Els altres Torre Pacheco: el mapa de l'hostilitat creixent contra els migrants a Europa

A tot Europa es detecta un canvi palpable en l'opinió pública, marcada per un creixent malestar i, en alguns casos, una hostilitat directa envers els immigrants i els sol·licitants d'asil.

Les dades subratllen aquesta tendència. Una enquesta recent de YouGov que abasta Alemanya, Espanya, Suècia, la Gran Bretanya, Itàlia, França i Dinamarca revela que la majoria dels enquestats de tots els països consideren que la immigració durant l'última dècada ha estat excessiva.

En aquest context, Europa viu un nombre creixent de casos d'odi atiat per desinformació i mentides a les xarxes socials. Hi ha casos al Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Alemanya... i també a Catalunya i a Espanya. El referent més pròxim i clar és Torre Pacheco, on els missatges d'odi a les xarxes socials van atiar els aldarulls i van crear un fals problema de convivència.

Aquesta onada es distingeix per una acceptació de les narratives extremistes, la sofisticació i coordinació dels grups antiimmigració i l'amplificació global gairebé instantània d'incidents localitzats a través de plataformes digitals.

Esdeveniments locals --una protesta contra un hotel que allotja sol·licitants d'asil o un aldarull alimentat per rumors-- s'amplifiquen i es distorsionen a través de les xarxes socials. Això crea un entorn fèrtil perquè els discursos d'extrema dreta guanyin força.

Una investigació internacional de l'Eurovision News Spotlight, de la qual 3Cat forma part, posa al mapa aquests esclats de violència.

 

Epping, les protestes antiimmigrants es tornen violentes

Aquesta ciutat d'Essex, al Regne Unit, ha estat l'últim l'escenari d'una llarga sèrie de protestes violentes antiimmigrants al Regne Unit. Les tensions van esclatar a principis d'aquest juliol a prop d'un hotel que allotjava sol·licitants d'asil.

Va començar com una sèrie de protestes pacífiques locals que demanaven el tancament de The Bell Hotel, provocades per la detenció d'un immigrant de 38 anys que va ser acusat de suposades agressions sexuals a la ciutat. L'home havia arribat al Regne Unit en un vaixell vuit dies abans de l'agressió a una noia jove.

Les protestes van escalar quan elements més extremistes van sortir al carrer. Vuit agents de policia van resultar ferits el 17 de juliol, quan els manifestants van llançar ampolles i ous contra la policia i van fer malbé els vehicles dels agents. Hi va haver "atacs sostinguts durant més de quatre hores", segons el Tribunal de Magistrats de Southend.

Poc més d'una setmana després, hi havia 23 detinguts. El superintendent en cap Simon Anslow va declarar que el cost de la policia durant els incidents havia arribat a les 100.000 lliures --116.000 euros-- en només una setmana. Anslow va començar a denunciar la desinformació:

"Els que intenteu utilitzar les xarxes socials per difondre falsedats i mentides sobre els incidents a Epping dijous i diumenge, no guanyareu."

Mentre agitadors d'extrema dreta vinguts de fora segrestaven la protesta pacífica a la ciutat, ja es lliurava una guerra d'informació en línia. Manifestants antiimmigrants a prop de l'hotel van difondre que la policia havia acompanyat una manifestació de "benvinguda als refugiats". 

Informacions falses com aquesta van reforçar encara més les acusacions del bàndol antiimmigrant contra les autoritats, a qui van assenyalar per encobrir la protecció policial dels contramanifestants. Nigel Farage, líder del Partit Reformista, d'extrema dreta, va demanar la dimissió del cap de la policia d'Essex.

La realitat és que és normal que la policia formi línies entre grups on hi pot haver tensió. En una roda de premsa, el cap de policia B. J. Harrington va negar que estiguessin prenent partit: "Si els agents han intervingut és perquè hi ha hagut desordre, hi ha hagut amenaces o hi ha hagut por i preocupació per aquestes amenaces... no som parcials de cap manera."

