Els carrers de l'Havana plens d'escombraries, l'últim exemple de l'asfíxia econòmica a Cuba
A l'Havana és difícil caminar per les voreres, plenes d'escombraries que ningú recull. Els camions del servei de recollida circulen només de tant en tant a causa de la falta de combustible.
La situació és cada cop més insalubre amb restes orgàniques escampades arreu. Els cubans pateixen diàriament el deteriorament dels serveis més bàsics, com detalla Ileana Calderón, resident de l'Havana.
No ens en sortirem amb els virus que hi ha. No ens en sortirem mai.
La caiguda del servei d'escombraries és només la punta de l'iceberg d'un país que es desfà. Cuba afronta la seva pitjor crisi econòmica des dels anys 90.
La falta de petroli i la precarietat de les centrals elèctriques provoca llargs talls de subministrament elèctric a tot el país des de fa mesos. Interrupcions que afecten, cada cop més, els serveis bàsics, com ara les urgències dels hospitals o el funcionament de les oficines públiques.
El preu del gasoil s'ha disparat, el transport s'ha encarit i, de retruc, també el de les fruites i verdures, que ja eren molt elevats.
Ara el temor dels cubans és que hi hagi problemes de desabastiment que, de moment, no s'han produït. Sense combustible, tampoc volen els avions i el país s'ha buidat de turistes, que és una de les principals fonts d'ingressos.
El detonant va ser l'anunci del president dels Estats Units d'imposar aranzels als països que subministrin petroli a l'illa caribenya. Veneçuela no n'hi envia des de la detenció del president Nicolás Maduro.
I Mèxic, el segon país subministrador de cru, ha suspès el lliurament per temor a les represàlies nord-americanes i ha fet arribat dos bucs amb 800 tones d'ajuda humanitària, recentment. El govern d'esquerres de Claudia Shiembaum també preveu enviar 1500 tones de llet en pols i "frijoles".
Cuba mira cap a Moscou
Davant d'aquesta situació el govern comunista ha demanat ajuda a Rússia, el seu aliat tradicional.
A Moscou, en una reunió entre el ministre d'exteriors cubà i el seu homòleg rus, primer, i el president Vladímir Putin, després, el Kremlin s'ha compromès a enviar cru a l'illa, després d'un any de no fer-ho. Rússia desafia així la prohibició unilateral imposada pel govern dels Estats Units. Segons l'Agència France Press fa setmanes que l'illa no rep cap vaixell amb petroli.
El paper de les Nacions Unides
Des de Nacions Unides, l'organisme internacional tan desacreditat per Trump, insten, un cop més, el govern nord-americà a posar fi al bloqueig. L'ONU es mostra molt preocupada per la situació d'insalubritat.
El portaveu del secretari general de l'ONU, Stéphane Dujarric, ha fet una crida perquè:
Totes les parts tornin a buscar el diàleg i el respecte pel dret internacional.
Fins i tot la Unesco ha demanat una aportació extra de fons internacionals per assegurar la continuïtat del sistema educatiu, també afectat per l'assetjament energètic nord-americà.
Reacció a l'Amèrica Llatina
L'embargament cubà suscita reaccions contraposades a tota l'Amèrica Llatina.
Els governs d'esquerra allarguen la mà al país caribeny, com ha fet el president sortint de Xile, Gabriel Boric, que ha demanat la intervenció del papa Lleó XIV o el del Brasil, Lula da Silva. Mentre que els de dretes mantenen silenci. En el cas d'Hondures, on el recent nou president Nahry Ashura és un aliat de Donald Trump, el govern ha anunciat que rescindirà l'acord que permet a milers de metges cubans treballar al país.
Des de principis de la dècada 1960, els Estats Units manté un embargament econòmic a Cuba, un ofec que s'ha agreujat els últims mesos.
