El Último de la Fila, el retorn més esperat

És un dels retorns més anhelats per una autèntica legió de seguidors que fa gairebé 30 anys que l'esperaven i una de les notícies musicals de l'any.

I aquest dimarts, Manolo García i Quimi Portet han explicat els detalls de la gira de tornada als escenaris i el perquè d'una decisió tan llargament esperada. 

Garcia ho ha fet amb el mateix esperit combatiu de sempre:

"Estan bombardejant la gent de Gaza, ara Trump ha dit això, l'altre polític ha dit allò... crec que la ciutadania, en general, necessita dir, per l'amor de Déu, que la vida són quatre dies! I la nostra gira serà una mica de riure, una mica d'alegria, uns cops de guitarra ben donats i ganes de veure la gent feliç" 

Seran 9 concerts l'any que ve a ciutats com Madrid, València, Bilbao i Barcelona.  Aquí tocaran el 3 de maig a l'Estadi Olímpic, un recinte només a prova dels més grans. 

Les entrades es posen a la venda dijous, a preus d'entre 65 i 90 euros, lluny dels preus astronòmics que es paguen actualment:

"Hi ha coses que passen actualment que ens semblen desmesurades, com els preus de les entrades, que s'encareixen segons la demanda, i això és una cosa socialment molt injusta"

I ara, Quimi Portet i Manolo Garcia, aquells dos nois nascuts a Vic i el Poblenou, amb 67 i 69 anys a l'esquena, tornen a la carretera. I diuen que ho fan amb les mateixes ganes i il·lusió, segurament alguna cançó nova i -prometen- el mateix so de sempre.

I per fi diuen "sí"

Tot va començar fa un parell d'anys, quan es van tancar a l'estudi per tornar a gravar 24 temes, alguns de mítics. 

El disc es va titular "Desbarajuste piramidal" i malgrat aquell desgavell, van tornar a experimentar la mateixa química i complicitat de quan es van conèixer l'any 1981 en un festival als Hostalets de Balenyà on cadascú tocava amb el seu grup: Los Rápidos, Manolo García, i Kul de Mandril, Quimi Portet.

I per això per fi van acabar dient "sí" a les reiterades ofertes i peticions que han rebut durant tots aquests anys d'absència.

Una separació que va deixar òrfena una legió de seguidors

Des de mitjans dels 80', "El Último de la Fila" era un dels grups més populars i importants del pop-rock espanyol i un dels més influents i respectats. Havien publicat 7 discos, amb milions de còpies venudes, i havien fet centenars de concerts, on desbordaven energia. 

N'hi ha de molt recordats, com el de la Monumental de Barcelona o el de la Mercè, i altres de mítics, com el d'Amnistia Internacional al Camp Nou, al costat de gegants de la música com Bruce Springsteen o Peter Gabriel. 

Però el 1998 van decidir separar-se. Ho van fer, van dir, perquè no volien ser arrossegats per l'èxit, perquè no volien repetir-se i tenien ganes d'emprendre el vol en solitari. I tots dos van consolidar una trajectòria artística i personal molt sòlida.

Manolo Garcia omplint recintes amb la seva música, pintant i escrivint i Quimi Portet com a cantautor de lletres amb un toc de surrealisme, compartint univers galàctic amb Sisa i Joan Miquel Oliver, còmode amb l'etiqueta d'astre intercomarcal.

Tornar en el millor moment de la música en viu

Tornen en un moment en què la música en directe viu una època daurada, amb una facturació de 725 milions d'euros el 2024, un 25% més que l'any anterior.  

La febre per anar a concerts es va disparar, sobretot, després de la pandèmia, quan van ser tan enyorats. Ningú es vol perdre l'oportunitat de veure en directe l'artista o grup favorit, fent mans i mànigues per aconseguir tenir -i pagar- una entrada. Amb llargues cues virtuals per comprar-les i preus sovint, desorbitats. 

El cas més recent, el del porto-riqueny Bad Bunny, que va vendre 600.000 entrades en poques hores per als concerts que farà a Madrid i Barcelona amb polèmica pel mètode i imports pagats.
 

5 cançons que són autèntics himnes generacionals

N'hem triat 5, però podrien ser moltes més. Perquè les seves cançons es van convertir en himnes per a diferents generacions i s'han continuat escoltant i cantant. 

Totes amb un so inconfusible, aflamencat, amb tocs arabescos, lletres poètiques que sovint descriuen un món desolat i vides trencades, històries surrealistes o festives:

-"Como un burro amarrado en la puerta del baile" (del disc "Astronomía Razonable" -1993-). Una rumba festiva per parlar del desconcert i el desamor