El Suprem declara Jarrai, Haika i Segi organitzacions terroristes
La sala penal del Tribunal Suprem ha decidit declarar organitzacions terroristes l'entorn juvenil abertzale, és a dir, els moviments Jarrai, Haika i Segi. Així ho recull la resolució sobre el "cas Jarrai", que va arribar a aquest estament a través dels recursos de la fiscalia i l'Associació de Víctimes del Terrorisme. El juny del 2005, l'Audiència Nacional va condemnar 24 membres de Jarrai a penes de dos anys i mig i tres anys i mig de presó per un delicte d'associació il·lícita. Ara, amb la decisió de l'Alt Tribunal, s'endureixen les penes i s'eleven a sis els anys de presó per a tots els detinguts excepte un, a qui s'ha decidit absoldre. L'Audiència ja n'ha ordenat la detenció i almenys dos d'ells ja han estat localitzats.
3 min
L'Audiència Nacional ja ha dictat ordre de detenció contra els 23 membres vinculats a les organitzacions juvenils de Batasuna, Jarrai i les seves successores Haika i Segi. La majoria van quedar en llibertat després del judici que es va fer a l'Audiència Nacional perquè només van ser condemnats a penes d'entre dos anys i mig i tres anys i mig de presó pel delicte d'associació il·lícita. Vuit dels encausats, més la persona que ha estat absolta pel Suprem, Egoitz López de la Calle, van haver de ser excarcerats durant el judici perquè ja havien complert els quatre anys màxims de presó preventiva prevista en l'ordenament. Dotze més van estar tres anys a presó i la resta, entre 15 dies i un any i diversos mesos.
Ara, però, el Tribunal Suprem, d'acord en part amb el criteri de la fiscalia i de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que van recórrer la primera sentència, els ha considerat culpables d'un delicte d'integració a banda terrorista i ha elevat les penes a sis anys. La fiscalia en demanava deu. La sentència no ha aconseguit la unanimitat dels membres de la sala penal del Tribunal Suprem, ja que dos dels cinc membres hi han votat en contra.
Els precedents
El 20 de juny del 2005, l'Audiència Nacional va decidir dissoldre Jarrai, Haika i Segi en considerar-les associacions il·lícites però va assegurar que no podien ser considerades organitzacions terroristes perquè, malgrat que les seves actuacions perseguien els mateixos fins que ETA, mai s'emmarcaven en l'ús de les armes. Des del Ministeri Públic, però, es va considerar que les tres organitzacions estaven dissenyades, coordinades i controlades per ETA i, junt amb l'Associació de Víctimes del Terrorisme, van recórrer a l'Alt Tribunal.
El que pot passar a partir d'ara
Als acusats els queda ara la possibilitat de presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional i, en cas que sigui acceptat, demanar la suspensió de l'execució de la pena. Fonts del Constitucional han explicat que, com que a la majoria dels implicats només els queda complir entre dos i tres anys de presó, és molt probable que s'acordés aquesta suspensió fins que el tribunal es pronunciï sobre l'assumpte.
El possible empresonament dels joves abertzales, que dijous compareixien davant la premsa a Vitòria, ha aixecat en les últimes setmanes moltes especulacions en el sentit que la decisió del Suprem podria ajudar o perjudicar l'anomenat procés de pau. De fet, aquesta setmana portaveus de Batasuna deien que l'empresonament d'aquests joves perjudicaria tant el procés com la bomba d'ETA a Barajas.
Ara, però, el Tribunal Suprem, d'acord en part amb el criteri de la fiscalia i de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que van recórrer la primera sentència, els ha considerat culpables d'un delicte d'integració a banda terrorista i ha elevat les penes a sis anys. La fiscalia en demanava deu. La sentència no ha aconseguit la unanimitat dels membres de la sala penal del Tribunal Suprem, ja que dos dels cinc membres hi han votat en contra.
Els precedents
El 20 de juny del 2005, l'Audiència Nacional va decidir dissoldre Jarrai, Haika i Segi en considerar-les associacions il·lícites però va assegurar que no podien ser considerades organitzacions terroristes perquè, malgrat que les seves actuacions perseguien els mateixos fins que ETA, mai s'emmarcaven en l'ús de les armes. Des del Ministeri Públic, però, es va considerar que les tres organitzacions estaven dissenyades, coordinades i controlades per ETA i, junt amb l'Associació de Víctimes del Terrorisme, van recórrer a l'Alt Tribunal.
El que pot passar a partir d'ara
Als acusats els queda ara la possibilitat de presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional i, en cas que sigui acceptat, demanar la suspensió de l'execució de la pena. Fonts del Constitucional han explicat que, com que a la majoria dels implicats només els queda complir entre dos i tres anys de presó, és molt probable que s'acordés aquesta suspensió fins que el tribunal es pronunciï sobre l'assumpte.
El possible empresonament dels joves abertzales, que dijous compareixien davant la premsa a Vitòria, ha aixecat en les últimes setmanes moltes especulacions en el sentit que la decisió del Suprem podria ajudar o perjudicar l'anomenat procés de pau. De fet, aquesta setmana portaveus de Batasuna deien que l'empresonament d'aquests joves perjudicaria tant el procés com la bomba d'ETA a Barajas.
