Els efectes dels decrets de Nova Planta, encara vigents: una iniciativa busca derogar-los

Segurament hi ha qui pensa que això dels decrets de Nova Planta és una cosa arcaica. Però potser no ho és tant. Fa més de 300 anys que aquestes lleis de Felip V estan en vigor. No s'han derogat, ni fins ara s'havia plantejat. 

A la pràctica, això té efectes jurídics, com a mínim al País Valencià, i simbòlics i polítics per als territoris que conformaven la Corona d'Aragó. Una entitat valenciana, Juristes Valencians, treballa per aconseguir-ne la derogació.

L'exemple dels bascos

Dos mesos després de la batalla d'Almansa, i un mes després que les tropes borbòniques cremessin Xàtiva, en plena guerra de Successió, Felip V va aprovar el decret d'Abolició Foral per a València. 

Va ser anterior als decrets de Nova Planta de Mallorca i Catalunya i, tal com explica l'historiador Vicent Baydal, "ho va abolir tot: llei pública, institucions i lleis privades. El dret civil també es va abolir en el cas valencià. Per tant, el Regne de València es va incorporar directament a Castella".

La repressió en el cas valencià va ser molt dura: era un avís per a Catalunya i les Balears, que continuaven lluitant, i el Decret tenia la voluntat de ser exemplaritzant.

"Ens han tret una part molt important de l'autogovern", assenyala José Ramón Chirivella, president de l'associació Juristes Valencians, vinculada al dret civil, que tenen per exemple Catalunya, les Illes Balears i Aragó. "Nosaltres el que pretenem és acabar amb l'origen de la discriminació dels territoris que conformaven l'antiga Corona d'Aragó."

Per això, la via que proposa Juristes Valencians és anar a l'origen, als decrets de Nova Planta, i derogar-los. Un fet que pensen que ja s'hauria d'haver plantejat quan es va redactar la Constitució espanyola.

"Jo no sé què estava pensant el Pacte Democràtic per Catalunya o els diputats valencians de la UCD i el PSOE, perquè els bascos ho van obtenir. Per què nosaltres no?", es pregunta Chirivella.

Xàtiva, la llengua i les lleis pròpies arrancades de soca-rel

25 d'abril de 1707, els austriacistes abandonen el Regne de València. La ciutat de València es lliura, i només unes poques ciutats com Alacant, Alcoi, Dénia o Xàtiva resisteixen. 

A Xàtiva, el setge és important i s'intenta defensar la ciutat i el castell. Després de diverses setmanes de guerra, Xàtiva cau. Com a càstig, Felip V ordena que s'arrasi i es cremi la ciutat. Es deporta la població i se li canvia el nom, passa a ser Colonia Nueva de San Felipe.

Al Museu de Belles Arts de Xàtiva tenen un quadre de Felip V penjat de cap per avall.

És una revenja simbòlica com a recordatori d'aquell urbicidi. La guerra de Successió no només queda en la memòria: també, en el cas valencià, té efectes jurídics actuals. Com a conseqüència, "s'uniformitza tot el vessant jurídic i polític fent una castellanització brutal dels nostres territoris", explica Chirivella. 

A València, la incorporació al dret civil castellà no es va fer només amb una abolició, sinó també portant juristes castellans. "Tota l'audiència valenciana del segle XVIII està plena de juristes castellans, notaris castellans, etc.", relata Baydal. 

I exercint un control molt gran sobre aquells notaris. "Perquè moltíssima gent, quan anava al notari el 1707, volia continuar fent les coses per les antigues lleis, però venia una inspecció de l'audiència castellana i deia que no es podia."

Aquell decret d'abolició foral va sumir València en un caos. "És un començar de zero", defineix Baydal, "perquè ho arranca tot de soca-rel i implanta unes lleis castellanes que condueixen a un caos total. Per això, després, no es farà el mateix a Catalunya i les Balears".

La imposició també es deixaria notar en la llengua, el català. "Quan tu visites l'arxiu del Regne de València o de les Institucions catalanes", explica Baydal, "quan arribes al 1707 en el cas valencià i gires el full dels manuals de consells o de qualsevol altra institució, passa del valencià, que havia sigut la llengua oficial de València des del 1238, des de la creació de Jaume I, fins al 1707, al castellà". 

Segons l'historiador hi ha una ordre molt clara per tal que, a partir d'aquest moment, el valencià deixi de ser llengua institucional i perdi l'espai d'alta cultura i de representació simbòlica.