Mentre el debat sobre la migració i Epping s'anava difonent en línia, els periodistes sobre el terreny explicaven que notaven que els manifestants locals repetien alguns dels punts de vista de l'extrema dreta.

No és la primera vegada que The Bell Hotel d'Epping és al centre de les tensions. El 2020, un regidor local apareixia en un vídeo de YouTube denunciant que els aliments donats a l'organització benèfica 3Food4U destinats a veïns necessitats s'estaven "desviant" a l'hotel per als sol·licitants d'asil, i va afegir afirmacions sense fonament sobre un augment de delictes menors a la zona. El vídeo va ser denunciat a la policia per altres regidors del districte i pel director de l'organització benèfica.

A finals de la setmana passada, el consell local va votar per unanimitat instar el govern a tancar l'hotel. Fins i tot els regidors que s'oposaven a la facció violenta deien que estaven preocupats perquè opinions extremes estaven "penetrant" en les manifestacions pacífiques locals.

 

La figura de Tommy Robinson

La figura d'ultradreta més influent de la Gran Bretanya, Tommy Robinson --que realment es diu Stephen Yaxley-Lennon-- va defensar les protestes. Robinson, exhooligan del futbol, és una de les veus antiislamistes més fortes d'Europa i té més d'un milió de seguidors a X. Es va fer popular durant el Brexit i les investigacions al llarg dels anys l'han vinculat a xarxes internacionals d'extrema dreta i han qüestionat els seus vincles amb Rússia.

Robinson és el famós líder dels nacionalistes britànics; quan demana als seus seguidors que baixin a una ciutat o barri per augmentar el nombre de manifestants locals, hi van, de vegades amb resultats devastadors.

La policia de Merseyside va culpar específicament els partidaris de la Lliga de Defensa Anglesa, una organització ara desapareguda fundada per Robinson, d'incitar els disturbis del 2024 a Southport, que van esclatar després d'un apunyalament massiu en una classe de dansa infantil. 

L'excap de la policia antiterrorista del Regne Unit Neil Basu també va acusar Nigel Farage d'incitar a la violència, després que la destacada figura política qüestionés si se'ls estava "amagant la veritat" després de l'atac.

Els disturbis a Southport es van estendre a altres ciutats del Regne Unit. Es van alimentar amb afirmacions falses sobre la identitat i els antecedents religiosos de l'atacant --un menor d'edat que encara no es podia identificar--, cosa que va portar els manifestants a cremar mesquites i a perpetrar atacs contra cases i negocis d'immigrants. L'atacant de Southport va resultar ser un adolescent no musulmà nascut a la Gran Bretanya.

El sentiment antiimmigració a la Gran Bretanya s'ha covat a foc lent durant almenys una dècada i ha fet que els atacs contra allotjaments de refugiats siguin habituals.

Quan un conductor va atropellar una multitud a Liverpool el maig del 2025, al cap de dues hoers la policia local va publicar detalls poc comuns sobre l'atacan en un intent d'apagar els rumors: concretament, que era un home blanc britànic.

Irlanda del Nord: el sentiment antiimmigrants, la nova frontera 

Va començar amb una possible agressió sexual i va acabar amb famílies immigrants que van fugir de casa seva per buscar refugi en altres llocs.Aquesta va ser la situació a Irlanda del Nord al juny, quan van esclatar disturbis generalitzats que van deixar la gent de la comunitat immigrant de Ballymena vivint amb por.

Com en altres casos, els inicis van ser una protesta pacífica, organitzada per al 9 de juny, arran d'una suposada agressió sexual a una adolescent a la ciutat de Ballymena, al nord, dues nits abans.

El 8 de juny, quan la policia anunciava en un comunicat la detenció de dues persones, l'especulació ja havia arribat a tal nivell que el Servei de Policia d'Irlanda del Nord va demanar que "no s'especulés ni es compartís informació a les xarxes socials".

"No ajuda a la investigació en curs."

