El sector del reciclatge tèxtil, al límit pel desorbitat volum de roba que es fabrica i es llença

"Estem col·lapsats!" És el crit d'alerta i impotència de la subdirectora de la fundació Formació i Treball, Marina Arnau Oliver. A la planta que l'entitat té a Sabadell, les tones de roba s'hi estan acumulant de manera preocupant. Muntanyes i muntanyes de farcells de 8 metres d'alçària van omplint la nau industrial.

"La roba entra però ja no surt. Ja no sabem on ficar tanta roba!"

Aquí normalment hi arriba la roba que col·lecten en els seus contenidors de recollida selectiva, repartits per tot Catalunya. "Hauríem de tenir, de normal, uns 500.000 quilos en estoc de producte que ha passat per la tria. Però és que ara en tenim quatre cops més, més de dos milions de roba, i segueix augmentant!"

La situació del tractament de residu tèxtil és insostenible i l'últim any s'ha accelerat en molt poc temps. I els experts en tractament de residus coincideixen a l'hora d'assenyalar l'origen de la desfeta: el boom de les marques de roba ultraràpida i molt barata.

Un d'ells és Jordi Costa, secretari tècnic del Pacte per la Moda Circular de Catalunya i director de la consultora Datambient. "Cada cop hi ha més roba. Aquesta roba és de pitjor qualitat. Com que és de més mala qualitat, és més difícil reutilitzar-la perquè dura molt poc i té molt poc valor en el mercat. Com que és extremament barata, competeix amb la roba fins i tot de segona mà a la botiga. És a dir, és més barat comprar-se una peça nova que comprar-se una peça reutilitzada. Resultat: els mercats s'han desplomat."

La roba que es fabrica es duplica, però ens la posem la meitat de temps

En xifres, a tot el món hi ha el doble de roba circulant ara que fa 15 anys, i ja es preveu que la xifra es torni a doblar cap al 2030. Un exemple: si els gegants de la moda barata com Zara o H&M treuen al mercat uns 340 articles nous al dia, les companyies més noves amb preus encara més baixos com Shein, per exemple, en treuen més de 7.000 (segons l'ONG Amis) cada dia.

I a Catalunya, si cada any es llencen 155.000 tones de roba, la majoria (un 87%) es llença erròniament al contenidor gris, el del rebuig, i acabarà incinerada o en un abocador. El 13% restant, el que es llença en els contenidors de recollida selectiva, serien unes 22.000 tones. L'Agència Catalana de Residus ja preveu que la xifra es doblarà l'any vinent.

"És que se'n fabrica tanta que, fins i tot, als mercats del sud global els arriba roba nova, amb etiqueta, que no s'ha arribat a vendre mai, directament des dels fabricants, la majoria de la Xina." 

La realitat és que l'Agència Europea del Medi Ambient calcula que el 9% de la roba que es fabrica no s'arriba a vendre mai.

A Alemanya diversos gestors ja han fet suspensió de pagaments

El problema majúscul que comença a apuntar-se a Catalunya és a tot Europa. De fet, a Alemanya, un dels centres logístics del tractament de residu tèxtil, ja han fet fallida diverses empreses com Soex, una de les principals del sector al món, amb clients com H&M o Levi's.

Martin Wittmann, vicepresident de l'Associació Alemanya de Reciclatge Tèxtil, creu que estem davant una crisi sense precedents. "Necessitem lleis que frenin aquesta manera de produir roba de manera tan barata, tan massiva i de tan mala qualitat", demana. 

Una d'aquestes lleis, l'estrella de la normativa europea de gestió de residu tèxtil, és l'anomenada "responsabilitat ampliada del productor". Per traduir-ho: els productors hauran de pagar els costos de la seva gestió ambiental un cop els llencem. A més, aquest impost podria ser modulat, en funció del que contaminin. Per tant, els productes més difícils de recuperar o reciclar tindrien un impost més alt. 

