Els casos de mutilació genital femenina baixen però no s'han erradicat a Catalunya

Però són xifres enganyoses. En la reducció de casos d'ablació de clítoris els últims dos anys hi han influït les restriccions per la pandèmia, que han evitat que les famílies viatgessin als països d'origen.

A Catalunya hi viuen 6.300 nenes menors de catorze anys procedents de països on es manté aquesta pràctica, i que podrien estar en risc. L'any passat, entre els serveis socials, de salut, i els Mossos d'Esquadra se'n van detectar casos a cinc famílies.

Els col·lectius que fan l'ablació de clítoris a les nenes la justifiquen per qüestions culturals i religioses. Depenent del país, representa un ritual d'iniciació a l'edat adulta, una cerimònia de pertinença a la comunitat i de reforç d'identitat de la dona.

També hi ha altres motius relacionats amb la virginitat i la fertilitat. Són construccions culturals molt arrelades que, segons l'antropòloga i directora de la Fundació Wassu, Adriana Kaplan, s'han d'anar desconstruint: 

Quan vas entenent els motius, doncs respecte. Perquè són poderosos. Què podem fer? Doncs desconstruir-los. Com es fa? Amb coneixement. No els parlis de drets humans, quan evidentment és una violació flagrant dels drets humans, si no tenen aigua potable ni latrines, ni sistemes de sanejament.
 

Com es pot prevenir?

La mutilació genital és delicte a Catalunya i es castiga amb penes de presó. I els viatges als països d'origen suposen un perill per a les nenes. Per prevenir-ho, des de Salut s'ha impulsat un document que els pares firmen a la consulta del pediatra, on es comprometen a no mutilar les filles. Adriana Kaplan creu que és una via molt eficaç:

Ensenyen aquesta carta a les famílies, a les àvies i els diuen: "Mira, aquí diu que no podeu tocar la nena perquè si no anem a la presó." D'aquesta manera no contradiuen l'autoritat dels avis, són societats on el poder el tenen els ancians. És una fita important i s'està consolidant.

 

La prevenció es treballa des de múltiples àmbits com l'escola, la comunitat i, sobretot, l'assistència sanitària primària. La mutilació té greus conseqüències psicològiques i físiques per a la nena: hemorràgies, risc d'anèmia, infeccions. Més tard, poden tenir complicacions al part i dificultats en les relacions sexuals.

Segons la gravetat de la mutilació, l'Organització Mundial de la Salut les classifica en diferents tipus. En alguns casos es talla la punta del clítoris, n'hi ha que tallen el clítoris i els llavis, i d'altres que fins i tot cusen la vagina. 

La reconstrucció genital no arriba a tothom

El doctor Francisco Carmona és cap de Servei de Ginecologia de l'Hospital Clínic, el centre de referència en intervencions per reconstruir els genitals femenins.

 

Són operacions ambulatòries i que no duren més de 40 minuts. Des del 2016 els han derivat 77 pacients. Vint no s'han presentat mai a l'hospital. S'hi han intervingut quirúrgicament un total de 40 dones. Segons el doctor Carmona, costa arribar-hi:

Segurament hi ha moltes més dones a Catalunya que ho necessiten, però són dones que viuen encara en guetos, potser no saben parlar ni en català ni en castellà. Qui les acompanya i qui fa de tutor és el marit, la família, el pare. És molt important que es faci difusió als mitjans i que es digui que aquest problema existeix.
 

 

 

La Fundació Wassu, que treballa per prevenir les mutilacions, ha llançat una campanya de micromecenatge per reduir aquesta pràctica entre les nenes de Gàmbia. És un dels països que tenen aquest ritual més arrelat: es mutila més de la meitat de nenes abans dels 5 anys. Els fons es destinaran a sensibilitzar dones líders gambianes.