Els Àustries es van extingir per la consanguinitat
Un estudi científic constata que la dinastia dels Àustries es va extingir per qüestions de consanguinitat. D'aquesta manera es confirma una de les teories que havien defensat diversos historiadors sobre la fi de la casa dels Habsburg a Espanya. Fins ara se sospitava que a la dinastia dels Àustries, que van regnar a Espanya entre el 1516 i el 1700, s'havien produït unions de diverses persones que descendien d'una mateixa arrel o tronc genètic. Per comprovar-ho, els científics de la Universitat de Santiago de Compostel·la han realitzat un arbre genealògic de més de 3.000 individus de fins a 16 generacions anteriors a Carles II, últim rei àustria.
2 min
Els historiadors sempre havien presentat Carles II, l'últim de la dinastia dels Àustries, com una persona que tenia moltes malalties. No va caminar fins als 4 o 5 anys i no va parlar fins als 6 i va morir sense descendència. Tot plegat, ho atribuïen a una consanguinitat molt elevada, però aquesta teoria no s'havia demostrat mai fins ara.
Ara ho han fet investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la en un estudi que publica la revista "PLoS ONE". Gonzalo Álvarez, Francisco Ceballos i Celsa Quinteiro han fet un ampli arbre genealògic en què "hem trobat una mica de tot", ha explicat Álvarez. Però en "alguns reis" de la casa dels Àustries, afegeix, hi han trobat un coeficient de consanguinitat "molt alt".
En concret, en Carles II "el 25% del seu genoma estava en homozigosi", és a dir, la seqüència dels cromosomes era exactament igual a la seqüència del cromosoma homòleg, segons aquest investigador, que afirma que "la consanguinitat indueix a l'homozigosi, i és aquí on resideixen els efectes perjudicials de la consanguinitat". González afegeix, a més, que com més consanguinitat, més mortalitat infantil.
Els investigadors, que ara estudiaran la branca austríaca dels Habsburg i també pensen fer el mateix amb els primers borbons, també consideren que les malalties de Carles II s'expliquen per l'endogàmia.
Ara ho han fet investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la en un estudi que publica la revista "PLoS ONE". Gonzalo Álvarez, Francisco Ceballos i Celsa Quinteiro han fet un ampli arbre genealògic en què "hem trobat una mica de tot", ha explicat Álvarez. Però en "alguns reis" de la casa dels Àustries, afegeix, hi han trobat un coeficient de consanguinitat "molt alt".
En concret, en Carles II "el 25% del seu genoma estava en homozigosi", és a dir, la seqüència dels cromosomes era exactament igual a la seqüència del cromosoma homòleg, segons aquest investigador, que afirma que "la consanguinitat indueix a l'homozigosi, i és aquí on resideixen els efectes perjudicials de la consanguinitat". González afegeix, a més, que com més consanguinitat, més mortalitat infantil.
Els investigadors, que ara estudiaran la branca austríaca dels Habsburg i també pensen fer el mateix amb els primers borbons, també consideren que les malalties de Carles II s'expliquen per l'endogàmia.
