El retorn militar d'Alemanya: de no tenir exèrcit a les maniobres al mar Bàltic
Les maniobres que Alemanya fa al Bàltic són una mostra més del crescendo militar alemany des de la fi de la Segona Guerra Mundial, en un país que té una relació difícil amb la idea de militars sortint fora de les seves fronteres.
La visita del canceller Friedrich Merz a les maniobres afegeix un missatge als exercicis militars. Són unes maniobres, però són un advertiment.
"L'exèrcit és aquí pel que calgui". Ho diu mirant sense reserves cap a Rússia. I és l'últim capítol en un camí que va de menys a més des de fa temps.
1955
Deu anys després que Alemanya perdés la guerra --la II Guerra Mundial--, es crea un nou exèrcit, concebut per defensar el país i sense la possibilitat de sortir d'Alemanya... com havia fet l'any 1939.
1990
Amb la reunificació alemanya i la fi de la guerra freda, apareix el debat sobre la possibilitat que l'exèrcit no tingui vetada la sortida del país.
1994
El debat sobre la sortida del país es resol el 1994 amb una sentència del Tribunal Constitucional que diu que l'exèrcit pot traspassar les fronteres si es compleixen unes condicions.
Ho ha de fer sota un paraigua multinacional, ha de tenir permís del parlament i no pot participar en cap guerra d'agressió.
1999-2017
Alemanya participa en missions sota paraigua de l'OTAN, com ara Kosovo, l'Afganistan, l'Iraq o Síria
2022
La invasió russa a Ucraïna ho canvia tot. És el detonant d'una nova era militar a Alemanya. S'obre el debat, no ja de sortir o no, sinó de fer-ho de forma sostinguda i sense paraigua multinacional.
2025
Alemanya desplega una brigada permanent a Lituània. Ho fa el canceller Merz, però la decisió ve del seu antecessor, el socialdemòcrata Olaf Scholz.
El projecte neix arran de la invasió russa d'Ucraïna. Alemanya no ha modificat la Constitució... però potser l'ha retorçada una mica amb l'argument que la missió està relacionada amb l'OTAN.
Amb les maniobres al Bàltic, beneïdes in situ pel canceller, Alemanya envia un missatge a Rússia: som aquí.