L'entrebanc de la llei, com apunta Wittmann, és la lentitud de l'aplicació de la normativa. "Els països tenen 30 mesos per adequar la llei. Ja anem tard i no tenim tant de temps. En tots aquests mesos la roba es va acumulant i potser ja no serem a temps de tirar enrere mai més", adverteix.

A Catalunya, si les entitats que s'hi dediquen col·lapsen, això pot suposar una catàstrofe, com apunta Jordi Costa. "És que no només desapareixeria la infraestructura de recollida, reutilització i reciclatge de roba, sinó que, a més, desapareixeria una de les principals fonts d'incorporació en el món laboral de la gent amb risc d'exclusió social", apunta Costa.

Perquè a Catalunya la majoria d'aquestes entitats treballen reinserint persones al món laboral.

Fins ara la roba que es llençava tenia un gran valor, ara ja no

Una d'elles és Formació i Treball, que fins fa poc de tota la roba que recollia un 7% es venia de segona mà a Catalunya. El 48% s'exportava a altres països per donar o revendre. El 35% es desfeia per fer fibres per reciclar en la construcció o la indústria en general, una operació que ara mateix es fa al Pakistan. Un altre 1% es recicla per fer fibres i tornar a confeccionar roba nova. La resta, aproximadament un 10%, acaba al rebuig perquè no passa la tria. 

Les xifres són semblants en altres entitats, com Humana, tot i que en el seu cas les vendes a botigues locals són més grans, un 21%. De fet, una de les maneres de combatre el tap de la sortida de roba cap a països d'Àfrica ha estat obrir més comerços de segona mà a Catalunya.

Formació i Treball està buscant altres sortides per a la seva roba i acaba d'invertir en maquinària per desfer les peces, obtenir-ne la matèria primera i convertir-la en teixits nous. Preveuen que els doni sortida al 30% del que reben, però la mala qualitat dels teixits originals no els ho posa fàcil.

La directora d'Economia Circular de l'Agència de Residus de Catalunya, Pilar Chiva, creu que una altra de les solucions seria que aquestes entitats cobressin per la roba que recullen i tracten.

"Aquestes entitats feien la feina de recollir i gestionar el residu tèxtil generat a Catalunya, fins ara sense cap mena d'aportació econòmica per part ni dels productors de tèxtil ni dels ajuntaments. I aquesta situació ha arribat un moment en què ha esdevingut insostenible."

Així que creu que haurien de ser els actors de la cadena els que assumissin els costos de la gestió: això és, els productors de la roba, els ajuntaments i els consumidors. "No és just que recaigui en aquestes entitats que a més tenen una finalitat, en la majoria dels casos, social", diu.

Per intentar parar el cop, l'Agència Catalana de Residus ha anunciat que donarà fins a 75 euros per tona de residu tèxtil recollida als ens locals, que són els que contracten els serveis. Les entitats ho consideren una bona ajuda, però només de moment. Ara mateix la realitat és que ja han de retirar contenidors, sobretot de zones rurals i pobles petits on els costos de recollida són més grans.

La percepció d'experts com Jordi Costa és que "la roba és un residu igual que el vidre o l'orgànica i que, per tant, l'administració local n'hauria d'assumir els costos transitòriament, fins que s'apliqui d'una vegada la llei que obliga els productors a fer-se càrrec d'aquests costos." I afegeix: 

"Si la llei de responsabilitat ampliada del productor triga més de dos anys, es faran molt llargs per a les entitats gestores, no ho podran suportar i això seria un cataclisme".

Un impost que, al final, pagaran els consumidors amb l'increment del preu de la roba. Per Martin Wittmann és la clau de la solució, "perquè això ho posarà més difícil a aquestes marques per fer la roba tan barata. A França, on ja s'ha posat en marxa la llei, ja veuen resultats. Però ho han de fer tots els països europeus perquè funcioni".

I sobretot, destaca Jordi Costa, "el més important és no comprar roba ultra fast fashion, sinó comprar roba de bona qualitat i portar-la molt de temps, perquè aquesta és la clau que ha generat aquest problema colossal que segueix inflant-se".