Els casos que el govern considera més urgents per concedir-los el Pirmi són insuficients per les entitats socials
El govern prioritzarà els casos més urgents a l'hora d'accedir a la renda mínima, però les preferències marcades per l'executiu sembla que no satisfan les entitats socials, que veuen com hi ha moltes més persones en risc d'exclusió, que el govern no té en compte a l'hora d'establir l'ordre de dotacions. És el cas dels joves sense feina, les persones grans a qui els costa trobar ocupació i les dones amb nens o avis al seu càrrec.
TVC/Redacció
2 min
Segons ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), la situació "generada per l'increment de la demanda i la falta de recursos" en el marc de l'actual crisi econòmica és molt difícil i obliga a buscar "la màxima rendibilitat" en les actuacions socials. Però alhora existeix, diuen aquests agents socials, la responsabilitat del govern "de garantir a tota la ciutadania una renda bàsica que asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen" en l'article 24.3 de l'Estatut de Catalunya.
"Aquesta dicotomia està condicionant moltes de les polítiques socials actuals", afirmen les entitats socials. En aquesta línia, el govern català ha decidit donar prioritat als casos més urgents, com són aquells que afecten persones que no tenen cap ingrés familiar, que estan en procés de desnonament o que, directament, viuen al carrer. Però els agents socials creuen que no és suficient i demanen que s'ampliïn els ajuts a altres grups que no reben cap atenció, com ara els joves que tenen entre 18 i 25 anys, emancipats i sense feina, les persones grans a qui els costa trobar ocupació i les dones amb nens i avis a càrrec. Deixar-los sense prestacions, asseguren, "sortirà més car a llarg termini".
La finalitat de la renda mínima d'inserció és prestar el suport adequat a totes les persones que el necessitin per atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció socials i laborals.
"Aquesta dicotomia està condicionant moltes de les polítiques socials actuals", afirmen les entitats socials. En aquesta línia, el govern català ha decidit donar prioritat als casos més urgents, com són aquells que afecten persones que no tenen cap ingrés familiar, que estan en procés de desnonament o que, directament, viuen al carrer. Però els agents socials creuen que no és suficient i demanen que s'ampliïn els ajuts a altres grups que no reben cap atenció, com ara els joves que tenen entre 18 i 25 anys, emancipats i sense feina, les persones grans a qui els costa trobar ocupació i les dones amb nens i avis a càrrec. Deixar-los sense prestacions, asseguren, "sortirà més car a llarg termini".
La finalitat de la renda mínima d'inserció és prestar el suport adequat a totes les persones que el necessitin per atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció socials i laborals.
