar amb la intervenció d'una granja clandestina a Constantí amb animals de fins a 17 explotacions, entre els quals se'n van trobar de vius i de morts.
En aquell cas, resolt ara fa un any, un dels detinguts tenia vincles amb un restaurant xinès de la zona.
Malgrat tot, ara per ara no s'està donant una situació igual i les organitzacions de ramaders no consideren el dels robatoris el principal problema que pateix el sector, sinó un més que se suma al problema del relleu generacional, la precarietat, la manca de sortida per la llana, la relació amb la fauna salvatge, la sostenibilitat d'un model de vida o els preus de la carn durant bona part de l'any.
El preu i la festa del xai, possible incentiu
Tot i que el post de Revolta Pagesa no hi feia referència, els comentaris i molts usuaris a xarxes l'han compartit vinculant aquest avís a la celebració de la festa musulmana del xai, el 27 de maig. El més semblant a Nadal per la comunitat musulmana.
En aquesta festa, és tradició sacrificar un xai o un cabrit.
Segons la mateixa Revolta Pagesa, els preus disparats del xai els converteixen en objecte de desig de delinqüents habituals, per revendre'ls. I els Mossos apunten a la mateixa tesi.
De fet, aquest any, segons el responsable d'anàlisi dels mercats agraris de Mercolleida Lluc Areny el preu del xai en granja està en nivells rècord i ha pujat al voltant del 10% respecte a l'any passat.
Entre d'altres factors que ho han propiciat trobem la baixada de l'oferta perquè l'any passat es van haver de sacrificar a tot l'estat uns 2 milions d'ovelles (per la llengua blava, una malaltia que afecta aquest bestiar). Aquesta baixada, s'afegeix a la tendència dels darrers anys:
Si el 2010 teníem 20 milions d'ovelles a tot l'Estat, ara en tenim 10.
A més d'això, segons Areny, "les exportacions d'animals vius a Algèria han pujat molt i el calendari ha fet que aquest any anessin seguides el Nadal, el Ramadà, Pasqua i la festa del xai", festes amb molta demanda d'aquest tipus de carn.
En aquest cas, segons Areny, la festa del xai fa que la comunitat musulmana tant d'aquí com de fora estigui disposada a pagar preus més alts.
Amb aquesta combinació de falta d'oferta i alta demanda interna i exterior, el preu del xai s'ha disparat com explica el president de la Fundació Ibn Battuta, Mohamed Chaib:
El xai sencer que altres anys valia 150 o 200 euros, ara no baixa dels 350.
Els sacrificis particulars, residuals
En molts comentaris a xarxes, alguns usuaris asseguren que la comunitat musulmana vol els xais per fer sacrificis a casa seva o en llocs no permesos.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) admet que no es denuncien tots els casos de sacrificis fora de la llei, però detalla que entre els anys 2023 i 2025 van rebre 13 denúncies i es van fer una desena de comisos d'animals en explotacions no registrades.
Segons Mohamed Chaib, aquests casos són una excepció:
La immensa majoria compra la carn de xai a la carnisseria. Entre altres coses perquè no hi ha llocs habilitats per fer el sacrifici en condicions.
Segons afegeix el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, "la comunitat busca adaptar-se a la realitat legal i social del país, sense renunciar al significat religiós de la festa".
Segons Chaib, els ciutadans saben que fins i tot portar un animal viu al cotxe pot ser il·legal i no es volen arriscar a haver de pagar multes.
El Ghaidouni assegura que si hi ha sacrificis il·legals són residuals i gens representatius de la majoria de la comunitat musulmana.
En aquest context, és cert que des de fa més de 10 anys el DARPA envia cada any un correu electrònic als ramaders recordant-los que no poden vendre xais a particulars i, alhora, promou campanyes per recordar a la ciutadania que sacrificar un animal a casa pot comportar una sanció.
Sobre això, Chaib creu que una bona solució serien els escorxadors mòbils perquè la comunitat pogués fer els sacrificis d'acord amb el seu ritual.
A Catalunya ja hi ha diversos escorxadors on es practica aquesta mena de sacrifici conegut com a halal.