Els drons en infraestructures estratègiques que inquieten Europa

La matinada de diumenge tres drons van sobrevolar la central nuclear de Doel, al nord de Bèlgica. Segons els seus responsables, l'activitat es va veure alterada, però una estona més tard també es van detectar drons a l'aeroport belga de Lieja, que és un dels aeroports de mercaderies més importants del continent. Aquí, l'activitat es va suspendre durant una hora. Són les ultimes incursions d'aparells no tripulats  d'origen desconegut detectades en infraestructures estratègiques europees.

Reforç del Regne Unit

Arran dels fets, el Regne Unit ha anunciat que proporcionarà personal i suport tècnic militar a Bèlgica en coordinació amb l'OTAN. La decisió l'ha anunciat el cap major de Defensa, el mariscal Richard Knighton, i es pren després que en les últimes setmanes diversos drons hagin sobrevolat bases militars i aeroports.  

La setmana passada l'aeroport de Brussel·les-Zaventem també va haver de tancar durant unes hores l'espai aeri. Knighton reconeix que tant els caps polítics com militars belgues o britànics "no saben la procedència d'aquests drons".

Origen desconegut?

En els últims mesos la irrupció de drons ha alterat el trànsit aeri de diversos aeroports europeus d'Alemanya, Noruega, Suècia o Dinamarca. 

Als països europeus hi ha incertesa sobre qui opera, quines intencions tenen i qui hi ha al darrere. El Kremlin nega qualsevol implicació però alts dirigents i funcionaris europeus veuen la hipòtesi que Rússia estigui darrere de l'autoria com a "plausible".  

Diverses autoritats coincideixen que podrien formar part de l'estratègia de guerra híbrida que, amb un baix cost econòmic escampa incertesa política i psicològica tant en els governs com entre la ciutadania.

La Unió Europea ha acordat l'aixecament del mur antidrons per blindar-se davant la potencial ofensiva russa, una iniciativa que reclama més inversió militar i que aplaudeixen sobretot els estats membres fronterers amb Rússia. Mentrestant, l'OTAN ha aprovat l'anomenada operació Sentinella Oriental, destinada a reforçar la seguretat al flanc est d'Europa. 

El paper del "soci americà"

La postura del govern de Trump en tota aquesta seqüència ha estat, com a mínim, moderada. Els Estats Units no han participat en cap intercepció del drons. Tampoc participa en l'operació Sentinella Oriental. Washington evita així tensions bilaterals amb Rússia i trasllada als europeus la responsabilitat de les seves accions.  

Els primers, el 2025

Les primeres incursions en l'espai aeri europeu se situen al setembre del 2025. La principal hipòtesi és que Moscou posa a prova la capacitat de defensa i d'acció d'Europa i de l'OTAN, aprofitant la desunió i el debilitament en defensa provocat per la retirada progressiva del suport nord-americà. 

En cap cas els drons detectats fins ara anaven armats, sinó que es dedicarien a recaptar informació i sobretot a posar a prova la capacitat de reacció de les defenses. En el cas de Polònia es va apuntar a Ucraïna com a actor potencial però anàlisis d'experts internacionals atribueixen aquesta versió intencionada a Moscou. 

 En canvi, en el cas danès, totes les investigacions internes del govern apunten a Rússia. Dinamarca, com altres estats atacats, és un acèrrim defensor i col·laborador d'Ucraïna. 

Els últims d'avistament de drons

Aquesta és una cronologia dels últims avistament de drons:

• 31 d'octubre Alemanya. Diversos aeroports, entre ells el de Berlín-Brandenburg, han de suspendre els vols durant unes hores.
• 2 i 3 d'octubre. Bèlgica. Es van detectar uns 15 aparells sobre una base militar.
• Al voltant del 25 de setembre. Noruega. S'observen a l'aeroport d'Oslo, en una bases militar i en una central de gas. I a Suècia se n'albiren en una base naval.  
• Del 22 al 28 de setembre 2025. Dinamarca. s'albiren drons a dues bases militars i a quatre aeroports danesos.
• 25 setembre. Alemanya.  Detectats aparells aeris no tripulats en un hospital militar, unes drassanes i una central elèctrica.
• 22 de setembre. França. Un grup de drons és albirat en una base militar
• 13 de setembre. Romania.  Intercepten un dron rus que s'havia introduït 10 quilòmetres a l'interior del país.
• 9 setembre. Polònia. Almenys nou drons russos entren a l'espai aeri polonès i són interceptats.
• 28 de juliol. Lituània. Detecció de drons a l'espai aeri lituà.
• Estònia. Hi ha documentades diverses incursions a l'espai aeri en els darrers mesos.