Eleccions municipals a Perpinyà: per què triomfa l'extrema dreta?
Aquest diumenge se celebra la primera volta de les eleccions municipals a la Catalunya del Nord.
En aquesta campanya, a Perpinyà s'han succeït mítings de nivell estatal amb la presència dels principals polítics actuals: Jordan Bardella per a Reagrupament, Jean-Luc Mélenchon per La França Insubmisa, i Raphaël Glucksman en nom de Plaça Pública, que va tenir bons resultats a les darreres europees. L'excepció és el partit del president Macron, que ha decidit no apostar gaire per aquests comicis.
Perpinyà és l'única ciutat de més de 100.000 habitants actualment governada per Reagrupament Nacional. I s'ha convertit en focus de les eleccions.
El vot d'extrema dreta a Perpinyà
Des dels inicis dels partits d'extrema dreta, als anys 60-70, a Perpinyà els seus resultats ja superaven la mitjana francesa.
Com més es desclassa, més importància agafa l'extrema dreta.
Les fortes desigualtats entre els barris del centre, molt pobres, i la perifèria, on viuen els benestants, provoquen discriminacions internes que es troben fins i tot en el llenguatge: "'Cagibu' és una paraula inventada per perpinyanesos que venen del nord de França, que representen més o menys la meitat de l'electorat, i significa català-gitano-bunyul, un terme racista molt violent per designar les persones d'origen africà i sobretot algerià".
Com Aliot ha arribat a ser batlle?
Perpinyà va viure cinquanta anys d'"alduyisme" primer amb el pare, Paul Alduy, del 1959 al 1993, i després el fill, Jean-Paul Alduy, del 1993 al 2009, quan va passar el relleu al Jean-Marc Pujol, que era el seu adjunt.
El 2014, la mobilització de l'anomenat Front Republicà va permetre a Jean-Marc Pujol impedir la victòria del candidat Aliot, del que era encara el Front Nacional, contra el pronòstic d'alguns observadors.
Sis anys més tard, però, en plena pandèmia, la mateixa estratègia ja no va funcionar, i Louis Aliot es va convertir en batlle.
A més, des del 2022, les 4 diputades de la Catalunya del Nord són de Reagrupament Nacional.
El favorit, esquitxat pels contractes ficticis
Les enquestes d'opinió preveuen una reelecció còmoda per al candidat sortint, amb un percentatge de vots de més del 40% a la primera volta, molt per sobre de totes les altres llistes i això malgrat el judici dels contractes ficticis d'assistents parlamentaris a Europa que ha esquitxat el partit i la seva líder, Marine Le Pen.
El sociòleg especialista de l'extrema dreta Gautier Sabrià no detecta cap impacte negatiu sobre la intenció de vot per Aliot.
Diu, que, al contrari, la situació permet alimentar el discurs victimista i inscriure's una mica més com un partit antisistema.
El suspens és de saber amb quin percentatge guanyarà les eleccions Aliot i quan serà inhabilitat.
Quins són els aliats d'Aliot?
Analitzant els 55 noms que formen la llista d'Aliot per l'Ajuntament de Perpinyà hi retrobem alguns dels regidors més significatius del darrer mandat del Jean-Marc Pujol, com Pierre Parrat, Fatima Dahine o Chantal Bruzi, entre altres.
D'aquesta manera, RN segella la idea de la unió de les dretes més enllà de les etiquetes polítiques. L'altre objectiu és trobar noves aliances amb els batlles elegits dels municipis veïns i que formen una mancomunitat "Perpinyà Mediterrània Metròpoli".
Aquesta va ser una de les assignatures pendents del darrer mandat. La presidència de l'ens va ser per a Robert Vila, batlle de Sant Esteve del Monestir, quan des de la seva creació i fins llavors era atribuïda a un representant de Perpinyà (Alduy i Pujol). Aquesta agrupació de municipis té competències importants com el desenvolupament econòmic, el turisme o encara l'urbanisme.
Oposició dividida
Són cinc les llistes que es presenten per intentar batre l'actual batlle. Aquesta divisió de l'oposició pot tenir conseqüències inverses: un efecte positiu per oferir alternatives més properes a les expectatives de cada ciutadà, però també una sensació de falta de cohesió per crear una alternativa real i amb possibilitats de victòria.
La participació és una de les incògnites en una ciutat de 120.000 habitants però on el cens compta només uns 70.000 possibles votants.
De les cinc opcions que es presenten contra Louis Aliot n'hi ha una de dreta encapçalada per Bruno Nougayrède, que ha estat el principal regidor d'oposició al llarg del darrer mandat. Aquest candidat ha rebut el suport del moviment Sí al País Català.
També hi ha una llista del centre, que vol ajuntar l'esquerra i la dreta més moderades, liderada per Agnès Langevine, amb un recorregut polític ecològic i que actualment és vicepresidenta de la regió d'Occitània. Langevine per a aquesta campanya s'ha unit amb Annabelle Brunet, que representa el centre-dreta, i havia tingut responsabilitats municipals al costat dels exbatlles Jean-Paul Alduy i Jean-Marc Pujol. Aquesta llista ha aconseguit el suport de Plaça Pública, de Raphaël Glucksman, el Partit Socialista francès i el partit catalanista Unitat Catalana.
I finalment hi ha tres llistes clarament a l'esquerra. La que condueix Mathias Blanc, que té el suport dels militants del Partit Socialista local i del Partit Comunista.
Hi ha una segona candidatura portada per Mickaël Idrac que representa LFI, el partit del Jean-Luc Mélenchon, i associat als ecologistes, el partit estatal francès amb la visió més descentralitzada.
I finalment la darrera opció, la que té menys opcions de tenir representació a l'Ajuntament, és la llista de Pascale Advenard del partit trotskista Lluita Obrera.
Què passa a la resta de la Catalunya del Nord
El departament dels Pirineus Orientals compta amb 226 municipis, gairebé la meitat,111, ja coneixen el nom del seu batlle perquè només s'hi presenta una sola llista. Si bé la majoria d'aquestes poblacions són petites, també hi trobem comunes més importants, com Prats de Molló, Vilanova de la Raó, Pollestres i fins i tot Pià, que té més de 10.000 habitants.
En aquests comicis també hi haurà 84 duels i 20 triangulars. I finalment hi ha 10 poblacions que tindran 4 o 5 opcions.
En aquesta primera volta només hi haurà un guanyador si la llista supera el 50% dels vots, quan no s'hi arribi es classifiquen per a la segona volta totes les llistes que superin el 10%. La segona volta se celebrarà el diumenge 22 de març.
El sistema polític francès, basat en les dues voltes, va ser imaginat per evitar els extrems. Aquests darrers anys, però, ha perdut eficàcia, sobretot amb el final del bipartidisme i la multiplicació de les opcions.