Se sabia poca cosa dels sospitosos que van comparèixer davant del tribunal acusats d'intent de violació. Només que tenien 14 anys. No es va identificar el seu nom, però es va informar que eren parlants de romanès i que necessitaven un intèrpret per al procediment legal.

Només amb aquest detall n'hi va haver prou per encendre la metxa. Va seguir gairebé una setmana de caos generalitzat, amb cotxes cremats, cases danyades i una propagació a altres pobles d'Irlanda del Nord.

Membres de la comunitat immigrant van aparèixer a les notícies en un estat d'angoixa després que les seves cases i cotxes fossin saquejats o incendiats. A les plataformes de xarxes socials, inclòs Facebook, la gent va compartir informació sobre adreces on se sabia que vivien immigrants.

La violència, inicialment enfocada als romanesos, va afectar col·lectius d'immigrants de tots els orígens. Una família de les Filipines, per exemple, va explicar als periodistes que havien fugit de casa després que uns homes comencessin a picar contra les finestres durant la nit i els destrossessin el cotxe.

La ciutat té una població filipina relativament gran. Van començar a circular imatges d'adhesius a les portes de les cases amb el text "Filipins viuen aquí" i les banderes britànica i filipina, en un intent dels residents de demostrar que no eren romanesos.

Ballymena és una ciutat predominantment unionista d'Irlanda del Nord que històricament ha vist més violència sectària entre les comunitats catòliques irlandeses i protestants lleialistes que tensions racials.

La falsa "invasió"

Els defensors de les protestes dibuixaven un escenari d'"invasió" d'immigrants, fent-se ressò de les tesis de grups internacionals d'extrema dreta que defensen la falsa teoria de la substitució.

Les dades mostren que la immigració a Irlanda del Nord encara és relativament nova en comparació amb altres zones del Regne Unit. Mentre que arriben immigrants, gairebé el mateix nombre de persones emigren, cosa que resulta en una migració neta anual de pocs milers, segons les últimes xifres.

El cens del 2021 a Irlanda del Nord va mostrar que poc més del 6% de la població havia nascut fora del Regne Unit o Irlanda. Gairebé el 97% de les persones van descriure la seva ètnia com a blanca.

Els disturbis es basaven en una altra creença comuna entre els que participaven en moviments similars: que les altes taxes d'immigració estan creant un entorn insegur per a les dones i les nenes.

Irlanda del Nord és considerada un dels llocs més perillosos d'Europa per a una dona, i desenes de dones han estat assassinades per homes només en els últims cinc anys.

No obstant això, moltes de les més de 40 víctimes de feminicidis durant els darrers vuit anys eren dones i nenes assassinades per homes a qui coneixien, com ara parelles, exparelles o familiars. Un informe de la BBC de principis de juliol deia que des del 2020, un total de 27 dones han estat assassinades violentament a Irlanda del Nord, i en 20 dels casos els sospitosos eren homes del seu entorn.

No hi ha estadístiques oficials sobre la nacionalitat dels delinqüents en categories de delictes específiques a Irlanda del Nord, com ara els delictes sexuals.

El llast del paramilitarisme

Els disturbis de Ballymena representen una escalada significativa, però no és la primera vegada que Irlanda del Nord es veia involucrada en activitats violentes antiimmigrants.

El 2024 també es van registrar incidents per l'onada de protestes al Regne Unit després dels apunyalaments de Southport. A Belfast, negocis propietat d'immigrants van ser incendiats i els manifestants van trepitjar el cap d'un home.

Els experts i la policia coincideixen que a Irlanda del Nord hi havia un element paramilitar lleialista en les protestes del 2024. El 2025, van tornar a esclatar nous disturbis entre la comunitat lleialista, que tradicionalment s'esbiaixa políticament cap a la dreta. 

Mentre que les fogueres unionistes per celebrar la festivitat dels Orangemen del 12 de juliol han inclòs tradicionalment la crema de banderes irlandeses i efígies de figures polítiques irlandeses, el 2025, una de les pires va ser notícia per la crema de maniquins que representaven migrants no blancs a bord d'un vaixell.

