El solsoní Gaietà Ripoll, l'últim executat per la Inquisició ara fa 200 anys
El pròxim mes de juliol farà 200 anys que va ser executat per heretge el mestre solsoní Gaietà Ripoll. Se'l va condemnar i executar, entre altres coses, per no dur els alumnes a missa, no fer el senyal de la creu davant el crucifix i per les seves idees liberals.
Ripoll va néixer a Solsona el 1778, on va estudiar als escolapis. A partir del 1808 va lluitar a la Guerra del Francès, on va acabar com a presoner de les tropes napoleòniques.
Va ser durant la seva estada a França que va conèixer les idees liberals de filòsofs com Rousseau o Voltaire, que el van influenciar profundament i que li van fer replantejar les seves creences religioses.
Un cop va tornar a Espanya, Gaietà Ripoll va aprofitar la proclamació del Trienni Liberal --l'any 1820-- per fundar una escola laica a Russafa, que el 1826 era un municipi de l'horta valenciana i que avui en dia és un barri de València.
Un cap de turc
Quan acaba el Trienni Liberal, Ferran VII torna a imposar l'absolutisme. L'Església pressiona llavors el monarca i es recupera la Inquisició, convertida en Juntes de Fe.
És aquest tribunal eclesiàstic qui persegueix Gaietà Ripoll, assenyalant les conductes que l'acabarien portant a la forca.
L'escriptor Alfred Bosch va recollir la vida de Ripoll en el seu llibre "Inquisitio" (2006), i destaca que va ser utilitzat com a "cap de turc" perquè, per exemple, "no creia en la virginitat de Maria o quan passava el viàtic, el crucifix i el cos de Crist, no feia el senyal de la creu".
No obeeix els dogmes de la santa Església catòlica, apostòlica i romana. Avui en dia, una persona així la consideraríem del tot creient i practicant.
Darrere de la condemna i de l'execució hi ha l'arquebisbe de València, Simón López, que, segons Bosch, "era molt cavernícola i retrògrad, i la seva voluntat era reinstaurar totes les lleis de la Inquisició".
Una partida de baptisme mortal
Abans que se'l pogués condemnar calia que un representant de la Junta de Fe de València viatgés fins a Solsona, perquè era imprescindible recuperar la seva partida de baptisme.
I és que si se l'executava per heretge calia demostrar primer que havia estat batejat com a cristià i que, per tant, havia desobeït els dogmes de l'Església que havia assumit amb el bateig. Si no haguessin trobat el document baptismal, Ripoll se n'hauria salvat.
El mestre de Russafa va ser penjat el juliol del 1826 i tot seguit introduït en un barril amb unes flames pintades, que volien representar l'infern.
Bosch relata que "Ripoll es conforma amb la sentència perquè pensa que el més important era defensar les seves conviccions i, per tant, no abjura en cap moment".
Un homenatge pendent
Gaietà Ripoll no té cap placa, estàtua o carrer a la seva Solsona natal i el 200 aniversari de la seva execució aquest 2026 pot ser una bona ocasió per recordar la seva figura.
El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Solsona, Albert Colell, assegura que no es descarta posar una placa que el recordi i "dignifiqui la seva figura".
Tenim pensat fer una xerrada sobre ell i posar una placa que el recordi en un equipament educatiu com, per exemple, a l'escola del teatre.
A València sí que hi ha una placa en una plaça pública que recorda el mestre de Russafa, l'última persona executada pel reconvertit Tribunal del Sant Ofici.
Alfred Bosch conclou assegurant que si aquests fets haguessin passat "als Estats Units o al Regne Unit, Hollywood n'hauria fet desenes de pel·lícules relatant la seva vida i la seva execució".
