El regateig de l'administració a l'hora d'indemnitzar els grans lesionats
Els casos d'accidents són molt diversos: des d'afectats a qui els ha caigut un arbre a sobre, com la víctima del Raval de Barcelona de la setmana passada, o el cas d'un jove que va picar de cap contra l'asfalt en un parc infantil de Rubí.
La gravetat i les característiques del cas, així com el fet que s'hagin d'esgotar diverses vies de reclamació, allarguen aquest procediment. Així ho han explicat a Catalunya Ràdio professionals i víctimes. L'advocat Daniel Vosseler aposta per implantar un procediment que duri com a màxim un any.
Sabem perfectament com s'ha de solucionar, però la justícia és la gran oblidada des de la democràcia. Costa molt fer funcionar una administració amb una precarietat tan bèstia, amb aquesta falta de personal i de jutjats i, el més important de tot, la quantitat massiva d'assumptes que ha de resoldre.
Montserrat Raga, magistrada del jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona i delegada del deganat, remarca que cada cas és un món. De forma general, explica, la gent no reclama de forma immediata, sinó que ho fa quan li surten les seqüeles. El primer pas és acudir a la via administrativa. L'administració té un termini de mig any per respondre-hi, però Raga assegura que "sempre és més".
Depenent del cas, si no s'arriba a cap acord, el següent pas és la via penal i finalment s'acaba a la via contenciosa administrativa.
Si el cas és greu, com a mínim és triga sis anys més: dos per assenyalar el judici, i quatre més per als recursos.
Ara bé, té molt clar que falten mans.
Tenim casos en què la gent se'ns mor durant el judici i encara no hem resolt la dependència, hi ha molts supòsits i aquests són els que més afecten la gent. La jurisdicció contenciosa administrativa és una jurisdicció amb una matèria complicada, i nosaltres sempre hem demanat reforços i no ens els han concedit mai. Potser ja li va bé a l'administració aquesta lentitud.
Set anys i encara no han cobrat res
La Concepción fa set anys que va haver de deixar la feina de perruquera per dedicar-se exclusivament al seu fill. El Rafael, amb 17 anys, va tenir unes lesions irreversibles després de caure de cap sobre un paviment molt dur des d'un gronxador en un parc infantil de Rubí, al Vallès Occidental. El judici es va fer tot just al desembre i encara no han cobrat res.
Haig d'estar les 24 hores pendent d'ell, ja que no es pot valdre per si mateix. Porta diverses sondes, li van fer una traqueotomia, hem de ser dues persones per bellugar-lo. Encara no hem cobrat res. Tinc l'ajut, per la llei de dependència, d'una persona dues hores durant els dies laborables.
La Concepción està molt decebuda amb l'Ajuntament.
Ni es van posar en contacte amb nosaltres. Jo vaig anar a veure l'alcaldessa i de seguida em va dir que no era culpa d'ells, sinó que el meu fill havia fet un mal ús del gronxador. Nosaltres sabem que era un paviment sense capacitat d'absorció dels cops.
Se li va diagnosticar una tetraplegia completa després d'estar tres mesos a l'UCI del Vall d'Hebron i més d'un any a l'Institut Guttmann.
Una justícia que triga massa
La magistrada Raga subratlla que no es pot cobrar res fins que la sentència és ferma.
Si l'administració no està d'acord amb el que demana l'afectat no es pot cobrar fins que la sentència acrediti i reconegui que realment aquella administració hi té culpa i quin grau de culpa.
Advocats i jutges estan d'acord que arriben massa procediments a la justícia i caldria apostar més per la mediació, però les assegurances no hi estan d'acord, com apunta Raga.
Quan nosaltres fem la derivació a mediació, quan hi ha una companyia d'assegurances d'inici ja diu que no; per mi és un error i una manera d'allargar el procediment.
Daniel Vosseler creu que les assegurances s'aprofiten del que triguen els procediments per collar els afectats.
Les assegurances disposen d'uns mecanismes que la víctima no té, i per tant poden jugar amb uns terminis que el perjudicat no pot assumir. Quan una família pateix un sinistre important amb seqüeles que tallen les seves línies d'ingressos, això aboca la víctima a acceptar acords que si la justícia anés més ràpida no acceptaria.
Vosseler, que porta molts anys batallant als jutjats, no sap com dir a un client amb lesions molt greus i irreversibles que el seu judici l'han assenyalat a quatre anys vista. Creu que vivim situacions "inversemblants" i sentencia: "La justícia que triga massa no és justa."
