El problema de l'habitatge a "La solució": és bon moment per comprar un pis?
Emancipar-se i trobar un lloc assequible i digne on viure s'ha convertit en un dels principals reptes de la societat actual. Diversos estudis mostren que el preu mitjà del metre quadrat a Catalunya ja frega els nivells de la bombolla immobiliària.
Tot i que l'accés a l'habitatge és un dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, l'augment sostingut dels preus, la manca d'oferta i l'especulació fan que l'habitatge esdevingui cada cop més un luxe i no pas una possibilitat real.
A "La solució", el professor d'Economia Gonzalo Bernardos i l'escriptora Estel Solé posen xifres, context i mirades diferents a una crisi que condiciona els projectes de futur de milers de persones, especialment a les grans ciutats.
Comprar un pis és possible?
El mercat immobiliari ha canviat radicalment en els últims vint anys. Un dels indicadors que millor ho expliquen és el descens de la compra d'habitatge per part dels joves d'entre 16 i 29 anys.
El 2007, prop del 60% estaven emancipats amb una residència pròpia, mentre que avui la xifra ha caigut fins a prop del 27%, segons explica Gonzalo Bernardos.
L'economista apunta que els preus de l'habitatge comencen a estabilitzar-se en barris residencials benestants, com Pedralbes o Sant Gervasi a Barcelona, però que encara hi ha marge de pujada en àrees perifèriques i a l'interior. Per exemple, a l'àrea metropolitana de Barcelona, o els entorns de Girona i Tarragona, que són les que absorbeixen la demanda que no poden assumir les grans ciutats.
Per regular aquest increment, Estel Solé defensa la limitació de la compra de propietats per prioritzar l'ús residencial:
El criteri principal hauria de ser que algú hi visqui, no que algú l'utilitzi per explotar-lo turísticament.
Això es contraposa amb el que creu Bernardos, que apunta que significaria "destruir el mercat de lloguer".
Per què el preu del lloguer està a l'alça?
Segons Gonzalo Bernardos, el problema es deu principalment a un desajust entre l'oferta i la demanda. "Tenim una demanda d'habitatge molt superior a l'oferta, i això provoca que el preu no pari d'augmentar", explica. L'economista apunta que aquest desequilibri respon a diversos factors:
- Es construeix poc habitatge. Els promotors es troben dificultats administratives i lentitud en l'atorgament de llicències, que frenen la creació de nous habitatges.
- Menys pisos de lloguer. Al mateix temps, regulacions com el control de preus fan que gran part dels propietaris optin per vendre en lloc de llogar.
- Augment de la demanda a causa d'un creixement de la població, la mobilitat laboral i la concentració a les grans ciutats.
El resultat és un mercat tensionat on hi pot haver desenes o centenars de candidats per a un sol pis, fet que també fa disparar el preu de l'habitatge.
Aquesta combinació de factors crea un efecte dominó, en què el preu del lloguer no para de pujar i provoca que, paradoxalment, una gran part de la població no s'ho pugui permetre i es vegi abocada a comprar.
Quan l'habitatge es converteix en luxe
Estel Solé remarca que el problema amb l'habitatge és una qüestió estructural que determina la qualitat de vida de les persones:
Molts estudis apunten que el nostre futur dependrà bàsicament de si heretarem propietats o no, i això marcarà quin tipus de vida tindrem.
L'accés a un pis condiciona l'emancipació, la possibilitat de formar una família i fins i tot el benestar emocional. En aquest sentit, l'habitatge deixa de ser un bé material per convertir-se en un factor determinant de desigualtat.
L'escriptora també assenyala que el model del mercat immobiliari actual és inassolible per a moltes persones, que es veuen obligades "a destinar més del 50% del sou a pagar l'habitatge, per sobre del 30% recomanat", explica.
Què pot revertir el problema amb l'habitatge?
Les perspectives que es plantegen al programa són divergents, però Bernardos posa sobre la taula diverses mesures per regular el mercat immobiliari.
- Construir i estimular la inversió en habitatge de lloguer. Segons l'economista, la clau principal és augmentar el parc d'habitatge i la inversió en el mercat de lloguer per tal d'equilibrar els preus.
- Nous models d'accés a compra. En aquest sentit, es menciona el préstec d'emancipació impulsat per la Generalitat, que és una iniciativa pública que ajuda a finançar fins al 20% de l'import de l'immoble.
- Separar sòl i edificació per abaratir el preu. El plantejament de Bernardos té com a punt de partida que l'administració mantingui la propietat del terreny i només en vengui el vol, és a dir, l'edificació. "El comprador pagaria menys d'entrada i aniria comprant el sòl de forma progressiva", explica.
- Regular el turisme i la planificació urbanística. També apareix una línia de debat sobre la necessitat de limitar l'arribada de turistes en determinats moments. Tanmateix, l'economista parla de planificar quins habitatges es destinen a segona residència o residència habitual, i quins seran habitatges d'ús turístic.