En una regió que ha tingut dificultats per desfer-se completament del paramilitarisme, però on finalment s'ha establert la pau entre les poblacions locals, la migració cap a l'interior i els mites que l'envolten amenacen de desencadenar la nova frontera de la violència a Irlanda del Nord.

La tendència preocupant d'Irlanda

El 19 de juliol, un home indi va ser atacat violentament i despullat parciament a la zona de Kilnamanagh, al sud-oest de Dublín.

Els atacants, que el van apallissar i li van treure els pantalons, acusaven falsament l'home d'actuar de manera inapropiada davant de nens. Mentre intentava demanar ajuda, l'home va ser presumptament objecte d'una segona agressió.

La policia irlandesa, An Garda Síochána (AGS), va confirmar que les acusacions contra la víctima eren infundades i que tractaven l'incident com un possible delicte d'odi.

Les imatges de l'atac, juntament amb afirmacions falses sobre la víctima, es van difondre ràpidament en línia i van ser amplificades per coneguts grups antiimmigració.

L'home, que havia arribat a Irlanda només tres setmanes abans per començar a treballar en una important multinacional tecnològica, va patir múltiples lesions i va ser traslladat a l'hospital per rebre tractament.

L'agressió és un dels diversos atacs per motius racials a Irlanda, molts dels quals estan alimentats per la desinformació. A principis d'aquest mes, un sol·licitant d'asil afganès va ser atacat a la ciutat de Limerick, un dia després que es fessin acusacions falses sobre si s'acostava a nens. La policia va qualificar les afirmacions de desinformació.

En un altre cas de l'any passat, l'arquitecte nigerià Onyema Udeze va ser atacat a Dublín, després de ser acusat falsament de violació. La policia també va dir que les acusacions eren infundades, però això no va impedir que corressin per la xarxa.

Incendis reals i provocats

El nombre de delictes d'odi registrats per l'AGS ha augmentat en els últims quatre anys, després de la introducció d'un sistema estandarditzat de registre de delictes d'odi el 2021.

Fa quatre anys hi va haver 448 delictes d'odi i incidents relacionats amb l'odi. Aquesta xifra ha augmentat fins a 676 el 2024. L'origen de les víctimes ha estat constantment el motiu més registrat d'aquests incidents. La policia, però, creu que els delictes relacionats amb l'odi no es denuncien prou a Irlanda.

Els agitadors antiimmigració també difonen desinformació aprofitant incidents locals per provocar indignació. A l'abril, un compte anònim d'X va atribuir falsament un incendi a una església als refugiats afganesos. Es va fer viral ràpidament i va tornar a ser desmentida.

També s'ha vinculat l'extrema dreta a incendis amb propietats --confirmades o suposades-- relacionades amb l'allotjament de persones migrades. Des del novembre del 2018, s'ha informat de més de 30 incendis en aquests edificis. La majoria el 2023 i durant la primera meitat del 2024.

El patró en molts casos és semblant: un edifici s'identifica --de vegades oficialment, de vegades només a través d'especulació-- com a allotjament per a sol·licitants d'asil. Els detalls de l'edifici es difonen a les xarxes socials i, en alguns casos, la propietat és objectiu d'un atac.

En un dels casos més sonats va ser fa tot just un any, el juliol del 2024, quan hi va haver una sèrie d'incendis durant diverses nits a Coolock, al nord de Dublín. Van ser conseqüència de l'escalada de tensió després que la policia desmantellés un campament de protesta contra la remodelació d'un edifici per acollir fins a 500 sol·licitants d'asil.

 

El cas de Piera

Tot i que s'hi han evitat els disturbis generalitzats que s'han vist fa poc a Torre Pacheco, Piera s'ha enfrontat no fa gaire a una escalada de tensions que ha culminat amb l'incendi de la mesquita local, el 12 de juliol del 2025. 

