El tritó, la nacra, l'esturió o el turó, entre les 111 espècies en perill a Catalunya

A Catalunya hi ha 27 espècies en perill crític i 84 en perill d'extinció, entre les quals destaquen el tritó del Montseny ("Calotriton arnoldi"), la nacra ("Pinna nobilis"), l'esturió ("Acipenser sturio") o el turó ("Mustela putorius"), molt semblant al visó europeu ("Mustela lutreola"), que ja es considera extingit a casa nostra. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi "L'estat de la biodiversitat a Espanya", que s'ha fet públic coincidint amb el Dia Internacional de la Diversitat Biològica.

El grup taxonòmic més amenaçat a Catalunya és el dels artròpodes, amb 33 espècies, seguit dels taurons i les rajades, amb 26, i les plantes, amb 14, segons aquest document. L'informe l'han elaborat el Centre per a la Supervivència de les Espècies de la Macaronesia-Loro Parque Fundación (LPF) i el Comitè Espanyol de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), amb la col·laboració a Catalunya de la Fundació Barcelona Zoo.

L'informe és un gran pas per al coneixement real de la situació de risc en què es troben moltes espècies, ja que pren com a base una "preocupant llista d'espècies amenaçades". Concretament, l'anomenada Llista Vermella de la UICN indica que actualment a tot Espanya hi ha 193 espècies en perill crític d'extinció, 418 en perill i 498 de vulnerables.

El treball ha permès unificar les dades i criteris científics existents per millorar la informació científica disponible i harmonitzar els indicadors de pèrdua de biodiversitat de les diferents administracions i entitats implicades en la defensa del medi natural. Així s'ha vist que hi ha un 65% de discordança entre les espècies registrades al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, les dades de les comunitats autònomes i els registres de la UICN.

Sis àrees crítiques a Catalunya

Les 111 espècies que a Catalunya estan en perill crític i en perill d'extinció representen un 14% de les espècies que estan en aquesta situació a Espanya i són el 0,29% de totes les espècies que hi ha a l'Estat.

L'estudi identifica territorialment sis punts calents de biodiversitat críticament amenaçada: el delta de l'Ebre, el parc natural de la Serra de Montsant, el parc natural del Montseny i algunes zones del parc natural del Cap de Creus, del parc natural de l'Alt Pirineu i l'espai natural protegit de la Vall de l'Alt Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs.

Les àrees protegides a Catalunya no coincideixen del tot amb les àrees clau per a la biodiversitat (KBA). En el segon cas, les KBA són merament descriptives i no implica que disposin d'algun tipus de protecció.

Les anàlisis indiquen que les KBA cobreixen un 35,3% del total del territori català, mentre que els espais protegits ho fan un 32,2%. Alguns espais coincideixen i se superposen i d'altres queden fora dels espais protegits o dels indicats per les KBA.

L'estudi considera que la major part coincideixen, però destaca la serralada Prelitoral de Barcelona i els Secans de Lleida com a més desprotegides i recomana fer un estudi per a "una possible protecció en el futur".

També recomana la protecció completa de les àrees de distribució d'espècies en perill crític, com ara l'esturió comú, que segons la llista vermella de la UICN consta com a "extingit" però el catàleg de la Generalitat classifica "en perill d'extinció". Segons l'estudi, la potencial àrea de distribució inclou rius i àrees costaneres que no es troben protegides per la comunitat ni tampoc estan designades com a àrea clau per a la biodiversitat (KBA), a la zona sud i tota la costa catalana".

Segons la Llista Vermella de la UICN, es troben en perill d'extinció a Catalunya:

• el samaruc ("Valencia hispanica")
• la "Pyrenaearia molae", un cargol de terra endèmic del prelitoral de Tarragona
• el corall bambú ("Isidella elongata")
• la baldriga balear ("Puffinus mauretanicus")
• la nacra ("Pinna nobilis")
• l'esturió comú ("Acipenser sturio")
• la margaritífera auriculada o cloïssa de riu ("Pseudunio auricularius")
• el tritó del Montseny ("Calotriton arnoldi").

L'estudi s'ha fet en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo, que ha anunciat que durà a terme un projecte educatiu de ciència ciutadana a través de l'aplicació iNaturalist. L'objectiu és conscienciar i incrementar la sensibilitat de la ciutadania i implicar-la en la recollida de dades que seran de màxima utilitat perquè els investigadors estableixin futurs plans de conservació.