El programa de cultiu de cacau silvestre a Bolívia, en perill pel canvi climàtic
Un exitós programa de desenvolupament sostenible es veu amenaçat pels efectes del canvi climàtic.
En el més profund de la selva amazònica de Bolívia, a 650 quilòmetres de La Paz, cinc famílies formen el poble de Nazaret, un indret envoltat per un dens bosc considerat la font d'una de les millors pastes de cacau del món. El programa de cultiu de cacau silvestre, gestionat per l'ONG local CIPCA, ha generat uns 10 milions de dòlars el 2015. Aquest fet porta molts experts a afirmar que la gestió sostenible dels boscos és un bon negoci per a les persones i el planeta.
El programa consisteix a revifar àrees prèviament cremades pels agricultors per a la sembra. En comptes de replantar el bosc original, els agrònoms entreteixeixen cultius com arròs, plàtan i cacau entre els arbres. La tècnica ha prosperat fins ara, però el seu èxit es veu amenaçat pel canvi climàtic.
Segons estudis fets per la Universitat de San Andrés, Bolívia ha perdut el 30% de les glaceres que alimenten els rius, i això fa pensar que les reserves naturals d'aigua s'assecaran en les pròximes dècades. Malgrat que Bolívia s'ha adaptat en gran part a les inundacions estacionals, els patrons climàtics canviants han donat lloc a inundacions més freqüents i més severes, i alguns cultius no han estat capaços d'adaptar-s'hi.
L'expert agroforestal de CIPCA Vicente Boss ha explicat que cal que hi hagi un enfocament de dues vies per al canvi climàtic: aturar l'escalfament global i adaptar-se. Els boscos recuperats que podrien estar en perill en el futur són els mateixos que ajuden a combatre l'escalfament global. Segons dades del CIPCA, cada hectàrea de bosc productor de cacau també recicla 16,6 tones de gasos d'efecte hivernacle a l'any. El problema a Bolívia és més a causa de la desforestació.
Però malgrat tots els èxits aconseguits pels agrònoms, la desforestació segueix proliferant a tot Bolívia. Un estudi fet pel Ministeri de Medi Ambient i l'Organització per a la Cooperació Tècnica de l'Amazones va determinar que Bolívia ha perdut una mitjana de 162.000 hectàrees de bosc a l'any. El govern bolivià ha dit que el país necessita seguir ampliant el seu espai agrícola i vol netejar les terres per al cultiu fins a arribar a 13 milions d'hectàrees el 2025. Boss va explicar que el mètode de tala i crema per netejar la terra és una de les amenaces més grans per a l'Amazònia, ja que produeix més gasos d'efecte hivernacle.
Segons l'exambaixador de Bolívia davant l'ONU Pablo Solón, que també va negociar la COP20 a Cancún, el govern de Bolívia ha fallat en promoure el desenvolupament alternatiu, ja que destrueix els boscos en la premissa que es necessiten més cultius per a la seguretat alimentària. Pablo Solón afirma que el "20 per cent de l'oxigen que respirem aquí i a la Xina prové de l'Amazònia i arrasar els boscos no només té un efecte sobre el canvi climàtic, sinó que també afecta la disponibilitat d'oxigen al nostre planeta Terra".
