El Tribunal Suprem dels EUA s'absté sobre Guantánamo, però renya Bush per la seva nul·la política mediambiental
El Tribunal Suprem s'ha rentat les mans sobre l'apel·lació d'alguns reclusos de la base militar de Guantánamo que han reclamat després de més de cinc anys de confinament a la base militar. Des del 2002, centenars d'homes estan reclusos sense acusacions ni cap judici a la vista, qualificats pels Estats Units com a "combatents enemics" per la seva suposada vinculació amb activitats terroristes. El Tribunal Suprem de Justícia ha tornat a afirmar, com ja ho va fer el 2004 i el 2006, el dret a l'habeas corpus d'aquests individus, el dret de tot pres o detingut de comparèixer immediatament i públicament davant d'un jutge o tribunal perquè resolgui si el seu arrest va ser legal o no i si s'ha de mantenir". Però el fet és que fins ara cap dels presoners ha tingut una audiència davant d'un tribunal civil.
Segons ha lamentat el director executiu del Centre pels Drets Constitucionals, Vincent Warren, cap d'un grup sense ànim de lucre que havia presentat l'apel·lació, el Suprem "ha endarrerit un cop més la resolució del destí d'aquests detinguts".
Amb el vot en contra de tres dels nou magistrats, el màxim tribunal dels Estats Units ha indicat que no es pronunciarà sobre la constitucionalitat de certes parts d'una llei antiterrorista aprovada l'any passat pel Congrés. De fet, dos d'ells han adduït que volen veure com funciona el procediment que van crear els republicans amb la llei de tracte de detinguts, aprovat l'any passat quan el Congrés encara tenia majoria republicana i que va ser impulsada pel president Bush.
A la pràctica, aquesta decisió suposa una victòria per a l'administració Bush, que nega que aquests homes siguin presoners de guerra i insisteix a sotmetre'ls a tribunals militars especials sense advocat que els representi, sense dret a una revisió real dels fets i admetent les declaracions obtingudes sota tortura.
Bufetada per l'escalfament global
Però Bush també ha hagut d'afrontar una derrota. El Tribunal Suprem dels EUA ha dictaminat que l'Agència de Protecció Mediambiental (EPA) "no ha ofert prou explicacions" sobre la seva negativa a regular el diòxid de carboni i altres emissions contaminants generades per vehicles. El Suprem ha renyat l'administració Bush per la nul·la política de protecció del medi ambient i ha insistit que la llei d'aire net atorga a l'EPA el poder de regular les emissions dels gasos contaminants d'efecte hivernacle. Per això, els jutges han dictaminat que els fums sí que són competència de l'Agència i ha d'explicar raonadament per què no vol regular-los. El Tribunal Suprem ha actuat a requeriment de 12 estats i 13 grups ecologistes, que veien en la inhibició de l'Agència una simple excusa de la Casa Blanca per no fer res.
El debat polític sobre el problema de l'escalfament global ha canviat de forma radical des que un grup de científics líders mundials va assenyalar que resulta "molt probable" que l'escalfament global estigui causat per l'home i que el fenomen "continuarà durant dècades". A més, també ha pressionat per a la concessió de dos Oscars a Al Gore pel seu documental "Una veritat incòmoda", o l'informe de l'ONU sobre el canvi climàtic.
