El Síndic d'Aran lamenta que la pròrroga dels pressupostos limiti l'autogovern aranès
ACN Barcelona.-El síndic d'Aran, Carlos Barrera, ha afirmat aquest diumenge que l'esmena a la totalitat dels pressupostos que ha presentat la CUP i que ha suposat continuar amb la pròrroga dels comptes del 2015 pot representar "un retrocés" en el desplegament de l'autogovern de la Vall d'Aran, cosa que li "preocupa". Barrera ha fet aquestes declaracions en una entrevista al 3\/24, amb motiu dels 25 anys de la restauració del Conselh Generau d'Aran. El síndic també ha explicat que l'estat espanyol va acabar acceptant el dret a decidir de la Vall d'Aran i creu que a Madrid "potser també els va bé perquè la Generalitat sàpiga el que és".
Barrera ha marcat com un dels "reptes de futur" estructurat un bon sistema de finançament per a la Vall d'Aran. Considera que la pròrroga pressupostària pot representar un "retrocés o estancament" i això el preocupa perquè vol dir que el Parlament de Catalunya "no té prou garantits" l'estabilitat i el benestar de les persones. Entre els àmbits que calen revisar s'ha referit a la sanitat i a Benestar i ha explicat que té pendent una reunió amb el conseller Comín.El síndic d'Aran creu que "A Madrid interpreten que si a Catalunya tenen la Vall d'Aran que va fent el seu camí i va reivindicant, potser també els va bé perquè la Generalitat sàpiga el que és. No ho sé. La qüestió és que vam tenir sort". En qualsevol cas, ha remarcat que la Llei va passar l'examen de constitucionalitat i que va entrar en vigor de forma "immaculada".Sobre la llengua aranesa Barrera s'ha mostrat confiat que la creació d'una acadèmia serveixi de "punt de trobada" de la cultura occitana a un i altre costat de la frontera. Ha reivindicat "l'orgull" de parlar aranès, que "mai havia esat tan potenciat" però s'ha mostrat preocupat pel seu ús social davant el castellà.D'altra banda, Barrera s'ha mostrat partidari de millorar la gestió de la població d'óssos al Pirineu. En aquest sentit, ha recordat que ja fa vint anys de la reintroducció de l'ós al Pirineu i creu que seria necessari fer evolucionar el model de gestió. Ha remarcat que ara són 36 exemplars, hi ha hagut un primer atac entre ells i fa uns anys un atac a una persona. En aquest sentit, ha afirmat que "cal definir la capacitat de població d'ós que pot suportar el Pirineu sense suposar un risc per a les persones ni per a la ramaderia".
