El Tribunal de Comptes torna a citar els líders del procés, ara per l'acció exterior l'1-O

Els líders independentistes ja van abonar 4,1 milions d'euros de fiança per la suposada malversació de diners durant el referèndum de l'1-O. Però, pel Tribunal de Comptes, quedava encara un altre front contra el procés per determinar: l'acció exterior. Ara ha citat a declarar els principals líders del procés per al 29 de juny.

El Tribunal de Comptes investiga suposades irregularitats des del 2011 i fins al 2017, i per això no només cita Puigdemont, Junqueras i Romeva, sinó també Artur Mas i exconsellers del seu govern, com Neus Munté, Francesc Homs o Andreu Mas-Colell. L'objectiu són les despeses del govern a l'estranger, les ambaixades i el Diplocat.

En total, assenyala una vintena d'exconsellers, secretaris generals, interventors, el secretari general del consell de la Diplomàcia Pública i els exdelegats de totes els oficines que la Generalitat té al món.

El motiu de la citació és comunicar als presumptes responsables la quantificació de la despesa de tota l'activitat a l'estranger, a més de la promoció exterior del referèndum. En un informe inicial de l'òrgan fiscalitzador calculava més de 15 milions d'euros utilitzats presumptament de forma irregular.

Cal recordar que a alguns d'aquests polítics, com Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva o Dolors Bassa, ja van ser condemnats per malversació pel Tribunal Suprem en el judici del procés.

 

Què és el Tribunal de Comptes

El Tribunal de Comptes és un òrgan recongut a la Constitució que s'ecarrega de fiscalitzar la gestió dels comptes públics. També pot jutjar els casos que trobi que hi ha hagut un mal ús dels diners públics.

Els membres, però, son designats pel Senat i el Congrés i la majoria de càrrecs del tribunal són proposats pels dos principials partits a les corts: PP i PSOE. Així, en el seu organigrama hi ha el germà de José María Aznar, Manuel Aznar i l'exministra Margarita Mariscal de Gante.

 

9-N, el mirall

El procediment per les despeses de l'1-O i el d'ara pel Diplocat és semblant al que va passar amb el 9N. Llavors també van ser Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució els que van presentar una demanda, a la qual la fiscalia es va adherir.

En el cas del 9N, el Tribunal de Comptes va condemnar Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis acusats més a tornar gairebé 5 milions d'euros per l'organització del 9-N el 2014, diners que van sufragar les caixes de solidaritat per evitar l'embargament. En el seu cas, en el procediment penal no els van arribar a jutjar per malversació.