El repartiment de menors no acompanyats: per què es fa, amb quins criteris i com queda
El repartiment de part dels més de 5.000 menors no acompanyats, que les Canàries, Ceuta i Melilla fa temps que acullen, s'ha activat aquest dijous, l'endemà de la publicació del decret al BOE.
La mesura entra en vigor després d'aprovar aquest decret, que és part de la modificació de la llei d'estrangeria i estableix que totes les comunitats han d'acollir una ràtio de 32,6 menors per cada 100.000 habitants.
La voluntat és promoure un repartiment més igualitari dels migrants menors desemparats que arriben a l'Estat.
A continuació, en desgranem els detalls.
Per què es fa?
El govern de Pedro Sánchez ha promogut aquesta modificació de la llei d'estrangeria per forçar les autonomies a acollir un mínim d'adolescents i joves, amb l'objectiu de descongestionar les Canàries, Ceuta i Melilla.
La majoria dels menors no acompanyats que arriben a l'Estat ho fan a aquestes dues ciutats autònomes i, sobretot, a les illes Canàries, per la proximitat amb el continent africà, d'on provenen la majoria dels migrants.
Aquestes zones els han de donar acollida tot i estar desbordades, perquè la Constitució marca que els menors d'edat han de ser protegits i auxiliats, si es troben en situació de desemparament.
Amb quins criteris?
El decret estableix que cada comunitat autònoma ha d'acollir més o menys menors no acompanyats en funció del volum de població.
En concret, s'ha establert que han de rebre una ràtio de 32,6 menors per cada 100.000 habitants.
A més, si s'arriba a la ràtio d'acollida, s'estableixen altres criteris a tenir en compte per acollir més menors, com la renda per càpita de la comunitat o l'esforç d'acollida que fa.
Com s'ha establert la ràtio d'acollida?
Per definir aquesta ràtio, cada comunitat ha hagut d'informar a l'Estat del nombre de menors migrants en situació de desemparament que acull.
Això ha permès tenir dades de quants menors hi ha en aquesta situació a Espanya: 25.551.
Aquesta xifra s'ha dividit per la població espanyola total i, a partir d'aquí, s'ha calculat quin volum correspon a cada comunitat en funció de la demografia.
Com queda?
Segons aquesta ràtio, Andalusia ha de tenir espai per a 2.827 menors; Catalunya, 2.650; Madrid, 2.325; el País Valencià, 1.767; Galícia, 886; Castella i Lleó, 783, i les Canàries, 737.
A més, el País Basc n'hauria d'acollir 731; Castella-la Manxa, 692; Múrcia, 517; l'Aragó, 441; les Balears, 406; Extremadura, 344; Astúries, 331; Navarra, 223; Cantàbria, 194 i La Rioja, 107.
Per últim, Ceuta i Melilla es queden només amb 28 i 27 places, respectivament.
Què passa a Catalunya?
A Catalunya, hi ha 2.264 menors migrants tutelats, una xifra que és inferior a la que estableix el decret.
Tanmateix, el Departament de Drets Socials apunta que també acull 4.317 joves migrants. Alguns han fet la migració ja a l'edat adulta i d'altres són extutelats que han fet els 18 anys.
Davant aquest esforç, el govern espanyol considera que Catalunya està exempta d'acollir més menors migrants provinents de les zones tensionades.
Tot i això, el govern català s'ha ofert a acollir 31 menors més.
Quants menors migrants es repartiran?
Dels més de 5.000 menors que acullen les Canàries, Ceuta i Melilla, el pla preveu derivar-ne uns 3.000.
A més, s'estableix que tots els menors estrangers no acompanyats que arribin a partir del setembre a aquestes zones es derivin a altres autonomies en un període màxim de quinze dies.
On aniran a parar?
Les primeres aproximacions estableixen que les comunitats que rebran més menors desemparats seran Andalusia, amb 677; Madrid, 647, i el País Valencià, 571.
Les segueixen: Castella-la Manxa (320), Galícia (317), Aragó (251), La Rioja (205), Castella i Lleó (197), Extremadura (159), Cantàbria (156), Astúries (144), Múrcia (133), Navarra (118).
Qui menys menors haurà d'acollir són les Balears, amb 49.
El Ministeri de Joventut i Infància ha puntualitzat, per això, que els càlculs són de "màxims".
Quines autonomies poden derivar menors no acompanyats?
Per poder derivar menors migrants desemparats a altres comunitats, cal que el govern espanyol declari el que es coneix com a "contingència migratòria extraordinària".
Aquesta declaració només s'atorga, com a resposta a una sol·licitud prèvia, a les autonomies que tripliquen la capacitat dels seus recursos d'acollida, calculada segons la ràtio.
Amb les dades del 2025, només compleixen aquest criteri les Canàries, que acull 5.017 menors dels 737 que li tocarien, i Ceuta i Melilla, que en tenen 421 i 256, respectivament, quan els en tocarien menys de trenta a cada ciutat.
Les Canàries ja van anunciar aquest dimecres que tenien signada la sol·licitud, i Ceuta i Melilla també l'han tramitat.
Quines autonomies s'hi oposen?
Les illes Balears estudien sol·licitar la contingència migratòria, encara que no compleixen el requisit de triplicar la seva capacitat màxima. No pretenen derivar menors, però sí per no fer-se càrrec dels que siguin reubicats al seu territori.
L'arxipèlag defensa que no para de rebre migrants i assegura que no té capacitat per assumir-los. Per això, el govern va acordar la setmana passada recórrer al Tribunal Suprem el decret d'acollida dels menors migrants.
En la mateixa línia, la Comunitat de Madrid també ha anunciat que recorrerà el decret, que considera que trepitja competències autonòmiques.
Altres comunitats autònomes també han criticat el repartiment. Algunes, com Múrcia i Andalusia, també estudien portar el decret als tribunals.
A totes aquestes comunitats hi governa el PP.
