
El temps de la A a la Z: sequeres a Catalunya
Néstor Gómez
22/08/2016 - 11.21 Actualitzat 19/10/2022 - 13.47
Sequera o aridesa
La sequera és una manca d'aigua temporal per una reducció dràstica de les precipitacions, és el risc natural silenciós que afecta més persones i té un impacte econòmic major a tot el planeta. Sequera i aridesa no són sinònims. La sequera és una manca de precipitació durant un període de temps, és un fet inusual, i forma part d'uns dels trets característics del clima d'un indret. En canvi, l'aridesa és la normalitat d'un territori, com passa en zones semidesèrtiques, on la manca de pluja és el que predomina.
De sequeres n'hi ha de diferent tipus:
- Sequera meteorològica: la manca de pluja afecta totes les zones sense abastiment d'aigua. S'observa en rius, rieres i fonts naturals sense intervenció humana que baixen secs o amb molt poca aigua. Els boscos es troben sota estrès hídric.
- Sequera agrícola: la manca de pluja afecta directament els conreus que no disposen de rec. Indrets amb aigua que els hi arriba només per la pluja. És una sequera molt lligada a la sequera meteorològica
- Sequera hidrològica: és la més greu i la que afecta tota la demanada de sectors, des de l'agrícola fins a la de consum. És aquesta sequera en la qual actua l'administració regulant l'ús de l'aigua i, en cas extrem, restringint el seu ús en funció de la gravetat de la sequera.
La darrera gran sequera a Catalunya
La sequera del 2008 va ser la pitjor dels darrers 80 anys a Catalunya. Es va iniciar l'abril de 2007 i va acabar al gener de 2009, amb la derogació del decret de sequera que hi havia activat. La manca de pluges es va notar molt a les capçaleres dels principals rius del país, amb 15 mesos de precipitacions minses. Les reserves d'aigua dels embassaments del Ter i Llobregat van caure fins a situar-se a l'entorn de només el 20%. Un fet rellevant i que denota la importància i la magnitud de la situació de manca d'aigua va ser la publicació de més de 4.000 articles relacionats amb la sequera en només dos mesos, abril i maig de 2008.
De sequeres n'hem tingut a cabassos; la més extrema es va donar entre 1812 i 1824. De fet, dels cinc anys més secs des de 1786 fins ara, quatre es troben entre 1813 i 1823. L'any més sec des que se'n tenen registres a Barcelona va ser l'any 1817 amb només 216 l/m², un terç del que plou normalment al llarg de tot un any.
El futur de les sequeres a Catalunya
Totes les projeccions fetes per a aquest segle mostren un possible increment de la sequera. La tendència per als propers decennis és que les pluges d'estiu es redueixin un 20% i, en canvi, les de l'hivern augmentin un 10%. A diferència del que passa amb la temperatura esperada per a aquest segle XXI, d'un escalfament clar a tot el planeta, en el cas de les precipitacions no és tan evident ni tan significatiu. El que sí que s'espera en el clima mediterrani és que es redueixi el nombre de dies de pluja a l'any. Una concentració de dies de pluja que duran molta aigua; les pluges torrencials augmentaran de freqüència. Plourà pocs dies però amb molta intensitat.
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
La Comissió Europea desaconsella sacrificar senglars i recomana deixar que el virus actuï
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana