El processament del fiscal general, un nou cop per a Sánchez en el seu curs més difícil

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer aquest dilluns balanç del curs polític. En una conferència de premsa en què va presumir de la situació econòmica, va insistir que té intenció d'exhaurir la legislatura i presentar un projecte de pressupostos per al 2026.

Amb prou feines havien passat 24 hores que el Suprem ha confirmat la decisió de l'instructor del cas i ha situat el fiscal general, Álvaro García Ortiz, a un pas del judici per presumptament haver filtrat un correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso.

Tot i que el fiscal general assegura que no té intenció de dimitir, associacions de jutges com l'Associació Judicial Francisco de Vitoria o el Fòrum Judicial Independent li han demanat que "reflexioni" sobre si ha de continuar en el càrrec després del processament. A més, l'han advertit del "dany" i l'"impacte constitucional" que pot tenir la seva continuïtat en el càrrec.

Però García Ortiz no és l'únic colpejat per la decisió del Suprem. La possibilitat que un fiscal general de l'Estat s'assegui al banc dels acusats, una situació inèdita, afegeix més pressió a Sánchez al final d'un curs polític que ha estat el més difícil des que el secretari general del PSOE va arribar a La Moncloa, ara fa set anys.

Sánchez allunya la possibilitat d'una crisi de govern

Abans de marxar de vacances, Sánchez s'ha reunit aquest dimarts a la tarda amb el rei Felip VI al Palau de Marivent. En la compareixença de premsa posterior, ha evitat qualsevol referència al fiscal general, però ha hagut de respondre als periodistes sobre la qüestió.

Com ha anat fent des de la imputació de García Ortiz, el president del govern espanyol ha expressat el suport de l'executiu al fiscal general: "Creiem en la seva innocència", ha assegurat.

D'altra banda, Sánchez ha afirmat que "no hi haurà cap crisi de govern" i ha defensat la tasca de tots els ministres de l'executiu de PSOE i Sumar, que ha dit que estan fent una feina "extraordinària" en un moment "molt complex".

Per la seva banda, el PP ha aprofitat el processament del fiscal general per atacar Sánchez i retreure-li que no parlés de corrupció en el balanç del curs que va fer aquest dilluns.

"No va dir res sobre el fet que la seva dona està imputada, el seu germà està processat, el fiscal general de l'Estat està processat, el seu número dos és a la presó", ha assenyalat la portaveu dels populars al Congrés, Ester Muñoz.

El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha dit en un missatge a X que García Ortiz "no pot continuar ni un minut més" en el càrrec perquè "qui s'asseu al banc dels acusats no pot perseguir delictes".

Un curs marcat pel cas Cerdán

L'esclat del cas Cerdán, ara fa un mes i mig, ha situat Sánchez en la posició més dèbil des que va començar la legislatura, fa prop de dos anys. El cas va deixar tocat el president del govern espanyol, que va comparèixer per demanar perdó visiblement afectat.

El que va ser l'home de confiança del president espanyol, encarregat de negociar amb Junts el suport a la investidura, està acusat d'haver gestionat una trama que cobrava comissions il·legals per adjudicar obra pública.

El que va ser secretari d'organització del PSOE des del 2021 fins a la seva dimissió està en presó provisional des del 30 de juny passat i, de moment, el Suprem li ha denegat les peticions de sortir en llibertat pel risc de destrucció de proves.

L'impacte del cas Cerdán ha fet que el PSOE baixés set punts en el darrer CIS i ha col·locat Sánchez en una situació de debilitat respecte als seus socis, que l'han avisat que el crèdit no és indefinit.

Degoteig de casos judicials

En els darrers mesos s'han multiplicat els casos judicials que impliquen l'entorn de Sánchez, però algunes de les causes que involucren persones properes al president del govern espanyol no són noves. L'any passat, la reunió amb el rei a Marivent va tenir lloc el mateix dia que Sánchez es va acollir al dret a no declarar davant el jutge Juan Carlos Peinado en la causa que investiga Begoña Gómez.

La investigació a la seva dona per suposadament haver influït en adjudicacions públiques va esclatar l'abril de l'any passat, nascuda d'una denúncia de l'organització ultra Manos Limpias, basada en notícies que el mateix sindicat va admetre que no sabia si eren certes.

L'obertura de diligències prèvies a Begoña Gómez per part d'un jutjat de Madrid va ser el detonant perquè Sánchez fes una pausa de cinc dies per reflexionar, tot i que finalment va decidir continuar com a president del govern espanyol.

Mesos abans d'aquella pausa, l'exministre de Transports i antic secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, ja s'havia refugiat al grup mixt després de ser suspès de militància, esquitxat pel cas Koldo, que investiga la compra de mascaretes en plena pandèmia.

El cas Koldo va engegar amb la detenció de l'empresari Koldo García, un estret col·laborador d'Ábalos, arran d'una investigació de l'Audiència Nacional pels contractes de compra de mascaretes al Ministeri de Transports i les comunitats autònomes socialistes. A banda d'Ábalos i García, també implica l'empresari Víctor de Aldama, que ha atacat Sánchez diverses vegades.

Però Begoña Gómez no és l'única persona de l'entorn més directe de Sánchez amb una causa judicial oberta. David Sánchez, el germà del president del govern espanyol, està processat per prevaricació i tràfic d'influències, per presumptes irregularitats en el seu nomenament com a director de l'Oficina d'Arts Escèniques de la Diputació de Badajoz.

Equilibris per mantenir la majoria de la investidura

Sánchez afronta aquests obstacles en un mandat en què ha de bregar amb una precària majoria parlamentària al Congrés dels Diputats. En l'últim ple a la cambra baixa abans de l'estiu, l'executiu va perdre la votació sobre el decret antiapagades després que PP, Vox, Junts, Podem i BNG hi votessin en contra.

A l'equador de la legislatura, Sánchez ha de fer equilibris per mantenir unit el bloc que el novembre de 2023 va permetre-li continuar a La Moncloa. Fins i tot Sumar, amb qui els socialistes comparteixen el govern de coalició, va alertar a principis de juliol del "risc que la legislatura embarranqui" a causa de l'"immobilisme" del PSOE.

Entre els socis parlamentaris, cadascun li reclama avenços en diverses carpetes: ERC, el finançament singular; Junts, l'amnistia i les competències en immigració per a la Generalitat; el PNB, el traspàs de la Seguretat Social; Bildu, la derogació de la llei mordassa; el BNG, més inversions en infraestructures a Galícia, etc.

Potser per això, abans de marxar de vacances, el govern espanyol ha aprovat en el Consell de Ministres d'aquest dimarts els canvis en el permís parental o la creació de la nova empresa mixta de Rodalies. Dues picades d'ullet, a Sumar i a Esquerra, respectivament, de cara a recosir les confiances.

Més complicat ho tindrà per convèncer Podem, que va trencar amb Sumar a principis de legislatura, i ara s'ha exclòs del bloc de la investidura. Aquest dimarts, el portaveu de la formació, Pablo Fernández, ha considerat l'anunci de Sánchez de presentar uns pressupostos per al 2026 com una "excusa" per poder avançar les eleccions si no obté prou suport.

Fernández ha posat quatre condicions per donar suport als comptes: la baixada per llei del preu dels lloguers un 40%, la congelació de la despesa militar, la ruptura de relacions diplomàtiques i comercials amb Israel i l'embargament d'armes amb aquest país.