Aquest incident, que actualment s'investiga, posa de manifest la barreja volàtil de greuges locals, narratives sense control a les xarxes socials i la participació oportunista de grups d'extrema dreta.

Els problemes van començar amb una baralla en un parc del poble on un menor hauria tret una navalla, sense arribar a ferir ningú.

Els dies posteriors, diversos enfrontaments van acabar amb tres ferits: dos menors i un adult, tots residents en pisos tutelats o al centre d'acollida del poble, tot i que les nacionalitats no es faciliten. Sovint s'omet aquest detall per evitar l'estigmatització. 

Arran dels fets, un grup de joves del centre d'acollida es va enfrontar als presumptes atacants, cosa que va provocar tensos enfrontaments entre joves.

Tot i que no hi va haver més violència, la desinformació es va estendre ràpidament a les xarxes socials. Acusacions infundades al·legaven que menors estrangers estaven "caçant joves locals" amb armes. 

No obstant això, tant l'Ajuntament com la policia van confirmar que no van rebre cap queixa i no van trobar cap evidència de la presència d'armes blanques o pals durant els enfrontaments. En el mateix comunicat oficial, l'Ajuntament feia una crida a la calma.

Tot i això, entitats d'extrema dreta, com ara la iniciativa Barrios Seguros vinculada a Vox, van penjar un vídeo que mostrava la policia escortant els joves estrangers que tornaven al seu centre. A partir d'aquí, a xarxes es va criticar la policia per suposadament "protegir" els estrangers per sobre de les "víctimes locals". La situació va empitjorar quan el centre va ser atacat amb líquid inflamable i pedres, tot i que, afortunadament, no es van reportar ferits.

Enmig d'aquesta onada creixent d'animositat, Vox, i el grup ultra Desokupa van aprofitar els disturbis per convocar protestes.

Afortunadament, la història de Piera va ser diferent de la de Torre Pacheco. L'Ajuntament i les organitzacions locals es van unir per organitzar contraprotestes que demostraven solidaritat amb la comunitat musulmana, cosa que va evitar que la situació empitjorés.

L'incident de Piera reflecteix reptes més amplis a Catalunya. El país ha vist augmentar la població nascuda a l'estranger d'1 milió a 1,4 milions aproximadament en només una dècada, xifra que representa aproximadament el 18% de la població total de 8'1 milions. Aquest canvi demogràfic, juntament amb els factors socioeconòmics associats com la pobresa, ha contribuït a taxes de criminalitat més elevades dins d'aquesta comunitat.

Cal tenir en compte que un 45% de la població estrangera a Catalunya estava en risc de pobresa l'any 2024, davant el 18% de la població amb nacionalitat espanyola, segons l'Idescat.

Incidents com els de Piera posen de manifest com els esdeveniments locals es poden amplificar i manipular, atiant divisions socials més profundes entre comunitats.

 

Chemnitz, 2018: protestes xenòfobes i desinformació

A Alemanya, també, els suposats delictes comesos per immigrants han alimentat des de fa un quant temps protestes xenòfobes. Els disturbis de Chemnitz del 2018 són particularment coneguts.

Durant un incident amb apunyalament en el marc del festival de la ciutat de Chemnitz, Daniel H. va ser assassinat. El vespre del mateix dia, hi va haver una manifestació espontània d'extrema dreta a la ciutat. Responien a una ordre de detenció contra dos homes de l'Iraq i Síria.

Els dies següents, es van organitzar diverses manifestacions i marxes més, principalment per part de hooligans afiliats al moviment Pegida, conegut pel seu populisme d'extrema dreta, islamofòbia i xenofòbia. El partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya també va tenir un paper en les protestes.

Testimonis van denunciar atacs contra immigrants, un dels quals va ser documentat en un vídeo. No obstant això, Hans-Georg Maaßen, l'aleshores president de l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució, va qüestionar l'autenticitat d'aquests vídeos i va especular que podrien ser informació errònia. No hi havia proves que donessin suport a les afirmacions de Maaßen, i els periodistes van verificar que el vídeo era genuí.

