L'1 d'octubre ha deixat ressaca en l'interès ciutadà per la política?
La sèrie històrica del CEO -el Centre d'Estudis d'Opinió- mostra que el nivell d'interès dels catalans per la política ha tornat als anys previs a la legislatura del referèndum de l'1 d'octubre.
L'enquesta de context polític de maig d'enguany el situava en un 54%, similar als percentatges d'octubre del 2015, poc abans de l'arribada a la Generalitat de Carles Puigdemont.
Entremig, els moments de màxima efervescència del procés independentista van disparar els indicadors a nivells de rècord.
En només quatre mesos, entre el juny del 2017 -quan s'anuncia la data del referèndum- i l'octubre del mateix any -durant la celebració de l'1-O- van pujar 14 punts de cop i es van enfilar fins a un històric 60%.
El procés independentista va marcar el pic. I ha deixat una ressaca de baixada, tal com destaca el politòleg Oriol Bartomeus.
Una de les moltes coses que va comportar el procés va ser un increment de l'interès per la política. A mesura que passa la part més intensa del procés, anem tendint a una certa normalització de l'interès per la política.
L'interès té un reflex onada, puja i baixa segons el moment conflictual
Aquesta ressaca no significa ni que els catalans hagin perdut l'interès per la política ni que el procés independentista hagi perdut la seva vigència.
L'interès respon a onades, on la tensió i el conflicte marquen les oscil·lacions, segons ressalta la també professora de Ciència Política Gemma Ubasart.
La tendència és a l'alça, amb pujades i baixades, on els anys del procés són el moment de pic.
Oriol Bartomeus també destaca la resposta cíclica de l'interès per la política a partir dels impactes que rep la ciutadania.
Ens podem trobar amb baròmetres que ens indiquen que hi ha un interès normal, és a dir, baix i, de sobte, dos mesos després, que se'ns dispari l'interès i que, al cap de dos mesos més, torni a baixar. Això, abans no passava tant, tot era més estable.
I de la mateixa manera que baixen, les onades d'interès per la política tornen a pujar, en funció, afegeix Bartomeu, de les conjuntures de cada moment.
És possible que, quan s'acosti el cicle electoral del 2023, tornem a tenir aquesta tensió. També és possible que episodis com ara alguna sentència judicial o algun cas relacionat amb l'expresident Puigdemont pugui fer reviscolar l'interès per la política.
Ciutadans més interessats, però també més desconfiats amb la política
Mirat amb perspectiva històrica, l'interès per la política ha experimentat una tendència a l'alça a Catalunya, des de nivells per sota del 30% a començaments del mil·lenni fins a superar el 50% actual.
Per Ubasart, hi han tingut molt a veure els cicles de mobilitzacions i protestes que van des de les manifestacions contra la guerra de l'Iraq, passant pel moviment 15M dels indignats i culminant amb el procés independentista.
Sí que, conjunturalment, el cicle del procés té una pujada i una baixada però, en termes generals, si mirem des dels anys vuitanta fins avui, hi ha una tendència a augmentar l'interès per la política.
Una evolució que, segons aquesta politòloga, ha consolidat una cultura de ciutadans cada cop més polititzats, però, alhora, més desconfiats en la política.
La ciutadania té més interès i més propensió a participar-hi, però, alhora, també és més desconfiada amb la classe política, certes institucions i certs actors polítics.
Les anàlisis també constaten que els cicles més explosius de mobilitzacions i protestes, que han disparat els índexs d'interès per la política, han anat acompanyats d'un sentiment creixent d'insatisfacció amb el funcionament del sistema polític i les seves institucions.
