Els escriptors connecten amb els lectors a les xarxes en un Sant Jordi atípic
Les xarxes han intentat salvar la distància que separa lectors i escriptors, en un Sant Jordi en què, excepcionalment, tots s'han hagut de quedar a casa per culpa de la crisi de laSant Jordi en què, excepcionalment, tots s'han hagut de quedar a casa per culpa de la crisi de la Covid-19 que sacseja tot el planeta.
Sant Jordi, tradicionalment, és el dia per acostar-se als autors. Però aquest any, les signatures han estat substituïdes per entrevistes i converses telemàtiques.
"Aquest hauria estat el meu segon Sant Jordi com a escriptora. I no ha pogut ser", lamenta Gemma Ruiz.
No ha pogut ser al carrer. Però amb totes les precaucions, Gemma Ruiz ha firmat a una veïna l'únic exemplar de "Ca la Wenling" que ha dedicat presencialment en aquesta diada literària tan estranya. "L'intercanvi d'alegria amb la gent és el que més he trobat a faltar", afirma.
La finestra que obren les xarxes no poden substituir l'escalfor del carrer, però mantenen la connexió amb els lectors. Núria Cadenes és una altra de les autores que anticipaven un Sant Jordi molt intens. Aquest mateix dijous a la tarda parlava a internet de "Guillem", la seva novel·la de no-ficció sobre un jove activista assassinat per uns feixistes.
En un Sant Jordi com aquest, els mòbils, les tauletes o els ordinadors fan la funció de les trobades a les parades entre els escriptors i els seus lectors. Fins i tot els dinars o els vermuts que es fan tradicionalment entre autors i editors aquest any s'han fet virtualment.
Amb multitrobades com la que ha organitzat Nou Grup Editorial, on no hem vist circular ni canapès ni copes de vi o cava.
Empar Moliner afirmava: "És un dia molt estrany. Cap Sant Jordi de les nostres vides serà com aquest"
Singular també per a Joan Margarit, Premi Cervantes 2019, que ha substituït la pompa de la cerimònia d'entrega prevista per a aquest dia per arrencar la lectura d'"El Quixot" des de casa.
L'últim premi Sant Jordi, David Nel·lo per "Les amistats traïdes", no ha pogut reblar l'èxit amb la gran trobada amb els lectors: "Dèiem que al Sant Jordi ho petaríem i, evidentment no ha estat així. No hi ha més historia."
Sensacions agredolces també per a Núria Pradas. Premi Ramon Llull per "Tota una vida per recordar". Aquest dijous havia de ser una diada molt especial per a ella: "Estem amb els lectors d'una altra manera. I crec que és bo i és un missatge d'esperança perquè vol dir que no estem quiets"
Asseguda a la mateixa cadira i el despatx on ha escrit el seu darrer llibre, "Boulder", Eva Baltasar atén excepcionalment els mitjans, mantenint optimisme i transformant la situació en oportunitat: "Està molt bé poder fer una aturada. Ja sé que perjudica molta gent. Jo mateixa puc sortir molt perjudicada. Però és bo buscar altres maneres de funcionar com a societat. I hem de reflexionar."
En canvi, el flamant Premi d'Honor de les Lletres catalanes, Enric Casasses i autor del personalíssim poemari "El nus la flor", fugia de Barcelona i les seves masses per Sant Jordi.
Tampoc l'ha viscut gaire diferent que un altre any, un intel·lectual de referència com el valencià Joan Francesc Mira. Fa temps que va renunciar a la "fatiga" diu, del Sant Jordi multitudinari. Les seves darreres memòries, "Tots els camins", que qualifica com un exercici d'autopsiquiatria van quedar a mig presentar en societat. Per ell els maldecaps han arribat a l'hora de fer servir la tecnologia per entrevistes com aquesta.
Tots dos ens fan una recomanació per aquests dies de recolliment: "Si teniu un llibre, com us podeu avorrir?", ens diu Joan Francecs Mira. Enric Casasses ens aconsella "pensar, somiar...".
I encara que difícilment serà com l'original, hi ha festa del llibre prevista d'aquí tres mesos. Javier Cercas expressa una esperança:
"No soc creient, però estic resant fervorosament perquè el 23 de juliol pugui ser la gran festa del final del confinament. No sé si hem estat massa optimistes. En tot cas, si algú pot fer un miracle és Sant Jordi"