 

El Tribunal Constitucional apel·la als decrets de Nova Planta

"Amb la reforma de l'Estatut del 2006 es va intentar", afirma Vicent Baydal. "La reforma contemplava que a partir d'aquell moment els valencians recuperarien els drets en matèria civil. I quan es va començar a legislar, es va recórrer al Tribunal Constitucional, i, per anul·lar aquestes lleis civils valencianes, l'alt tribunal va apel·lar al decret de Nova Planta, perquè encara està en vigor."

Juristes Valencians és una associació que es va crear el 2013 per defensar l'autogovern valencià i, sobretot, per restituir el dret civil valencià previst a l'Estatut, però que les sentències del Constitucional del 2016 han obstaculitzat.

Per això han posat fil a l'agulla i s'han reunit amb diferents partits polítics per fer-ho possible. A les Corts d'Aragó ja s'ha presentat una proposició per demanar-ne la derogació. A les Corts Valencianes, PP i Vox van votar que no.

I a Catalunya, aquesta entitat espera que a partir del setembre el Parlament també en demani la derogació.

A les Corts Espanyoles, que és la institució competent, Sumar va presentar al maig una proposició de llei per dur-ho a terme.

 

Per què no s'han derogat encara?

Més de 300 anys després que es promulguessin i sancionessin els decrets de Nova Planta, ningú havia plantejat fer-ne una revisió i derogar-los.

Per Vicent Baydal és molt clar: "La raó per la qual encara no s'ha derogat és perquè d'alguna manera és el fet fundacional de l'estat espanyol."

Una de les conseqüències de la guerra de Successió és que va acabar amb un model de monarquia compost per diversos territoris polítics, amb les seves institucions, amb l'organització territorial de l'antiga Corona d'Aragó i de Castella. I va donar lloc a un estat "militarista, absolutista i fortament centralista", tal com defineix l'historiador valencià. 

Sobre aquest fet fundacional, violent, de la guerra de Successió, evolucionarà l'estat contemporani espanyol. Per això mateix, diu Baydal, "en cap moment de tot aquest temps, d'aquests 300 anys, hi ha hagut una voluntat de derogar aquell moment fundacional".

Molt diferent és el que va passar entre Anglaterra i Escòcia, i que coincideix en el temps. Just el 1707, el parlament escocès va votar unir-se a Anglaterra i formar el Regne Unit. Segons la línia de Baydal, que aquest fet fundacional fos mitjançant el parlament i diàleg és el que ha marcat les relacions i la manera d'actuar posterior. Quan en la contemporaneïtat Escòcia ha plantejat separar-se, també hi ha hagut un diàleg i institucionalitat.

"No hi ha un diàleg, hi ha una imposició. Per això seria important, encara que fora a nivell simbòlic, donar aquest primer pas de derogar el decret de Nova Planta i d'Abolició Foral, perquè seria una manera de reconèixer que hi va haver un fet violent i que es vol tornar al diàleg", apunta Baydal.

De la mateixa manera que durant la Transició es va intentar fer una revisió de consciència de la Guerra Civil espanyola, pensen que s'hauria d'haver fet de la guerra de Successió.

Per què ara?

José Ramón Chirivella es lamenta que els representants dels habitants de l'antiga Corona d'Aragó no van fer en aquell moment el que calia: "Volem fer, més de 45 anys després de l'aprovació de la Constitució, una cosa que els bascos ja van fer en el seu moment. Els bascos van aconseguir en un paràgraf segon de la Disposició derogatòria anul·lar unes lleis que estaven limitant la seva foralitat."

"Els bascos van insistir i ho van aconseguir."

Des de Juristes Valencians pensen que el moment polític és l'adequat, ja que la via que proposen, la proposició de llei, no és una reforma constitucional que demana una gran majoria. I confien que la majoria progressista al Congrés i també vinculada a temes territorials hi ajudi.

"El cas basc i navarrès és molt diferent perquè ells van donar suport al bàndol guanyador, al borbònic", recorda Baydal. Al segle XIX, durant les guerres carlines, van obtenir concessions com la hisenda foral i això sí que s'ha mantingut i respectat històricament. 

En canvi, en el cas valencià, català, balear no s'ha volgut revisar fins ara. I si s'aprovés aquesta proposició, es lamenta l'historiador, "no seria per la majoria del parlament espanyol; no serà per tots, que seria el millor, sinó només per una part".

Si es deroguen els decrets de Nova Planta, els valencians aconseguirien tornar a legislar amb el dret civil propi i el Tribunal Constitucional no podria citar el decret de Nova Planta per impedir-ho. I a Catalunya i les Balears s'obriria, segons Baydal, una porta al diàleg i a una relació que ja no estaria basada en la imposició.