Els EUA i el Japó frenen les aspiracions de Merkel que la cimera del G-8 limiti l'emissió de gasos contaminants
Els líders del G-8, els set països més industrialitzats i Rússia, comencen una cimera entre les protestes dels grups antiglobalització i les disputes entre ells per com lluitar contra el canvi climàtic i per l'oposició russa a l'escut antimíssils dels Estats Units.
La cimera ha començat amb un sopar informal dels líders. Abans, però, dos dels grans protagonistes de la cita, el president nord-americà, George W. Bush, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, que presideix la cimera del G-8, s'han reunit per intentar acostar posicions en les polítiques mediambientals, considerades una prioritat per Berlín.
Ja abans d'aquesta trobada ha quedat clar que no serà fàcil acostar posicions. En declaracions als periodistes, un alt funcionari dels Estats Units ha descartat que el seu país acabi cedint a la insistència d'Alemanya que els membres del G-8 es comprometin durant aquesta cimera a limitar l'escalfament del planeta mitjançant objectius precisos, com fixar límits a les emissions de CO2.
Merkel proposa que els vuit grans es comprometin a prendre mesures perquè la temperatura mundial només augmenti dos graus centígrads. Per aconseguir aquest objectiu, el 2050 les emissions dels gasos que provoquen l'escalfament terrestre haurien de ser la meitat del volum registrat al 1990.
Els Estats Units, el país que més contamina del món, no hi està d'acord. Però la setmana passada, per primera vegada, Bush va acceptar posar límit a les emissions mundials, tot i que vol que aquesta fita es marqui després de converses liderades pel seu país amb Europa i les principals economies mundials. L'assessor de Bush ha explicat que les negociacions que proposa la Casa Blanca, en què participarien entre deu i quinze països, no funcionarien al marge de l'ONU, que a finals d'any ha de començar el debat per aconseguir un gran acord que substitueixi el Protocol de Kyoto, que venç el 2012. En aquest sentit, després de la reunió amb Merkel, George Bush ha expressat el seu "gran desig" d'arribar a un acord post-Kyoto.
La posició de Washington és ferma, però Alemanya compta amb el suport de diversos països. El Canadà, amb el suport del Japó, ha destacat la necessitat de reduir a menys de la meitat les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle entre ara i el 2050. Nicolas Sarkozy, que s'estrenarà com a mandatari internacional, ha fet també una crida perquè s'adoptin acords concrets i amb xifres.
Al marge de les divergències que provoca l'escalfament global, un altre enfrontament centra la cimera d'Alemanya. Es tracta del contenciós que enfronta Washington i Moscou per l'escut antimíssils que preparen els Estats Units. Bush va dir dimarts a Praga que Moscou no té motius per témer l'escut antimíssils perquè és de caràcter defensiu, però va afegir llenya al foc en criticar l'evolució democràtica de Rússia. Una acusació que ha replicat aquest dimecres un portaveu del Kremlin, que ha demanat als Estats Units que no es fiquin en els assumptes interns de Rússia.
