El tabaquisme dels pares deixa marca en l'ADN dels fills i causa malalties en el futur

El tabaquisme passiu durant la infància té conseqüències en la genètica dels infants. Ho apunta un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que conclou que és necessari reduir-ne l'exposició, sobretot en entorns infantils.

Segons l'estudi, es calcula que fa vint anys un 40% de nens de tot el món hi estaven exposats i que, amb el temps, el percentatge s'ha mantingut. És sabut que això té conseqüències nocives per a la salut, amb malalties cardiovasculars o respiratòries associades.

Ara, a més, s'hi afegeix que estar en contacte amb el fum del tabac a casa o al cotxe des de petits fa que siguem més propensos a determinats canvis en l'epigenoma. És a dir, a tenir alteracions hereditàries en el comportament dels gens i, per tant, a desenvolupar possibles malalties. Ho explica Marta Cosin-Tomàs, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

"El nostre estudi mostra que el tabaquisme passiu durant la infància deixa empremta a nivell molecular, i pot modificar l'expressió de gens que influeixen en la susceptibilitat a malalties en l'edat adulta."

Els investigadors que publiquen l'estudi expliquen que l'ADN humà és com un llibre d'instruccions per al cos i que el tabac pot tacar-ne les pàgines i afectar la lectura de les instruccions. És el que es coneix com a metilació de l'ADN.

El fum deixa empremtes a l'ADN

Si bé són sabuts els efectes nocius del tabaquisme matern durant l'embaràs, l'estudi d'ISGlobal és pioner a demostrar que inhalar fum de tabac durant la infància també té efectes negatius en la genètica.

Segons Mariona Bustamante, investigadora d'ISGlobal, els efectes són similars:

"Els resultats obtinguts suggereixen que el tabaquisme passiu durant la infància resulta en canvis epigenètics similars als observats amb l'exposició intrauterina al tabac o el consum actiu."

A partir de mostres de sang dels participants, es va estudiar el nivell de metilació en diferents punts de l'ADN i es va associar amb el nombre de persones fumadores a la llar.

Com a resultat, es va demostrar que els que havien estat o eren fumadors passius presentaven empremtes a onze regions de l'ADN, sis de les quals associades amb malalties com l'asma o el càncer.

Un problema de salut pública

La investigació s'ha fet amb dades de 2.695 criatures de 7 a 10 anys de vuit països europeus. Hi han participat Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia.

Els autors de l'estudi també conclouen que el tabaquisme és un problema de salut pública i una qüestió de desigualat social, en què intervenen factors socioeconòmics i ambientals.