El Tribunal de Comptes amnistia Puigdemont, Mas i Junqueras i una trentena d'exalts càrrecs per les despeses de l'1-O

El Tribunal de Comptes ha amnistiat els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i una trentena d'exalts càrrecs del govern que estaven encausats per les despeses del referèndum del 2017.

Els afectats pel procediment ja no hauran de pagar els 5,3 milions d'euros que els reclamava el Tribunal, dels quals ja n'havien consignat 4,1 milions a través de fiances.

La decisió arriba després que aquest juliol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea avalés l'aplicació de la llei d'amnistia en dues sentències on dictava que la norma era conforme al dret de la Unió Europea.

No hi ha fons europeus

Un cop coneguda la sentència europea, el tribunal encara no va aplicar l'amnistia, amb l'argument que el TJUE indicava que es podia fer sempre que els fons utilitzats "no procedissin del pressupost de la Unió Europea ni hi estiguessin destinats".

Per això, el tribunal va donar deu dies a les parts implicades per presentar al·legacions i documentació en relació amb l'origen dels fons.

Va ser en aquest punt quan la Generalitat va presentar un escrit en què demanava l'aplicació de l'amnistia i l'aixecament de les mesures cautelars per l'1-O i per l'acció exterior del govern.

Finalment, però, el Tribunal constata a la seva sentència que "no es van utilitzar fons procedents del pressupost de la Unió Europea per realitzar les despeses" i conclou que "procedeix aplicar" la llei d'amnistia i "declarar extingides les presumptes responsabilitats comptables".

Una llarga investigació amb 35 encausats

En total, el Tribunal de Comptes va obrir una investigació contra 35 persones amb relació a les despeses del referèndum del 2017 i la seva internacionalització.

Entre elles hi havia els expresidents Puigdemont i Mas, però també exconsellers com ara Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Lluís Puig o Andreu Mas-Colell i directius del Diplocat –òrgan de diplomàcia pública del govern– o delegats del govern a diferents països.

El novembre del 2023 –coincidint amb el registre al Congrés de la llei d'amnistia– es va fer el judici per aquesta causa, però la sentència no es va arribar a dictar mai, va quedar en suspens a l'espera de l'aplicació de l'amnistia, que s'ha fet efectiva 3 anys després.

En realitat, eren dues causes diferents per suposada responsabilitat comptable que es van concentrar en una de sola.

Per una banda, hi havia els diners que el govern hauria gastat per organitzar el referèndum de l'1 d'Octubre, com ara les campanyes de publicitat o els pagaments a experts i observadors internacionals.

I per l'altra, els diners que el govern es va gastar per promocionar la causa independentista a l'estranger entre el 2011 i el 2017. En aquest cas, el Tribunal de Comptes va fiscalitzar l'acció exterior de la Generalitat durant tots aquests anys.

Els amnistiats, satisfets

L'expresident Artur Mas ha lamentat que una part de la justícia s'ha fet forta per evitar "fins a l'últim moment" aplicar una llei que va aprovar el Congrés. Segons ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio", això evidencia quin peu calcen.

"Això sona a Trump. No estan d'acord amb la llei d'amnistia i en lloc d'aplicar-la, perquè no tenen més remei, perquè és una llei d'obligat compliment, busquen tots els viaranys possibles per intentar no aplicar-la", ha resumit Mas.

Des de Junts, el seu secretari general Jordi Turull, ha celebrat que s'hagi "acabat amb aquesta persecució" i ho ha definit com una "victòria de l'independentisme". "Vull recordar que això no és perdó, és justícia", ha conclòs Turull.

Esquerra s'ha felicitat per l'aplicació de l'amnistia a la causa del Tribunal de Comptes amb la qual "s'acaba definitivament el malson" de les persones encausades i ha reclamat "l'aplicació immediata de l'amnistia a les causes que encara es mantenen vives".

Des de Brussel·les, el president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha celebrat aquesta decisió. "Malgrat la resistències i les obstruccions que hi ha hagut per part d'alguns, al final la convivència i la normalització s'imposen", ha dit.

Finalment, en una entrevista al "Tot es mou" de TV3, l'exconseller Francesc Homs, encausat i advocat d'altres afectats, ha explicat que ara respiren "més tranquils" i que s'han tret "un pes de sobre".

Homs ha denunciat que la consellera que ha portat el cas –nomenada a proposta del PP– ha fet "tot el que ha estat al seu abast per boicotejar l'amnistia" amb decisions "clarament arbitràries, ratllant la prevaricació". "Però al final, s'ha quedat sense arguments", ha resumit.