El Sahel: 18 milions de persones passaran fam aquest estiu
Fins a 18 milions de persones d'aquesta regió africana hauran d'afrontar els propers tres mesos el que les Nacions Unides anomenen "inseguretat alimentària severa". És el nombre més alt des del 2014.
Als problemes per exportar cereals d'Ucraïna i de Rússia, provocats per la guerra, al Sahel també s'hi afegeixen les sequeres, les inundacions, els cops d'estat i el terrorisme.
El Programa Mundial d'Aliments de l'ONU ha reduït les racions de menjar per als desplaçats i refugiats del Sahel per falta de finançament. La fam i la inestabilitat al Sahel també té altres raons.
Oriol Puig Cepero, investigador associat del Cidob:
Al Sahel les polítiques imposades o condicionades per Europa han prioritzat l'agricultura en detriment del pasturatge. I molts dels conflictes actuals entre pastors i agricultors tenen l'arrel històrica en això, i han fet agreujar els recels per l'accés a la terra.
A més, des del 2015, la lluita de la Unió Europea contra la immigració ha trencat els fluxos de moviment de població en un lloc on cal moure's per sobreviure. Els controls policials fan que els nòmades del desert no puguin desplaçar-se en llibertat.
Si vius al desert és obvi que t'hauràs de moure per aconseguir recursos. I aquesta imposició de la UE de frenar la migració ha contribuït a frenar els desplaçaments habituals de la zona.
El Sahel, lloc de pas de migrants
El Níger és l'epicentre de la ruta migratòria africana. La majoria de moviments migratoris africans, però, no van cap Europa. De fet, el 75% es queda dins de l'Àfrica i el 25% restant intenta arribar a altres continents, no només a Europa.
Això trenca la narrativa que les migracions són una amenaça per a Europa. Són els desplaçats interns que fugen per raons climàtiques o pels combats, els que sovintegen més en aquesta àrea del planeta.
Entre Al-Qaeda i l'Estat Islàmic
L'ONU reclama als països que protegeixin els drets humans i acabin amb els nombrosos grups terroristes de la zona. N'hi ha que són filials d'Al-Qaeda del Magreb islàmic.
Aquests, sovint, s'uneixen al cap tradicional local i estableixen una mena de vincle transaccional: paguen impostos a canvi de protecció. Ho explica al podcast Mapamundi Beatriz de León Cobo, experta de la Universitat Francisco de Vitoria
Moltes poblacions prefereixen estar protegides per un grup jihadista i que hi hagi certa llei perquè l'alternativa és res. I quan dic res no vull dir l'Estat, sinó criminals que roben i cremen els pobles. És una dinàmica de supervivència, millor els jihadistes que res.
La segona filial més extensa al Sahel és l'Estat Islàmic o Daesh, que són molt més mortífers amb la població local
L'Estat islàmic demana impostos que no són necessàriament diners, sinó també vaques o altres mitjans de producció. També recluten per la força nens de pobles i quan s'hi neguen, el poble deixa d'existir l'endemà.
El que passa al Sahel ens afecta directament
Cada persona radicalitzada allà pot suposar un problema de seguretat primer per al Magreb i després per a Europa. Per de León Cobo, l'esperança al Sahel són els joves, amb el permís dels militars.
La joventut sahariana cada vegada està més involucrada en política i en el seu futur. Si agafen el relleu pot ser que les coses millorin, però és complicat perquè la mitjana d'edat dels líders africans és força alta i porten 30 anys al poder si no hi ha hagut un cop d'estat.
La retirada francesa
El febrer passat, el president Emmanuel Macron va ordenar la retirada progressiva de les seves tropes de Mali, on s'hi van desplegar fa nou anys per combatre els jihadistes.
Ara són al veí Níger, un país ric en urani. Per Oriol Puig Cepero:
França té molts interessos a preservar i per això es replega al Níger, per veure com evoluciona la Junta Militar de Mali que s'ha agermanat amb Rússia. Els russos juguen les seves cartes amb els mercenaris de Wagner, coneguts per les atrocitats comeses a la República Centreafricana.
El ministre d'exteriors malià negocia amb el seu homòleg rus el subministrament d'armes, blat i petroli rus (Europa Press)
