Els 25 manaments dels periodistes
M'he topat amb un article meravellós que signa l'il·lustre col·lega Tim Radfortd, del "Guardian" de Londres. Aquest home, que és tota una institució en aquest diari, s'ha atrevit a fer la llista de les regles d'or del periodisme. Al llarg de la seva vida n'ha escrit diverses versions, i l'última conté 25 manaments.
Director del 324.cat.
2 min
No els vull reproduir tots, vull només citar-ne uns quants per excitar la curiositat del lector i empenye'l a clicar aquí per enllaçar amb l'article de Radford.
N'hi ha uns quants que fan referència al respecte que s'ha de tenir al lector: "quan t'asseguis a escriure, només hi ha una persona important a la teva vida: el lector"; "no estas escrivint per impressionar la gent, escrius per a gent que va al metro, i que et pot deixar de llegir en un cinquè de segon", perquè... "ningú no se sent obligat a llegir-te".
Després en vénen uns altres sobre l'estil de redactar: "ningú es queixarà perquè has redactat una cosa fàcil d'entendre"; "en cas de dubte, pensa que el lector no sap res, però no cometis l'error de pensar que el lector és estúpid"; "la vida és complicada, però el periodisme no ho ha de ser; explica les coses de forma senzilla"; "un periodista no s'ha de sentir insultat si li diuen que ha escrit una cosa superficial, fàcil i simplista, qui paga un diari vol que la informació llisqui amb facilitat i ràpidament".
Hi ha manaments que volen fer trepitjar de peus a terra: "recorda que la gent sempre s'interessarà mes per les coses que li són properes"; "els ciutadans de Londres estan molt preocupats per la reforma econòmica de Surinam, però els importa més què passa al seu barri"; "llegeix molt i variat, mira quantes coses sorprenents es poden fer amb paraules".
I acabem amb el que m'agrada més: "Els escriptors tenen la responsabilitat d'aspirar a la veritat, i ja que això és molt difícil han de tenir consciència que sempre hi ha una altra cara de la història".
Tim Radfortd em recorda un vell periodista que fa molts anys li agradava cridar al mig de la redacció: "La notícia no s'ha d'amagar, s'ha de veure bé, i si pot ser al titular". Malauradament, no sempre li feien cas.
N'hi ha uns quants que fan referència al respecte que s'ha de tenir al lector: "quan t'asseguis a escriure, només hi ha una persona important a la teva vida: el lector"; "no estas escrivint per impressionar la gent, escrius per a gent que va al metro, i que et pot deixar de llegir en un cinquè de segon", perquè... "ningú no se sent obligat a llegir-te".
Després en vénen uns altres sobre l'estil de redactar: "ningú es queixarà perquè has redactat una cosa fàcil d'entendre"; "en cas de dubte, pensa que el lector no sap res, però no cometis l'error de pensar que el lector és estúpid"; "la vida és complicada, però el periodisme no ho ha de ser; explica les coses de forma senzilla"; "un periodista no s'ha de sentir insultat si li diuen que ha escrit una cosa superficial, fàcil i simplista, qui paga un diari vol que la informació llisqui amb facilitat i ràpidament".
Hi ha manaments que volen fer trepitjar de peus a terra: "recorda que la gent sempre s'interessarà mes per les coses que li són properes"; "els ciutadans de Londres estan molt preocupats per la reforma econòmica de Surinam, però els importa més què passa al seu barri"; "llegeix molt i variat, mira quantes coses sorprenents es poden fer amb paraules".
I acabem amb el que m'agrada més: "Els escriptors tenen la responsabilitat d'aspirar a la veritat, i ja que això és molt difícil han de tenir consciència que sempre hi ha una altra cara de la història".
Tim Radfortd em recorda un vell periodista que fa molts anys li agradava cridar al mig de la redacció: "La notícia no s'ha d'amagar, s'ha de veure bé, i si pot ser al titular". Malauradament, no sempre li feien cas.
