El Suprem confirma la llibertat de Miguel Ricart, únic condemnat per l'assassinat de les tres nenes d'Alcàsser
La sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la llibertat de Miguel Ricart, que va passar 21 anys a la presó pel segrest, violació i assassinat el 1992 de Miriam, Toñi i Desirée, les tres nenes d'Alcàsser. Ricart va sortir de la presó a finals de l'any passat, després que quedés desactivada la coneguda com a "doctrina Parot". Si s'hagués mantingut, s'hauria estat a la presó fins al 2023 i hauria complert la pena màxima prevista per la llei, que és de 30 anys.
Miguel Ricart va ser l'única persona condemnada per l'assassinat de les tres noies, que tenien entre 14 i 15 anys. Van desaparèixer al novembre de 1992 i els cossos van ser localitzats en el paratge de la romana el 27 de gener del 1993. L'altre presumpte autor, Antonio Anglés, va fugir i mai no se l'ha localitzat.
Ricart va ser condemnat l'any 1997 a 170 anys de presó pel triple crim. Hauria d'haver sortit de l'establiment penitenciari el 2011, però un any abans se li va aplicar la "doctrina Parot", amb la qual se li va allargar la presó fins al 2023. No obstant això, amb la desactivació d'aquesta doctrina per part del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), l'Audiència de València va acordar a finals del 2013 la llibertat immediata del condemnat, que en aquell moment era a la presó d'Herrera de la Manxa, en estimar que s'havien complert les penes imposades.
Després d'aquesta resolució de l'Audiència, Ricart va sortir de la presó el 29 de novembre del 2013. Havia estat 21 anys entre reixes. L'Advocacia de l'Estat, l'Associació Clara Campoamor com a acusació popular i dues acusacions particulars -pares de dues de les víctimes- van interposar recursos de cassació davant el Tribunal Constitucional, en què demanaven el manteniment de la "doctrina Parot". De la seva banda, el fiscal no es va oposar a la seva posada en llibertat en aplicació de la sentència europea, alhora que considerava correcta la liquidació de la condemna que es va aplicar al reu.
L'Alt Tribunal, després d'estudiar aquests recursos de les famílies i de la resta de recurrents, ha decidit desestimar-los sense entrar a estudiar-ne el fons i basant-se en el fet que el fiscal, que era l'únic "legalment facultat" per recórrer, no ho va fer.
