El romànic de la Vall de Boí i Tàrraco, cara i creu del patrimoni mundial de la Unesco

El 30 de novembre del 2000, l'entusiasme es va sentir a les valls pirinenques i a la costa mediterrània. La Unesco declarava patrimoni mundial de la humanitat vuit esglésies i una ermita romàniques de la Vall de Boí i el conjunt monumental de la ciutat romana de Tàrraco. Dues dècades més tard, la situació és molt diferent.

La cara: la vitalitat del romànic

En vint anys, més de dos milions de persones han visitat el conjunt religiós romànic de la Vall de Boí. L'església que ha atret més visitants ha estat la de Sant Climent de Taüll, on es pot veure en un "mapping" l'evolució de les pintures murals de l'absis, amb el pantrocràtor original que es troba al MNAC, a Barcelona.

L'èxit del conjunt romànic s'explica pel bon estat de conservació dels temples i per l'encert de crear un organisme per gestionar aquest patrimoni, tal com explica Fabiana Laclara, tècnica del centre romànic de la Vall de Boí.

"S'ha creat un consorci per gestionar tot aquest conjunt, que s'ha encarregat d'obrir al públic totes les esglésies i s'ha ocupat de les tasques de difusió i restauració."

El patrimoni romànic s'ha convertit en un dels motors econòmics de la Vall de Boí, en un dels seus principals atractius turístics. Les administracions locals ho saben prou bé, com l'alcaldessa del municipi, Sònia Bruguera:

"Hem de seguir treballant per donar valor i per donar importància a totes les esglésies. Un dels objectius és que es puguin visitar totes, perquè n'hi ha algunes que no estan obertes."

Les esglésies de pedra i pissarra dels segles XI i XII, construïdes pels senyors d'Erill, atrauen visitants de tot el món. Aquest estiu, però, la Covid els ha afectat de ple: s'ha reduït el nombre de visites, només amb reserva prèvia i a l'exterior. Però també aquest inconvenient s'ha convertit en un estímul, segons Ana Muntsó, guia tècnica del centre romànic:

"Hem aprofitat per donar-hi la volta i intentar mostrar als visitants el nexe d'unió que hi ha entre les esglésies i el lloc on són, és a dir, el poble i l'espai paisatgístic."

La creu: el decaïment de la ciutat romana

Les restes de Tàrraco són excepcionals per entendre l'urbanisme romà, un model que s'estendria a d'altres ciutats de l'imperi. El conjunt arqueològic està format per construccions que van de l'any 218 aC fins al segle IV, com la muralla (l'edificació més antiga i més ben conservada), el teatre, l'amfiteatre, l'aqüeducte o la torre dels Escipions, entre d'altres restes.

La declaració de patrimoni mundial de la Unesco va ser una gran oportunitat per a Tàrraco, però vint anys després els experts en patrimoni coincideixen que no s'ha aprofitat: no s'ha excavat ni la meitat de les restes, i les inversions i actuacions en conservació i divulgació han estat clarament insuficients. S'ha passat de l'entusiasme a la impotència. Ricardo Mar, professor d'Història de la Universitat Rovira i Virgili, ho expressa així:

"El sentiment és agredolç. En aquests vint anys, aquest entusiasme s'ha esvaït. Avui dia ja gairebé ningú pensa en l'arqueologia com un motor capaç d'impulsar el progrés i la identitat col·lectiva de la nostra ciutat."

La Unesco n'està al cas. ICOMOS, que és una organització vinculada a l'organisme, ha fet un informe que alerta de les deficiències en la gestió del patrimoni tarragoní. El document qüestiona algunes intervencions fetes a espais com el teatre o al circ romans, però també alerta del mal estat d'alguns recintes, del manteniment insuficient dels monuments i de la necessitat de millorar la divulgació del patrimoni del que va ser la segona ciutat més important de l'imperi, després de Roma. Tot això necessitaria un increment de les inversions.

Però el que més destaca és que ha faltat coordinació entre les institucions implicades: l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i l'Estat. Com diu Jordi Tresserras, vicepresident d'ICOMOS a Espanya, no tot és per falta de pressupost:

"Els plans funcionen quan realment estan fets amb participació. I, de vegades, per posar en marxa determinades iniciatives, no calen diners. De vegades, cal temps i compromís."

I per això caldria, segons Joan Vianney Arberloa, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, un organisme de coordinació:

"Aquest organisme hauria d'estar integrat per totes les administracions i s'hauria d'encarregar d'establir criteris i objectius, i de gestionar els recursos en funció de les prioritats marcades."

L'Ajuntament de Tarragona n'és conscient i ja ha constituït una taula de treball formada per les tres administracions. El regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, fa aquesta reflexió:

"No sé si ha faltat coordinació perquè jo hi vaig arribar fa un any i mig. El que sí que li puc dir és que ara estem treballant conjuntament amb la Generalitat i amb el Ministeri de Cultura per invertir i recuperar el patrimoni. Més que coordinació potser ha faltat lideratge per part de l'Ajuntament de Tarragona."

Aquesta taula ha tornat l'esperança sobre el futur del patrimoni. Jordi Tresserras acaba amb un missatge positiu:

"Treballem per objectius comuns, per assolir resultats comuns. No cal que siguem amics, ni que votem el mateix. Per això jo soc optimista amb aquesta taula."