Un exemple menys conegut és el de Baviera del 2024. A la xarxa social X, va circular una afirmació falsa que deia que els immigrants violaven repetidament nens a Ammersee, a prop de Múnic. La publicació es va fer viral, i va portar els usuaris a publicar comentaris d'odi i a demanar violència i justícia, tot i que la policia i les organitzacions de suport a les víctimes van confirmar que aquests casos no existien.

Els experts expliquen que la desinformació es va utilitzar per reforçar un vell prejudici: la idea que els homes estrangers són una amenaça perquè cometen violència sexual. Aquest estereotip s'ha perpetuat durant segles, tot i que la gran majoria de la violència sexual es produeix dins de la mateixa família de la víctima o entre coneguts.

Hongria, violència alimentada per la retòrica governamental

A Hongria, el nombre de refugiats és mínim, principalment a causa de les polítiques antiimmigració del govern, que inclouen el tancament complet de les fronteres, l'ús de zones de trànsit fins al 2020 i un sistema d'asil disfuncional.

Entre el 2020 i el 2024, només 261 persones van sol·licitar l'estatus de refugiat, i el procés de sol·licitud els obligava a passar per consolats a Sèrbia o Ucraïna. D'aquests sol·licitants, 233 van obtenir algun tipus d'estatus de refugiat o de protecció, i 10 d'aquestes aprovacions van arribar el 2024.

Des del 2015, el partit governant Fidesz ha estat acusat repetidament d'explotar la crisi dels refugiats per inculcar por entre la població. El 2022, per exemple, abans de les eleccions generals, afirmaven que "la violència contra les dones a Europa ha augmentat dràsticament a causa de les seves polítiques proimmigració".

Últimament, el govern ha intensificat el seu desafiament a la llei de refugiats de la UE, tot i haver d'afrontar una multa diària d'1 milió d'euros. "El nombre de migrants és zero i no hi ha violència", declara el govern a Facebook .

Influencers progovernamentals s'han fet ressò de la mateixa retòrica, afirmant que els refugiats han ocupat ciutats a Alemanya, han fet la guerra a les fronteres d'Hongria i han atacat escoles jueves a França. Aquests vídeos i publicacions són deliberadament enganyosos i exageren el perill que representen els refugiats.

El 2015, cinc ONG de drets humans van emetre una declaració instant el govern a aturar la retòrica d'odi als refugiats, cosa que va provocar "un augment de les manifestacions extremistes i els atacs contra els sol·licitants d'asil i els seus partidaris civils".

El mateix any, hi va haver incidents d'odi: una dona va ser atacada perquè es creia que sortia amb un refugiat. A més, es van fer viral les imatges d'una periodista donant puntades de peu i fent la traveta a refugiats.

Malgrat la condemna dels tribunals europeus, les forces hongareses mantenen les actuacions violentes a la frontera. The Independent i The Guardian han explicat els mètodes utilitzats per la policia fronterera, que inclouen persecucions de cotxes, pallisses i atacs de gossos.

Les ONG continuen informant sobre les reaccions adverses , incloses les dirigides a nens i gent gran. Una organització, el Comitè Hèlsinki Hongarès, que representa les víctimes, ha guanyat almenys vuit casos contra les autoritats hongareses a Estrasburg.

El desafiament d'Hongria a les polítiques de refugiats de la UE ha rebut la condemna del Parlament Europeu, però també l'admiració dels partits d'extrema dreta, com ara l'AfD alemanya i Vox. Les institucions europees han tingut dificultats per responsabilitzar el govern d'Orbán pel seu tracte amb els refugiats, cosa que podria fomentar un desafiament semblant per part d'altres partits d'extrema dreta a tot Europa.

 

La primera línia de la desinformació a Itàlia

A l'avantguarda de la crisi migratòria, Itàlia és testimoni d'un flux subtil però estable de desinformació i afirmacions enganyoses contra els immigrants que perpetuen la narrativa més àmplia que els retrata com a violents, perillosos per a la societat i a punt per "envair" el país.

