El relleu de Nissan arrenca a mig gas: no pot accedir encara als fons europeus

Preocupació a l'antiga Nissan. El hub d'electromobilitat que va assumir el relleu de la marca japonesa a la fàbrica de la Zona Franca amb l'objectiu de fabricar cotxes elèctrics amb els mateixos extreballadors --que ara estan a l'atur-- torna a tenir problemes. Segons ha pogut saber TV3, el ‘hub' (compost per les empreses catalanes QEV i Btech) no pot accedir als fons europeus que se li van concedir a través del PERTE, un fet que posa nous entrebancs per a reindustrialitzar la planta. 

Això ja ha desembocat en una reunió d'urgència a la conselleria d'empresa aquest mateix dimecres al migdia entre la Generalitat, l'empresa i els representants dels treballadors, on s'ha expressat la preocupació i s'ha posat de data límit el juliol perquè el hub aconsegueixi els fons.

 

Ajuts bloquejats

Però com pot ser que el hub, el relleu de Nissan, no tingui accés a uns ajuts públics que ja tenia concedits? Aconseguir inversors privats és un requisit indispensable per poder activar ajuts públics, i ara per ara, no n'ha trobat.

Els problemes del hub per comptar amb la confiança d'actors en el sector privat no són nous. QEV i Btech ja van tenir moltes dificultats per reunir els avals bancaris que li exigia el Ministeri d'Indústria per concedir-los els fons europeus. Un procés tortuós, perquè de fet no van aconseguir-ho del tot.  

Dels 107 milions que tenia preconcedits en ajuts, només va poder assegurar la meitat, en no rebre la confiança dels bancs, i fins i tot, finalment va haver d'entrar l'administració pública de forma indirecta.

D'altra banda, les peticions del Ministeri d'Indústria també eren exigents ja que requeria avals per gairebé el total de la quantitat concedida, un fet que s'ha corregit per a la pròxima convocatòria d'ajuts (on es demanarà prop del 60%) i on el hub també vol presentar-s'hi per obtenir nous fons.

A l'espera de l'ampliació de capital

Però ara, la corda s'atansa, perquè el hub no té accés ni als prop de 50 milions que va aconseguir en ajudes públiques, només a una petita part, que no està pignorada. I això, fa que sorgeixin nous entrebancs en l'arrencada d'una nova vida per a la fàbrica de la Zona Franca, a l'espera que s'aconsegueixen inversors privats.

Això, afecta directament al miler de treballadors que esperen aconseguir un lloc de feina. Per ara, s'han contractat entre 50 i 70 persones, i preveuen que a l'estiu n'hi hagi un centenar. Encara lluny de les 600 que calculava el hub a finals d'any.

El ‘hub' havia jurat i perjurat que tindria injeccions de diners al desembre, al febrer, i el passat mes de maig. Però això, no ha passat en la mesura que preveien. Contactats per TV3, tant Joan Orús, conseller de QEV, com Rafael Ruiz, president de Btech, asseguren que tindran els fons a temps i abans de juliol, i que això no afectarà les previsions de contractació (600 a finals d'any) i producció (principis d'any).

Justifiquen el retard en què el procés de traspàs es va demorar més del previst, però asseguren que tindran les ampliacions de capital pertinents.

Ampliacions de capital que cada empresa faria per la seva banda, però que acabarien impactant en el conjunt del hub. Una entrada de capital de prop d'un centenar de milions d'euros on participarien fons d'inversions i una entitat bancària de primer nivell, segons expliquen els mateixos dirigents.

Chery, l'esperança xinesa

Els plans de QEV i Btech passen per fabricar cotxes amb marques pròpies com Zeroid (furgonetes, autocars) i de la renascuda Ebro (que agafa l'antic Nissan Navara i el remodelarà en versió elèctrica).

Tots dos cotxes seran versions electrificades de models de Nissan, o bé vehicles amb un alt nivell de components xinesos, que anirien nacionalitzant-se a mesura que els vehicles es venguin.

En tot cas, la fàbrica del hub vol atraure fabricants que vulguin fer produccions "petites", i una de les esperances passa per la Xina. En concret, per la companyia Chery, interessada en fabricar a Barcelona i amb la qual Btech va firmar un acord per estudiar la possibilitat de fabricar 50.000 unitats a la Zona Franca.

L'empresa xinesa, que fins i tot va visitar la fàbrica al novembre, aportaria producció i múscul financer. I de ben segur, aplanaria el camí per una fàbrica i uns treballadors que encara no acaben de veure la llum al final del túnel.