Eliseu Climent: "Els Premis Octubre tornaran, com a mínim, ho intentaré"

El darrer dissabte d'octubre es fa la tradicional gala dels Premis Octubre i es lliuren els guardons. Aquest any s'han cancel·lat, la gala i els premis. L'ofec institucional del govern valencià del PP i Vox, i la voluntat de no endeutar-se més per part dels organitzadors, així ho ha considerat.

Eliseu Climent és l'ànima d'Acció Cultural del País Valencià, el setmanari El Temps o l'editorial 3 i 4. És també l'ànima, tossuda, que va buscant i rebuscant edificis a València on aixoplugar totes aquestes entitats. Climent ha estat moltes coses, també l'impulsor i promotor dels premis literaris més antics del País Valencià, els Premis Octubre.

Ens rep, per fer l'entrevista, a l'última planta de l'edifici Octubre, uns antics magatzems remodelats per arquitectes d'arreu dels Països Catalans, explica. Des d'allà dalt observa l'escultura d'Andreu Alfaro. "Quin homenot!", assevera. És un penell que ocupa el pati central de l'edifici i roda indicant d'on bufa el vent. Bufe d'on bufe el vent al País Valencià, per a Climent mai no ha bufat prou a favor.

 

Pepa Ferrer: Acció Cultural, els Premis Octubre... totes aquestes entitats les vau crear durant el franquisme, a finals dels anys 70. Els temps actuals deuen ser millors.

Eliseu Climent: La situació és difícil. Es dediquen a posar pals a les rodes. Coses que ja estaven superades des d'un punt de vista polític, cultural, etc. I ara hi tornem: si els autors catalans, si la llengua... I tornem a replantejar-ho tot. Tot i que jo crec que hi ha una diferència enorme comparat amb l'altra època anterior.

Hui hi ha capacitat de resistència d'aquest país. S'ha vist en dos temes, en la dana i en la consulta de la llengua a les escoles. Dos temes en què hi ha hagut resistència. Són passos avançats que ja no hi ha manera de tirar endarrere.

Aquests anys dels governs de PP i Vox, han patit?

E.C.: I amb governs de Compromís (somriu). Menys, però també s'ha patit. La col·laboració del govern de Compromís era, per entendre'ns, mil euros a l'any. S'han portat malament tots.

Potser els superava aquesta història, era massa gran, perquè teníem manifestacions al carrer de l'extrema dreta contra l'edifici. I com sempre passa, l'esquerra va caure en la trampa de la dreta. De fet, aconseguir el permís per obrir aquest centre (referint-se a l'Octubre Centre de Cultura) va ser apoteòsic. Però això ja ho tenim. Ara ja fa un grapat d'anys que ho tenim i que està acceptat per la societat i les forces de progrés.

Jo crec que això està teòricament blindat. Perquè no se sap mai què pot fer Vox. I és molt important aquest edifici, perquè és el símbol d'una València resistent, que avança amb idees. Per tant, estem en un moment també optimista.

Sí que el veig optimista.

E.C.: No ho sé, no ho sé. Però si no eres optimista i tens l'edat que tens (somriu).

El veig optimista, perquè altres entitats com Escola Valenciana, per exemple, han parlat d'ofec econòmic.

E.C.: No, no. Ho hem passat molt malament, i ho passem. Perquè et maltracten, les institucions et maltracten. La lluita porta una cosa, la desfeta d'unes coses i l'acceptació definitiva d'unes altres. I ací hi ha moltes coses acceptades.

Però de segur que hi ha coses que s'han hagut de deixar de fer.

E.C.: Tot allò que té pressupost s'ha complicat. Pressupost del govern (valencià), ací s'ha tallat tot. Però es busquen solucions alternatives, més creatives, més barates. Però, de tota manera, és una complicació, una complicació més.

Estic pensant en el setmanari El Temps, s'ha hagut d'ajustar per sobreviure.

E.C.: I sobreviurà! El que passa que amb més dificultats que abans. I és normal! Si les institucions et neguen el pa i la sal, és normal. Però també estem acostumats que les institucions ens ho neguen tot. I dic totes les institucions, eh! Totes! De dreta i d'esquerra. Però hem pogut resistir i hem pogut avançar.

Açò (referint-se al centre Octubre) és molt difícil de tancar-ho, que és el que voldria Vox. Evidentment, podrien tancar-ho, però tindria un cost polític i cultural molt elevat. Per tant, jo això ni ho contemple. No dic que no vinga, però ni ho contemple. 

Diu que aquest centre Octubre ja està i fet, i que això és molt difícil de moure...

E.C.: Jo et dic el que es va sentir en una conversa molt prop d'ací: "Esto, cuando mandemos, lo tenemos que cerrar." Bo, ja manen una temporada i no l'han tancat. I tampoc és tan fàcil.

I no cregues que no va costar molt. Prèviament a aquest edifici, havíem anat a tres més. Però quan sabien que era per a nosaltres ens deien que no. Aquest el que va passar és que els propietaris varen estar represaliats pel franquisme, i eren de bona família, eh! I quan jo vaig anar a parlar amb ells em van preguntar: vostè per a què vol açò? I jo els vaig dir: per fer el que vostès volien fer quan eren joves. (somriu)... I em van dir: doncs llavors sí.

Aquest carrer era un carrer de prostitució, i aquest centre ha canviat el carrer. És un carrer de dignitat. I jo estic content, eh!

Ara, el Centre Octubre ja està pagat. Si no fora així, seria una complicació?

E.C.: Sí, molt gran. No sé si podríem o no. Però ja està pagat.

No se li fa estrany que, després de tants anys, quan arriba l'octubre no hi haja Premis Octubre?

E.C.: Ja els tornarem a fer, segur! El que passa és que hi ha moments que les coses venen com venen i es complica molt i, per tant, no volíem endeutar-nos més.

Jo crec que l'any que ve es tornaran a fer els Premis Octubre novament, crec. Com a mínim, ho intentaré.

No fa gaire, Ferran Torrent li va tornar el Premi de les Lletres Valencianes a Carlos Mazón.

E.C.: Bo, això és un escriptor amb dignitat, que no n'hi ha gaires, tampoc. El Ferran en això jo crec que ha fet molt bé, de donar un exemple que tot no són els diners i els premis, que hi ha valors que estan per damunt.

Creu que calen més gestos com aquest?

E.C.: Jo crec que són fonamentals els gestos, és fonamental l'actitud, són fonamentals les decisions arriscades que marquen una línia entre el conformisme i l'avanç en temes crucials.