El Suprem permet reduir la jornada mantenint el sou per cuidar una filla no hospitalitzada
El Tribunal Suprem ha reconegut el dret d'un pare a la reducció del 50% de la jornada laboral mantenint el sou íntegre per tenir cura de fills amb malaltia greu i discapacitat encara que estiguin escolaritzats i no necessitin hospitalització.
Això darrer és la novetat que aporta la sentència a l'Estatut Bàsic del Treballador Públic i que, ara, l'alt tribunal ha fixat com a doctrina. La sol·licitud la va presentar un professor de secundària de la Comunitat de Madrid, que demanava reducció de jornada per atendre la seva filla menor.
El Suprem avala així la sentència del Tribunal de Madrid que el 2019 va concedir la reducció. El govern autonòmic va recórrer la decisió al Tribunal Superior de Justícia de Madrid que el 2020 va desestimar la petició del pare.
La Comunitat de Madrid va denegar el permís
La Comunitat de Madrid va al·legar que no s'havia acreditat que la menor necessités atenció directa, contínua i permanent "equiparable" a la que precisaria si estigués hospitalitzada. Aquest és un dels requisits que consten a l'Estatut Bàsic del Treballador Públic i que ara la sentència del Suprem acredita com a provada en aquest cas.
La Comunitat, si bé no qüestionava les necessitats de la nena --per la qual la mare de la menor va tenir un permís durant el curs 2014-2015 ja que els dos progenitors són funcionaris com a professors de secundària-- considerava que "durant la seva escolarització aquestes necessitats d'atenció estaven cobertes".
A la seva sentència, el TSJM admetia també l'argument del govern de Madrid que la jornada laboral del pare i de la mare coincidia amb la jornada escolar de la filla, fet, que segons la sentència, no justificava que la reducció de jornada es dediqués a la cura de la menor: "Les necessitats generals de la família o dels progenitors, per molt peremptòries que es puguin considerar, no justifiquen la reducció de jornada que s'interessa", argumentava la sentència ara desestimada pel Suprem.
Tampoc no es va considerar motiu per concedir la reducció que els pares necessitessin preparar i presentar-se a oposicions cada dos anys per millorar i mantenir el lloc de treball, fins ara de caràcter interí, "una cosa clarament aliena a la cura de la menor", afirmava el TSJM.
El Suprem admet les necessitats de la menor
El recurs del pare al Suprem va al·legar que, si bé la nena està escolaritzada en un centre escolar amb terapeutes i professionals especialitzats, sovint han d'assistir a sessions de formació, a auxiliar en horari escolar o a recollir la seva filla "davant del menor inconvenient", a més de l'elevat risc que té de necessitar hospitalització derivada de la patologia i el trastorn que té la menor.
L'home també explicava que no hi ha una ruta escolar que permeti a la menor anar al centre sense ajuda dels pares, "cosa que no sempre és compatible amb la jornada laboral".
Fixa la doctrina a l'estatut del treballador públic
Ara, el Tribunal Suprem ha donat la raó al professor i en la resolució, de la qual ha estat ponent la magistrada Celsa Pico, consta que la menor té una "malaltia extremadament greu", espectre autista amb trastorn sever de la conducta i retard mental, amb un grau de discapacitat reconeguda del 69% i amb dificultat de mobilitat.
A més, la resolució fixa doctrina establint que l'article 49 e) de l'Estatut Bàsic del Treballador Públic, que recull el dret a reduir la jornada i mantenir les retribucions íntegres si cal tenir cura dels fills per malaltia greu, també s'aplica quan "no resulta necessària l'hospitalització del menor, però "sí que és necessària una cura directa, contínua i permanent, encara que el menor estigui escolaritzat". El tribunal ha resolt que és d'aplicació en aquest cas.
