El Protocol de Kyoto entra en vigor després de set anys de negociacions interminables

Kyoto, la mateixa ciutat on l'11 de desembre del 1997 més d'un centenar de països es van comprometre a reduir les emissions dels gasos que provoquen l'escalfament global, ha acollit, set anys després, la cerimònia oficial que dóna el tret de sortida al Protocol de Kyoto. Aquella era la primera vegada que es fixaven compromisos concrets. L'objectiu, reduir entre el 2008 i el 2012 una mitjana del 5,2% les emissions a l'atmòsfera dels sis gasos que generen l'efecte hivernacle: el diòxid de carboni, el temà, l'òxid nitrós, l'hidrofluorocarboni, el perfluorocarboni i l'hexafluorur sulfúric. Però l'optimisme inicial es va anar rebaixant per les retirades dels Estats Units, la Xina i l'Índia, tres de les nacions més contaminants del món. Els Estats Units van firmar el protocol en un primer moment, però van decidir no ratificar-lo el 2001 pels suposats perjudicis que complir-lo podrien suposar per a l'economia del país. George Bush es va limitar aleshores a comprometre's a donar suport a les reduccions de gasos únicament mitjançant accions voluntàries i pel desenvolupament de noves tecnologies. La Casa Blanca és contrària també que a països com precisament la Xina o l'Índia no se'ls exigeixi la reducció de l'emissió de gasos perquè es troben en desenvolupament. Així, l'entrada en vigor del Protocol de Kyoto s'ha anat retardant durant anys, enmig de negociacions interminables i ratificacions que no arribaven. I és que perquè l'acord assolit el 1997 es convertís en jurídicament obligatori per als països subscriptors havia de ser ratificat per un nombre de nacions industrialitzades que almenys generessin el 55% de les emissions de diòxid de carboni del planeta. Així doncs, va ser necessari esperar fins a la ratificació de Rússia (17,4% de les emissions) al novembre passat perquè el protocol rebés l'empenta definitiva. Fins al 2 de febrer, 141 països havien ratificat l'acord, tot i les complicacions que comportarà, especialment en els països industrialitzats. El Japó, per exemple, la segona economia mundial, ja ha advertit que veu difícil complir els compromisos adquirits de reduir les seves emissions de diòxid de carboni un 6% respecte al nivell del 1990. La Unió Europea, per la seva part, té uns objectius de reducció de gasos contaminants d'entre el 6 i el 8%. Amb aquests objectius, fins i tot els més fervorosos defensors del Protocol de Kyoto n'auguren un impacte limitat. Tot i això, ja tenen els ulls posats en les negociacions per al post-Kyoto a partir del 2013.