Els arguments futbolístics de Memphis al Barça

Per què agrada Memphis?

Torna a ser el jugador que participa en el joc de manera molt diversa, millor a la banda esquerra que de 9, tinc la sensació que va nèixer en aquesta posició d'onze cap a dintre.

Tinc la sensació que ha perdut l'explosivitat del Memphis més jove, però ha guanyat jugar entre línies. Sap quan ha d'anar a l'espai entre línies, gira molt bé, quan té la pilota la defensa rival, pateix, quan té la pilota és per atacar i això no és fàcil de trobar ni senzill en el cas del Barça. És influent en el joc d'atac i és una bona notícia que acabi la temporada com la va començar.

Memphis pot ocupar el buit que deixa Pedri?

Contra el Mallorca es va convertir en referència, però és més fàcil quan Alba juga a la teva banda. Quan el Barça ha jugat amb Dembélé i Adama, el joc ha tirat més a la dreta però, quan ells no hi són, amb la capacitat d'accelerar d'Alba i amb Memphis, el joc agafa molt pes.

És veritat que Memphis dona una pausa entre línies que ha donat grans minuts al Barça, com als minuts finals contra el Rayo o contra el Mallorca. Quan el perdem més és contra blocs baixos, en la primera part del Cadis. Memphis ha de fugir del contacte i agafar distància amb la defensa. En el cos a cos perd brillantor.

Es va carregar Memphis de massa pressió a principi de temporada?

Memphis té una carrera irregular, era important arribar al Barça per agafar regularitat, però li ha passat com al United o a la selecció neerlandesa. És la seva assignatura pendent, és el que marca la diferència en els jugadors de desequilibri entre els millors i els notables.

Si afegim l'any de tempesta al Barça amb dos entrenadors, amb l'arribada de nous jugadors, les lesions, les recuperacions, s'han ajuntat el context individual i el col·lectiu el que sorprén en positiu és que Memphis no ha perdut la concentració, és un jugador regular malgrat que no ha tingut continuïtat.

Vendre'l o renovar-lo?

És la víctima ideal perquè va arribar lliure i és tot benefici net. A nivell futbolístic? Entenc que a nivell de club pot ser prescindible, a nivell futbolístic no ha marcat les diferències per guanyar, les ha marcat perquè el Barça sobrevisqui, així que aprofitaria l'oportunitat econòmica.

Sí que posaria un asterisc a l'era post-Messi amb Memphis perquè, en totes les circumstàncies, Memphis ha fet una temporada amb el Barça que només es pot agrair.

Sacrificar Ferran Torres o Aubameyang?

Vull veure més Ferran Torres perquè apareix en totes les jugades. En canvi, veig Aubameyang més apagat. Penso que dins del context Ferran no deixa de desmarcar-se, no s'amaga, s'equivoca i ho torna a intentar i això m'interessa més.