El Ter: cal posar-hi ordre

​Cal posar ordre, i per això el Consorci del Ter fa una proposta als 71 ajuntaments i els cinc consell comarcals per on passa el riu, des del naixement a Setcases, al Ripollès, fins a la desembocadura a Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. Tots ells, integrats en el  dins el Consorci del Ter hauran d'aprovar el pla. 

Entre altres coses, es regularà l'accés motoritzat a tota la riba i també als afluents, es detallarà en quins trams es permetrà el bany i es vetllarà per minimitzar la presència de fauna invasora com ara el musclo zebrat.

 

Massificació insostenible

​El pla ja fa temps que es cuina, sobretot després que ja s'ha vist que en alguns trams del riu i en alguns dels afluents la pressió humana sobre és del tot insostenible. Un exemple, la zona de la Pilastra entre Bescanó i Salt, on els cotxes baixen fins al costat del riu, i tallen fins i tot el carril bici de Girona a Olot.

Inicialment van ser els ajuntaments de Salt i Bescanó que hi van actuar per impedir-hi l'accés de cotxes, però ara les mesures restrictives s'inclouen al pla d'usos. Segons la directora del Consorci del Ter, Teia Puigvert, la situació ha empitjorat des del temporal Glòria i les restriccions a la mobilitat de la pandèmia.

"El Glòria va destapar una altra vegada tot el que és el riu, tot el que son platges fluvials, codolars... Va deixar el riu molt més obert i la ciutadania va recuperar una mica l'interès pel riu, no? D'una banda amb percepció de risc però de l'altra, l'estiu del 2020, hi havia unes platges fluvials estupendes a molts dels nostres pobles." 

​Puigvert creu que és urgent actuar perquè, a banda de la pressió dels ciutadans, l'estat del riu no és bo per culpa dels desviaments i les  rescloses a les capçaleres, i també pel transvasament d'aigua a Barcelona.

"Aigües avall, el fet que hi hagi la detracció de cabal per fer el transvasament cap a mig Catalunya, doncs això, tot són impactes que deriven a fer que l'estat ecològic del riu, l'estat general, sigui dolent. És dolent amb incertesa però no deixa de ser que el Ter no està en el seu millor estat"

 Puigvert recalca que amb l'aplicació del pla no es tracta tant de prohibir activitats com de regular-les i posar-hi ordre.

Por a la fauna invasora

A través d'aquesta normativa també es volen fer actuacions per reduir la presència de fauna exòtica com els crancs americans, el visó americà o el coipú, i sobretot impedir l'arribada del musclo zebrat pels importants danys econòmics que ocasiona i el seu impacte ambiental i social:

"Té tant impacte perquè obtura les canalitzacions, per exemple. Llavors,  esclar, si el musclo zebrat arribés a les conduccions d'aigua del Pasteral tindriem un problema bastant seriós.

Les seves larves són molt petitones i és molt difícil després controlar l'expansió d'aquesta espècie. Les despeses derivades del seu control son multimilionàries".​

​

​És la mateixa directora del Consorci que apunta un mètode senzill i eficaz per lluitar contra el musclo zebrat que principalment podria arribar als punts on es navega.

"Això és tan senzill com agafar aigua amb una mica de lleixiu diluït, mullar tota la superfície de l'embarcació, i deixar-ho assecar a l'aire. Per tant, amb un agent molt senzill podem prevenir que una espècie tan perjudicial com el musclo zebrat penetri a la conca del Ter."

 

​

Per redactar aquest pla d'usos del Ter el Consorci ha consultat els 71 municipis afectats i els cinc consells comarcals. La redacció definitiva passarà una exposició pública que encara s'ha de determinar quant durarà i es preveu que estigui aprovat definitivament i sigui vigent el 2023.​