El Sudan, dos anys de guerra civil i una de les pitjors crisis humanitàries del món
El Sudan viu immers en una guerra civil que ha derivat en una de les crisis humanitàries més importants del món. Sense anar més lluny, des de divendres s'han comptabilitzat centenars de morts en diversos atacs. La revolta popular que va enderrocar el dictador Omar al-Bashir el 2019 va derivar, l'abril del 2023, en un enfrontament armat entre l'exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid.
Gurashi Mirghani, que va estudiar a Catalunya als anys 80, era a Khartum quan va esclatar la guerra el 15 d'abril del 2023. Va viure sis mesos sota els bombardejos fins que va pagar als contrabandistes per fugir a Egipte. Mirghani explica al pòdcast "Mapamundi" que a la capital sudanesa era una odissea diària aconseguir aliments:
Infanteria, tancs, artilleria o bombardejos indiscriminats d'avions de combat russos Sukhoi. La majoria de morts a la guerra eren civils.
Va renunciar a sortir amb el comboi de l'ambaixada espanyola a Khartum, pocs dies després de l'esclat del conflicte.
Sis mesos després, quan va veure que l'exèrcit, i en menor mesura els rebels, detenien companys del comitè de resistència popular, va decidir fugir.
Com que l'aeroport estava tancat, va pagar contrabandistes per fer per terra els prop de 900 km fins a Egipte.
Els primers quilòmetres van ser plàcids a bord d'un autobús. Els contrabandistes subornaven els controls i així els soldats no pujaven a escorcollar els passatgers.
Així va arribar a la població de Dongola. A partir d'aquí, i en pickups que no s'aturaven per res per evitar topar amb homes armats, va travessar el desert.
Allà va patir moltes calamitats, com falta d'aigua i de menjar. Va arribar a pagar gairebé 20 euros per un litre d'aigua de pou. Ara la situació encara ha empitjorat més:
Ara és molt més perillós. Saps el Far West? Si no tens diners, pots acabar amb una bala al cap. Hi ha molta gent que ha acabat així. A la meva cosina la van metrallar i va morir. Ningú sap qui la va matar. I tenia cinc fills.
Finalment Mirghani va arribar a Wadi Halfa, l'última població sudanesa abans de la frontera amb Egipte. Per travessar el punt fronterer, no va mostrar el passaport espanyol perquè temia que el prenguessin per espia.
Va optar per entrar clandestinament a Egipte amb l'ajuda de gent dels comitès populars sudanesos.
Ara, quan pensa en el seu país, es deprimeix, ja que encara hi té familiars i amics que sovint li passen vídeos de la guerra.
Per què va esclatar la guerra?
El 2019 una revolta popular va enderrocar el dictador Omar al-Bashir, buscat pel TPI per crims contra la humanitat i genocidi a Darfur.
Quan semblava que la transició acabaria en un govern civil, ho va estroncar la lluita pel poder de dos militars.
D'una banda hi ha el general Mohamed Hamdan Dagalo, conegut com a Hemedti, que dirigeix les Forces de Suport Ràpid. De l'altra, hi ha Abdel Fattah al-Burhan, responsable de les forces armades del Sudan. Tots dos van fer descarrilar la democràcia.
Awad Yousid, català d'origen sudanès que dirigeix el diari Al Jareeda, explicava al pòdcast "Mapamundi" que Al-Burhan va ensarronar la població després de la revolució del 2019:
Ens van enganyar. Aquest senyor durant la revolució ens deia paraules boniques i vam caure a la trampa. Després hem vist que és igual o pitjor que Al-Bashir. Ara ens volem desfer tant d'ell com de Hemedti pel bé del Sudan.
Dina Bashir, activista sudanesa que porta 20 anys a Catalunya i treballa en acció humanitària, va ser al Sudan abans de les manifestacions que van fer caure Al-Bashir, que havia governat el país des del 1993:
Vaig viure amb emoció que potser hi podia haver un canvi i que vindria del poble, sobretot dels joves i de les dones, que lideraven les protestes.
Aquest canvi, però, no va arribar mai. Al contrari, va esclatar una guerra entre els dos generals amb la població civil atrapada entre dos focs.
Raons històriques de la guerra sudanesa
Des de la independència del Regne Unit el 1956, el Sudan ha patit quatre guerres.
Els recursos naturals, com l'or, i unes fronteres que obeeixen als interessos colonials europeus són alguns dels motius. Els britànics, els francesos i els belgues es van repartir el pastís i van tirar línies rectes que van dividir tribus.
Això fa més difícil aconseguir una pau duradora i justa.
El Sudan també té rellevància geoestratègica per l'accés que té al mar Roig, a través de Port Sudan, una ruta marítima de molta importància.
Els països de la zona tenen interessos divergents a la guerra.
Així, les forces armades del Sudan tenen el suport d'Egipte, un aliat històric, però també de Qatar, d'Eritrea i de la República Islàmica de l'Iran pels vincles que tenen amb el moviment islamista que domina l'exèrcit. En canvi, els rebels reben ajuda dels Emirats Àrabs Units, que els envien armes via Etiòpia i el Txad.
La crisi humanitària
Els dos bàndols estan acusats d'abusos, com ara 221 violacions a infants, alguns de menys d'1 any, que són difícils d'imaginar però que estan documentats per l'Unicef.
Els supervivents no estan segurs enlloc, com explicava des de Port Sudan Eva Hinds, cap de suport i comunicació d'aquesta organització de l'ONU:
Sovint és molt complicat per als supervivents, ja que tenen molta por de les represàlies. Algunes noies queden embarassades i pensen a suïcidar-se. I mentre que la xifra pot semblar petita, aquests 221 casos, és probable que sigui la punta de l'iceberg.
Hi ha més de 12 milions de persones desplaçades internes o que s'han refugiat a països veïns ja castigats per altres conflictes, com explica Iván Navarro Milián, investigador de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB:
El Txad ja té un conflicte armat intern a l'oest. La República Centreafricana té un conflicte armat des de fa molts anys. El Sudan del Sud el té des del 2013, Etiòpia en té diversos i Líbia està dividida després de la intervenció de l'OTAN.
És doncs una àrea del planeta trinxada per les guerres.
Què podem esperar del futur?
El mes de març, després d'una ofensiva de sis mesos, les tropes sudaneses van recuperar el palau presidencial i, després, el control de Khartum.
Molts civils que van fugir es plantegen ara tornar-hi, però les organitzacions humanitàries els adverteixen que no ho facin, perquè hi pot haver bombes sense esclatar o poden topar amb els rebels que hi resisteixen.
Ara l'exèrcit avança a la veïna ciutat d'Omdurman, a l'oest de Khartum, a la ribera esquerra del Nil.
Els sudanesos són un poble revolucionari que defensa la llibertat i la democràcia, però els militars els han enganyat una vegada i una altra per aferrar-se al poder. L'enginyer i periodista català d'origen sudanès Awad Yousif té, però, esperança en el futur:
Ara els joves tenen una base sòlida de coneixement, de cultura i d'història, i el futur promet. Confio i crec molt en els joves, s'estan formant. Aviat prendran el poder.
El Sudan, de majoria musulmana, és un país enorme, el més gran d'Àfrica abans de la independència del Sudan del Sud el 2011. Té centenars d'ètnies diferents i s'hi parlen més de 100 llengües.
També té una cultura, una literatura i una poesia molt riques i un passat gloriós amb el famós regne africà de Cuix, a la vall del riu Nil.
El Sudan era la cistella alimentària del món àrab, amb molta agricultura i ramaderia i amb molta gent ben preparada, com enginyers i metges, que han emigrat, especialment a la península Aràbiga, a treballar.
El Sudan té el llegat, les eines i sobretot la gent per tornar a renéixer.
Cimera per no oblidar el conflicte
A Londres, s'ha celebrat aquest dimarts una cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana per buscar solucions a la guerra. Una conferència que pot aportar poc per la pau i que és més una crida al món perquè no oblidi el conflicte i per evitar que generi indiferència.
També ha estat una trobada per aconseguir l'aixecament de les restriccions a l'ajuda i pel finançament, en un moment en què les grans potències retallen l'ajuda exterior per invertir en armament.
El govern britànic ha organitzat la trobada juntament amb la Unió Africana i les principals potències europees, però sense el Sudan. De fet, no ha estat convidada cap de les principals parts que s'enfronten a la guerra civil.
A través d'un comunicat s'ha demanat un alto el foc immediat i permanent per posar fi al conflicte. També han subratllat "la necessitat d'evitar qualsevol partició del Sudan" i el fet que "la no ingerència d'actors externs continua sent primordial".
La cimera s'ha tancat amb el compromís per part del Regne Unit d'enviar uns 120 milions d'euros d'ajuda humanitària, i amb uns 500 milions més per part de la Unió Europea.
