El tabú dels problemes de pròstata: fer veure que no passa res "no és una bona idea"
Els problemes de pròstata afecten entre el 50% i el 75% dels homes a partir dels 50 anys, però molts ho viuen com un gran tabú. "No és una bona idea" resignar-se a pensar que són coses de l'edat, aguantar i no consultar, aconsella Ivan Schwartzmann, uròleg de la Fundació Puigvert.
No ho és perquè endarrereix el diagnòstic i, si és necessària, la teràpia. Cada cop hi ha més opcions de tractaments "menys agressius, que respecten més aspectes de la vida dels homes i que tenen molt bons resultats sobretot quan s'apliquen correctament i a temps".
I és que la principal por és als efectes secundaris relacionats amb la incontinència urinària i les relacions sexuals.
Hiperplàsia benigna de pròstata
Aquest és el nom d'aquesta patologia tan freqüent, també coneguda com obstrucció prostàtica benigna: "La pròstata creix i obstrueix la sortida de l'orina".
La pròstata envolta la uretra, el conducte de l'orina. I la bufeta és una bossa amb múscul que es contrau per treure l'orina.
Schwartzmann detalla què passa: "Si hi ha una obstrucció en el camí de sortida, costarà més esforç treure aquesta orina". Si això es manté en el temps, la bufeta queda malmesa i això es tradueix en símptomes. El José Ignacio explica com se sentia:
Era una sensació de voler orinar i no poder.
És molt freqüent haver "d'anar a orinar molt sovint, amb urgència; notar que s'escapa i que no s'arriba al lavabo; aixecar-se molts cops a la nit o notar que costa que surti l'orina", comenta el doctor Schwartzmann, "i això afecta molt la qualitat de vida".
Són símptomes que no comencen de cop, són progressius. I no s'han d'acceptar com una cosa inevitable de l'edat. Com més aviat es faci la consulta, millor.
En pacients amb més obstrucció, ens caldrà un tractament més radical i perdran opcions.
Teràpia amb vapor d'aigua
Es tracta d'una tècnica mínimament invasiva, sense ingrés hospitalari i amb menys efectes secundaris. El principal benefici és que permet preservar l'ejaculació.
"És important dir que l'ejaculació no només té un fi reproductiu; per a molts homes és una part molt important de la seva sexualitat", puntualitza Ivan Schwartzmann.
Es fa servir vapor d'aigua per provocar una inflamació a la pròstata i una posterior destrucció, que obre un canal per on pot sortir l'orina.
És un mètode menys agressiu que la cirurgia tradicional, que elimina l'interior de la pròstata.
Es conserva l'ejaculació, millorant el doll de l'orina.
El José Ignacio va tenir molt clar que preferia decantar-se per aquesta alternativa: "Per qualitat de vida, en tots els aspectes i, sobretot, en l'aspecte funcional".
Però no tots els homes poden ser-ne candidats. Si la bufeta ja està molt malmesa, aquesta tècnica no seria una bona opció.
Els altres tractaments
El tractament farmacològic, amb pastilles, redueix una mica el volum de la pròstata, sense passar per quiròfan. Però té efectes secundaris, explica l'uròleg de la Fundació Puigvert Ivan Schwartzmann, sobretot al voltant de la sexualitat: "Alteracions de l'ejaculació, pèrdua de la libido, afectació en les ereccions... no passa sempre, però és un risc".
La cirurgia convencional consisteix a treure tota la part de dins de la pròstata: "Hem d'imaginar que la pròstata és com una taronja a la qual traiem tota la polpa i li deixem la pell de fora". Però afecta l'ejaculació.
L'ejaculació depèn de l'anatomia de la pròstata que es contrau i crea una àrea de pressió perquè en el moment de l'orgasme el semen surti cap a fora. És el que es perd amb la cirurgia estàndard.
Això sembla una banalitat, però no ho és, i avui dia tenim opcions.
Estem parlant d'ejaculació, però, en canvi, no acostuma a afectar l'erecció. No s'ha de confondre amb la cirurgia de càncer de pròstata, molt més agressiva perquè s'ha de treure tot. Aquí sí que els efectes secundaris, en aquest sentit, són molt més importants.
Solucions no definitives
Amb qualsevol de les tres opcions el creixement de la pròstata no s'atura. Si es treu tota la part interna, el més probable és en un interval de 15 o 20 anys no calgui tornar a intervenir.
Amb la tècnica de vapor d'aigua, com que s'elimina menys teixit és més probable que s'hagi de fer abans, al cap de 5 o 10 anys. Però cada pacient és diferent. Per al José Ignacio, val la pena: "Que m'ho han de tornar a fer d'aquí uns anys, en fi, el temps ho dirà".