Amb l'arribada de més de 9.000 persones per mar durant el primer trimestre del 2025, aquest problema s'ha convertit en una preocupació humanitària i política crítica que esdevé un terreny fèrtil per a la desinformació a les xarxes socials, especialment a X. Aquí, diversos comptes han aconseguit un gran nombre de seguidors difonent sistemàticament contingut fals i enganyós contra els migrants.

Entre aquests, @RadioGenoa, un perfil d'X verificat amb 1,4 milions de seguidors, és un dels més destacats. Piula principalment en anglès, amb la intenció d'arribar a un públic més ampli, fora de la fronteres italianes.

El compte publica gairebé exclusivament contingut antiimmigració i racista i se centra principalment en Europa. Els vídeos i les publicacions sovint no tenen fonament o contenen afirmacions falses i han estat rotundament desmentides per múltiples verificadors de dades internacionals.

Per exemple, el maig del 2024, @RadioGenoa va compartir una publicació que afirmava falsament que l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, havia declarat que donaria subvencions i habitatges per als fills de musulmans en feines precàries. Reuters va desmentir ràpidament l'afirmació i va mostrar el discurs real de l'alcalde, que prometia formació per a totes les persones aturades o amb ingressos baixos.

 

El fenomen de "pujar per la cadena"

Un factor que contribueix a la popularitat del compte és el fet que els seus vídeos siguin republicats repetidament per figures públiques destacades, com ara Elon Musk i Geert Wilders, líder del partit neerlandès d'extrema dreta Partit per la Llibertat.

Wilders, en concret, ha compartit més missatges de @RadioGenoa que qualsevol altre diputat neerlandès, fent arribar constantment el seu contingut als seus seguidors i donant-li una aparença de legitimitat del tot immerescuda.

Aquest fenomen, que els investigadors anomenen "trading up the chain" (pujar per la cadena), permet que els vídeos descontextualitzats o completament falsos guanyin força exponencial quan són compartits per figures influents, cosa que transforma directament la por fabricada en un odi generalitzat.

Més enllà d'afirmacions falses específiques, Radio Genoa també amplifica sistemàticament les narratives racistes i xenòfobes. El juliol del 2025, el compte va publicar missatges comentant els esdeveniments de Torre Pacheco. En un vídeo celebraven que "els espanyols ja n'han tingut prou de la invasió islàmica".

El maig del 2024, l'Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO) va denunciar formalment @RadioGenoa a X per difondre desinformació sobre migrants i minories, però el compte ha continuat la seva activitat.

La posició d'X respecte de comptes repetidament denunciats per desinformació, especialment aquells amb un abast tan massiu, continua sent una element de crítica a la plataforma de Musk.

El 3 de juliol del 2024, Radio Genoa va publicar una llarga piulada, signada per Antonio Mastantuono, el "creador i administrador" de la pàgina, que explicava que la Fiscalia de Roma li havia escorcollat la casa i li havia confiscat l'ordinador, acusant-lo de difondre missatges d'odi.

Encara hi ha moltes coses per aclarir sobre Radio Genoa i qui és Antonio Mastantuono, incloent-hi les possibles fonts de finançament o afiliacions polítiques que té. Tot i que les investigacions han intentat descobrir les seves operacions, el resultat del cas de la Fiscalia de Roma contra ell per càrrecs de discurs d'odi encara no està clar.

A més, els orígens de Radio Genoa continuen sent incerts, fins i tot si realment opera des d'Itàlia. Tanmateix, la seva influència en l'augment del sentiment antiimmigrants a tot Europa i més enllà és innegable.

 

Reportatge de Kate McDonald (RTE), Jack McCarron (RTE), Borja Diaz-Merry (RTVE), Karen Bauer (BR24), Carlos Baraibar Padró (3CAT), Maria Flannery (EBU), Lili Rutai (EBU) i Derek Bowler (EBU) per a Eurovision News Spotlight.