El rastre a les xarxes socials exposa els afganesos a represàlies dels talibans
"Elimineu els vostres comptes a les xarxes socials, esborreu les fotos i cremeu la samarreta de l'equip". L'excapitana de la selecció femenina de futbol de l'Afganistan demana a les jugadores que es protegeixin.
Khalida Popal tem les represàlies a què es poden enfrontar les esportistes i, en general, totes les dones que van deixar rastre a internet de comportaments que els talibans castiguen:
Qualsevol persona que hagi col·laborat amb les potències estrangeres o que hagi expressat a les xarxes opinions contràries als talibans els últims anys pot córrer greu perill.
Esborrar qualsevol rastre digital poc convenient abans que sigui massa tard és una urgència en els últims dies per a molts afganesos, mentre els militars localitzen opositors porta per porta:
Identificar civils afganesos
Els talibans compten, però, amb sistemes d'identificació dels ciutadans afganesos gairebé infal·libles. Es tracta de bases de dades biomètriques, com l'iris o les empremtes dactilars, que són úniques de cada persona.
En el seu avanç de la setmana passada, van capturar equipaments d'aquesta tecnologia que pertanyien a l'exèrcit nord-americà, on hi hauria informació d'un gran nombre de civils, segons ha publicat el mitjà nord-americà The Intercept.
Segons organitzacions especialitzades, tindrien accés a bases de dades i tecnologia en aquest àmbit abandonades per diversos exèrcits estrangers:
El sistema nord-americà, que es coneix com a HIIDE, els podria servir per identificar afganesos que van col·laborar amb les forces internacionals.
L'exèrcit el va promocionar com una manera d'identificar terroristes i altres insurgents, però també es va fer servir per fer targetes d'identificació als afganesos que van col·laborar amb els EUA, segons The Intercept.
Segons la periodista d'investigació Annie Jacobsen, l'objectiu del Pentàgon era recollir dades biomètriques del 80% de la població afganesa. La mateixa FBI presumia de com compartien les dades biomètriques entre diverses agències americanes i també amb el govern afganès.
El seu ús va ser massiu, per exemple, a les eleccions presidencials del setembre del 2019, quan es va aplicar un software de reconeixement facial a totes les persones que votaven. Era una mesura pensada per combatre casos com els d'homes que votaven en nom de dones, però activistes i polítiques van denunciar que desincentivava el vot femení.
La mateixa tecnologia interceptada ara pels talibans és la que es va fer servir per identificar Ossama bin Laden quan es va amagar al Pakistan.
Com protegir-se'n
Organitzacions com Human Rights First han publicat en les últimes hores algunes guies perquè els usuaris puguin esborrar el propi rastre digital o escapar-se de la vigilància digital a l'Afganistan. Són documents que ja van llançar per casos com el de Hong Kong.
També han publicat un manual sobre com escapar-se de l'ús de dades biomètriques, tot i que alerten que és complicat. Hi ha indicacions per contaminar la recollida d'empremtes digitals o la lectura de l'iris, i també per impedir ser identificats en sistemes de reconeixement facial.
Mirar sempre avall, maquillar-se molt o posar-se elements que canviïn l'estructura facial en més d'un punt són alguns dels consells. Per provar si podria funcionar, es pot fer servir un smartphone: si el telèfon ens continua reconeixent, la vigilància governamental probablement també ho farà.
