El temps de la A a la Z: Raigs anticrepusculars

Els raigs anticrepusculars són sorprenents, trenquen qualsevol lògica a primer cop d'ull en veure un feix de llum projectat en sentit contrari a la ubicació del sol. És un fenomen òptic d'escassa freqüència.

El punt de partida és el moment a trenc d'alba o al capvespre, quan els raigs de sol són molt oblics o horitzontals sobre l'horitzó. A la vegada, calen núvols verticals, del tipus cumulus congestus o cumulonimbus, entre l'horitzó i el sol. De vegades, els núvols són més enllà de l'horitzó i ni els veiem, però són tan verticals que arriben a la tropopausa, límit superior de creixement dels cumulonimbus. També es poden formar amb grans muntanyes insolades.

Partint d'aquesta base, el núvol fa de mur als raigs de sol i l'ombra que projecta la part superior del núvol cap a l'atmosfera crea el crepuscle. És el que moltes vegades veiem a les sortides o postes de sol amb els feixos de llum dispersar-se cap als nostres caps.

Ara bé, hi ha vegades, que l'ombra arriba a la seva màxima amplada sobre el nostre cap, i convergeix de nou en el punt de l'horitzó oposat al sol. Aquesta convergència de les ombres és el que dona a l'altre costat del sol, és el que s'anomena raig anticrepuscular. En una fotografia és més difícil de veure, s'ha de capturar amb un gran angular o en format panoràmic, però en vídeo queda molt més clar.

Aquests feixos d'ombres, que no són de sol, no surten d'un punt i s'eixamplen, per tornar-se a unir en el punt oposat al sol, són línies totalment paral·leles que per efecte de l'horitzó s'ajunten, tal com passa quan mirem una recta molt llarga de carretera o les mateixes vies del tren, sempre conflueixen en un punt.