Els Emmy Internacionals d'Oriol Pla, un pallasso brillant amb un futur de pel·lícula

Oriol Pla i Joanna Pardos han fet història als Emmy Internacionals. Pla ha rebut el premi Emmy Internacional al millor actor pel seu paper a la sèrie "Yo, adicto", de Javier Giner, basada en la seva pròpia caiguda i recuperació de l'addicció a les drogues. 

Mai cap actor català ni tampoc cap d'espanyol ho havien aconseguit. A la mateixa gala també ha estat premiada la realitzadora Joanna Pardos pel seu documental "Se acabó", sobre el cas Rubiales.

Parlem dels premis més rellevants de la televisió a escala internacional. Els Emmy Internacionals reconeixen les millors produccions fora dels Estats Units, i Oriol Pla i Joanna Pardos s'afegeixen a altres catalans que l'han guanyat abans, concretament dues produccions de 3cat.

La sèrie documental "Punt de no retorn" en què el periodista Raül Gallego viatja a indrets com Palestina, Ucraïna, el Japó o els els Estats Units per explicar històries que marcaran un canvi de paradigma va guanyar l'any passat en la categoria de Short-form Series, sèries de format curt.

I el 2015 l'emblemàtica "Polseres vermelles", creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, va ser reconeguda amb el premi Emmy Kids International a la millor sèrie infantil.

La potència audiovisual catalana

Aquest any, de fet, hi havia tres produccions catalanes nominades. Un reconeixement a tota la potència de l'audiovisual català perquè si ens fixem en les categories, hi havia representada, en aquestes tres nominacions, tota la cadena de producció. 

Oriol Pla, nominat a la interpretació, Joanna Pardos a la realització, i Diagonal TV a la producció en l'apartat de millor telenovel·la per a "Regreso a Las Sabinas". Tres categories i tres àrees de treball ben diferents, però que no poden funcionar l'una sense l'altra. 

Rivals d'altura

Oriol Pla competia amb els protagonistes de grans produccions d'arreu del món. El seu "tour de force" s'ha imposat a rivals de gran projecció internacional: el colombià Diego Vásquez, protagonista de l'adaptació de Netflix de "Cien años de soledad", una de les sèries de l'any, o el britànic David Mitchell, protagonista de "Ludwig", la gran estrena de ficció de la BBC l'any passat. 

Amb només 32 anys, Oriol Pla ja té una llarga trajectòria, sobretot al teatre, la disciplina que forma part del seu ADN. Porta el teatre de carrer, l'acrobàcia i el pallasso a les venes.  Va néixer en una família de circ i ha dedicat tota la seva vida als escenaris. 

L'hem vist dirigir la seva família Pla-Solina, els "Travy" de nom artístic, també formant part d'una altra família de circ, els Baró d'Evel, i ara al seu últim espectacle de teatre, "Gola", que ha creat i dirigit amb l'amic Pau Matas. És el que l'ha convertit en un dels actors més complets de casa nostra. Sembla poc probable que pugui baixar mai d'un escenari.

El cinema truca a la porta

Però és inevitable fer-se la pregunta de si aquest premi, que reconeix la seva faceta a la pantalla, l'allunya o no del lloc on ha après aquest ofici que l'ha acabat portant als Emmy. Segurament a partir d'ara molts productors de cinema li picaran a la porta amb ofertes que sempre són molt llamineres. 

De fet, amb Javier Giner sembla que el tàndem continua. Acaben de rodar la pel·lícula "Esta soledad", el debut al llargmetratge de Giner, al País Basc. Un relat sobre els vincles, amb dos joves que acaben de separar-se i estan immersos en un estat de confusió i soledat.

Fins ara l'hem vist al cinema en pel·lícules com "Creatura", "Salve Maria", "Girasoles silvestres" i destacant amb nota a "Petra" i "Incerta Glòria", que li van valer un Gaudí cadascuna. Això si, tots dos com a millor actor secundari. El Gaudí, el Goya (potser fins i tot l'Oscar?) a millor protagonista ara semblen menys lluny.