El risc de lesions en la canalla que fa castells és semblant al del futbol, segons la URV
Els infants castellers i els que juguen a futbol tenen un risc semblant de lesionar-se, malgrat la percepció social de perillositat associada al món casteller.
Així ho demostra una investigació promoguda per la Càtedra URV per a l'Estudi del Fet Casteller, basada en dades recollides per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i per la Mutualitat de Futbolistes de Catalunya.
La investigació estableix, per exemple, que els nens i nenes que fan castells tenen més possibilitats de tenir accidents (17,5%) que els que juguen a futbol (9,7%).
En canvi, pel que fa a les conseqüències de les lesions causades per aquests accidents, l'estudi mostra que els infants futbolistes doblen amb escreix els dies de baixa per cada 1.000 hores d'activitat: 29,97 contra 13,23 dels infants castellers.
Això és així perquè les lesions futbolístiques es tradueixen en 4,01 dies de baixa, de mitjana, gairebé el doble dels 2,3 dies de baixa causats per les lesions castelleres.
L'estudi diferencia entre la freqüència dels incidents i el seu impacte real en la salut, i conclou:
La ciència ens diu que, tot i que la canalla castellera fa més hores d'activitat, el seu risc global de tenir una lesió que interrompi la seva vida quotidiana és menor que en el futbol.
Lesions diferents
Varia també la mena de lesions més generalitzades en una activitat i l'altra: esquinços i lesions musculars, majoritàriament a les extremitats inferiors, en el cas del futbol, i contusions lleus, de ràpida resolució, en zones del cos com la cranial, la cervical i la lumbar, en el cas dels castells.
Pel que fa a l'ús del casc en el món casteller, que ja és generalitzat, l'estudi en demostra la utilitat a l'hora de prevenir traumatismes cranioencefàlics.
Els assajos castellers, més segurs
Una altra dada que aporta l'estudi és la relativa al moment en què tenen lloc els accidents: en el cas del futbol, una mica més de la meitat de les lesions passen durant els entrenaments, mentre que en el cas dels castells el 84,1% tenen lloc durant les actuacions.
També que, en definitiva, malgrat l'impacte visual de l'alçada, la pràctica al pom de dalt d'un castell --els 3 pisos superiors d'una construcció, formats per la canalla-- és altament segura.
La investigació que ha permès elaborar aquest estudi s'ha fet amb dades sobre 2.176 nens i nenes d'entre 5 i 14 anys, dels quals 935 fan castells i 1.241 juguen a futbol.
L'han dut a terme Manel González Peris (Xarxa Santa Tecla i URV), juntament amb Montse Giralt Batista, Alejandra Camps Calderón i Marta Romeu Ferran (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV).
