Els beneficis d'una piscina a la presó: "No hi van a prendre el sol, millora la convivència"
"Salteu, salteu, no pareu de saltar, així, seguiu, molt bé!". És la instrucció que un grup de presos reben d'un tècnic esportiu mentre fan una activitat a la piscina de Brians 2, rodejada de murs amb filferro, i on destaca el fet que no hi ha cap hamaca, ni para-sol, ni un tros de gespa. La piscina i prou, amb ciment al voltant.
Amb les altes temperatures de l'estiu, les piscines es converteixen en refugis contra la calor. N'hi ha de públiques, n'hi ha que estan en comunitats de veïns, d'altres són privades. I també en podem trobar a les presons catalanes.
En cinc dels nou centres penitenciaris catalans hi ha aquest equipament: Brians 2, Lledoners, Puig de les Basses, Mas d'Enric i a la Roca del Vallès, en una presó destinada a joves. Es tracta d'equipaments construïts a partir del 2008, amb una mirada diferent dels centres penitenciaris del passat, pensats més per al càstig que per a la rehabilitació.
N'hi ha que consideren un luxe per als presos el fet de tenir una piscina a la presó, però el Departament de Justícia ho defensa com una eina per a la reinserció: "Tot i que la gent pugui pensar que van a prendre el sol -i puc entendre que ho pensin-, no és així", assegura, en una entrevista amb TV3, el director general d'Afers Penitenciaris, César Galván, que defensa aquest equipament com "un espai de treball, com pot ser la biblioteca, com pot ser l'escola, com pot ser quan fan tallers de teatre".
"És veritat que tenen la piscina, però no surten quan volen, surten dues hores a la setmana", explica l'Alfons, tècnic esportiu a Brians 2. A més, arran de la pandèmia, només hi poden anar amb els companys del mòdul, que és el grup bombolla, per evitar contagis.
L'Alfons dirigeix les diferents activitats aquàtiques, com ara nedar, fer exercicis aeròbics o jugar a waterpolo i a voleibol a l'aigua. Explica que "el benefici per als presos és el que podria tenir qualsevol instal·lació esportiva", amb l'afegit que "millora la cohesió social, hi ha una adaptació al medi aquàtic i també a les normes".
Però també ajuda a mantenir l'ordre, després, al mòdul: "En comparació amb aquesta conflictivitat que es pot donar als centres penitenciaris amb aquest temps de calor i de xafogor, després de la piscina tornen més relaxats", assegura el tècnic esportiu, que afegeix que "això millora la convivència".
Un 20% de la població penitenciària catalana fa servir les piscines, que enguany obren de l'1 de juny al 15 de setembre, i que tenen vetat l'accés als interns que tenen addiccions de drogues. Segons el Departament de Justícia, això fomenta l'abstinència dels presos, perquè remullar-se es converteix en un atractiu important per a ells.
El manteniment de les piscines té un cost anual de 35.000 euros, comptant el servei de socorrisme i, fins a l'any 2016, van estar tancades, arran de les retallades de la crisi. Algunes, de fet, no van arribar a estrenar-se. Ara, totes funcionen a ple rendiment a l'estiu.
Fan 25 metres de llarg i no tenen més d'un metre i mig de fondària, perquè les puguin fer servir tots els presos. I és que 3 de 4 interns que compleixen condemna a Catalunya no saben nedar. La majoria no acaben la pena fent metres de crol, però, com a mínim, tenen contacte amb el medi aquàtic.
