Eliseu Climent, sobre les polítiques de PP i Vox al País Valencià: "La gent s'està despertant"
"Si actuen com ho estan fent, la gent s'està despertant molt". Són paraules al "Catalunya Nit" de Manel Alías del promotor cultural valencià Eliseu Climent, en referència a les polítiques contra la llengua catalana que estan duent a terme el Partit Popular i Vox des que governen al País Valencià. Aquest dijous, Climent rebrà la Medalla d'Or de la Generalitat, la màxima distinció del govern català, en reconeixement pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes:
La gent està una mica escamada, però tot això ha arribat quan les eleccions ja estaven fetes. Si hagués passat abans, probablement el resultat seria un altre. De fet, per aquesta mena d'actituds va haver-hi una reversió cap a l'esquerra a les eleccions generals espanyoles.
Malgrat que Climent, un dels fundadors del Partit Socialista Valencià, ha titllat de "molt dignes" els resultats de l'esquerra valenciana en les eleccions del maig passat, assegura que, si la dreta va guanyar tant al País Valencià com a les Illes, va ser perquè "l'esquerra extrema" va fallar:
L'enfonsament de Podem ens ha arrossegat a tots i, de moment, no hem alçat el cap.
Una visió esperançadora pel català
Sobre la situació actual del català, Climent --que també va impulsar la creació de l'entitat Acció Cultural del País Valencià-- apunta que, malgrat que "hi ha coses que estan en perill", també s'ha avançat en moltes d'altres. Intern amb els jesuïtes de València als anys 50, la primera "rebel·lia" que recorda és quan amb 10 anys va dir que no volia fer els exàmens en castellà. Des d'aleshores, diu, no va parar.
Per tot això, encara que apunta que fa por el que pugui venir a partir d'ara, també celebra que el País Valencià no viu el seu pitjor moment:
La llengua catalana estava tan menyspreada en aquell moment al País Valencià que la gent ni la parlava, s'amagaven. Només la senties a les zones rurals i ara, com a mínim, és una llengua de cultura: està a la universitat i als mitjans de comunicació.
En aquest sentit, Climent celebra accions com les mobilitzacions de Borriana contra la retirada de revistes en català de la biblioteca municipal que van fer recular Vox i el PP en l'intent de boicotejar la llengua, però també augura que "tornaran a fer-ho l'any que ve".
La llengua com a arma política
I és que si una cosa veu "claríssima" Climent, sobretot al País Valencià, és com el color del govern influeix en el tracte que reben la llengua i la cultura:
Si governa la dreta, la cultura és maltractada i perseguida, i més ara amb Vox, que ja ha liquidat el valencià. Però tampoc vull dir amb això que el Partit Socialista i Compromís hagin fet el que tocava.
En aquest sentit, Climent critica que l'Acord del Botànic signat pels socialistes, Compromís i Podem per fer president Ximo Puig el 2015 després d'un regnat de 20 anys del PP no servís per tornar a incloure el País Valencià a l'espai de comunicació català. Actualment, ja fa 12 anys que es van tallar les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al territori:
Hi ha moltes coses que el Botànic hagués pogut fer i s'han quedat a mitges. Els que venen són pitjors. Però no hi ha mal que duri 100 anys.
Pel que fa a Ximo Puig, d'altra banda, Climent s'ha mostrat en desacord amb la proposta de l'expresident valencià d'incloure la denominació "català-valencià" en el nou funcionament del Congrés, on es podrà fer servir el català en poc temps. Critica que doni una oportunitat d'or a la dreta de reobrir el meló de la unitat de la llengua:
Una qüestió és el nom popular de valencià, que és el que s'usa allà, però traslladar això al món acadèmic, jurídic o internacional, és molt perillós. La llengua és catalana i gairebé ningú no té problemes. Els que els tenen són els mateixos que els tenen també pel valencià.
Malgrat que Climent assegura que "la filologia seriosa" del País Valencià defensa en bloc la unitat de la llengua, també alerta del fet que el president popular de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, vulgui integrar "els secessionistes, que són molt pocs i no tenen cap pes".
Un reconeixement lluny de casa
L' empresari editorial, principalment amb Tres i Quatre, una de les editorials valencianes més importants, rebrà la Medalla d'Or de la Generalitat acompanyat per la poetessa terrassenca Marta Pessarrodona i la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Segons ell mateix, "un símbol polític que ja està bé pels temps que corren".
Sobre el reconeixement, a més, Climent apunta que, tant a ell com a altres personalitats com Raimon o Joan Fuster, les institucions sempre els han valorat més a Catalunya que no pas a casa seva:
Per l'autoodi, i després perquè teníem una línia política que no era la que regia al país.
Després de rebre la Creu de Sant Jordi el 1983, aquest dijous, acceptarà "amb reticències" la Medalla d'Or, perquè --assegura-- no li agrada rebre gaires reconeixements.
