Els drons, els espantaocells que patrullaran els conreus del futur
Unes càmeres proveïdes d'intel·ligència artificial detecten un moixó que es col·loca sobre l'espatlla d'un espantaocells. Abans que tingui temps d'atacar els fruits que maduren al tros, un dron autònom arriba a la seva ubicació i l'espanta. Tot això, en actiu les 24 hores del dia i sense la necessitat que cap ésser humà hi intervingui.
Aquest, segons apunten els investigadors de la Universitat Estatal de Washington (WSU), és el futur per espantar els ocells i evitar altres tipus d'atacs similars als conreus, i substituiran els ninots espantaocells. Fins ara, s'havien provat solucions similars en llocs com el Delta de l'Ebre o els conreus de Girona, però és la primera vegada que s'estudia una solució integral de detecció i desplegament autònomes.
L'estudi "Execució automatitzada d'un sistema de dissuasió d'aus mitjançant un vehicle aeri no tripulat programable" l'ha fet públic el Laboratori d'Automatització Agrícola i Robòtica de la Universitat Estatal de Washington en el diari científic Computers and Electronics in Agriculture. El "paper" de la investigació descriu el sistema de càmeres de terra i drons autònoms que han utilitzat per provar l'efectivitat del mètode.
Els danys derivats de la presència d'ocells en els conreus provoquen grans pèrdues a tot el món, de forma anual. Els sistemes actuals per espantar les plagues d'ocells que posen en risc els conreus (petards i dispositius de so, ninots espantaocells, utilització de xarxes, trampes i falcons, enverinaments...) han demostrat ser insuficients, ineficients i, fins i tot, perniciosos per al medi ambient. A més, els mètodes més efectius per espantar-los, per exemple l'explosió de petards, requereixen la intervenció presencial d'un ésser humà que controli la zona. Aquest nou mètode acaba amb tots dos problemes.
Un sistema autònom de càmeres i drons
La solució que proposa la universitat nord-americana inclou un sistema de càmeres que detecta i localitza moviments similars als dels ocells en temps real, amb sistemes optimitzats de visió per computadora. Un cop establerta la seva ubicació, l'estudi planteja un sistema basat en algoritmes d'intel·ligència artificial que coordina el pla de vol per aconseguir fer fugir els ocells, ja sigui interceptant les aus que s'acosten al camp en directe o espantant les que ja són dins el conreu.
El sistema de drons espantaocells testat compta amb dues estratègies de vol autònom: missions independents, de durada curta, o missions més complexes, amb variacions i durades més llargues, en què dos drons es coordinen per pentinar el conreu de forma periòdica i espantar qualsevol ocell que hi hagi.
Les proves exteriors fetes en el marc de l'estudi buscaven descobrir el mètode més eficient d'execució del sistema. Els drons autònoms programables han demostrat que tenen entre un 90% i un 92% d'èxit en els seus objectius de camp, tot i que una de les conclusions és que la integració d'un sistema GPS per a la navegació del dron solucionaria moltes de les deficiències detectades.
Tot i haver demostrat la viabilitat de les tecnologies necessàries, el sistema encara podria trigar uns quants anys a estar disponible comercialment. Segons explicava al mitjà EurekAlert!, Manoj Karkee, professor associat al Departament d'Enginyeria de Sistemes Biològics de la WSU i coautor de l'estudi, "amb més perfeccionament i associacions amb la indústria, aquest sistema podria funcionar".
El sistema, a més, podria millorar amb la incorporació d'emissió de sons i la imitació de depredadors naturals: "Podríem fer que els drons semblin depredadors o tenir hèlixs reflectants que siguin realment brillants", explica el mateix Karkee.
Aquest darrer estudi de la WSU és el tercer d'una sèrie que es duu a terme a la universitat amb relació a la temàtica de la utilització de drons per lluitar contra les plagues d'ocells. El primer va comprovar com els drons operats manualment espantaven satisfactòriament els ocells presents als conreus i en reduïen fins a quatre vegades la presència. El segon va demostrar l'impacte positiu que té espantar ocells en la producció dels conreus, que acumulaven un 50% de reducció en fruits danyats.
Els drons, cada cop més habituals al camp
Els drons en l'agricultura són un recurs cada cop més habitual. La versatilitat i flexibilitat de la tecnologia, el seu baix preu i la seva eficiència i precisió els converteixen en una opció cada vegada més utilitzada com a solució per a diferents reptes.
Encara falten uns pocs anys, però no costa gaire preveure que, en un futur no gaire llunyà, al brunzit d'abelles i borinots s'hi sumarà el so de les hèlixs de petits drons fent diferents tasques que estalviaran treballs durs que fins ara han dut a terme persones.
