Els eurodiputats es podran expressar en català, però sense que se'ls tradueixi el discurs
El Parlament Europeu permetrà als eurodiputats parlar en català, euskera o gallec durant les sessions plenàries en una llengua diferent de les oficials de la Unió Europea, tot i que no hi haurà traducció ni constarà en acta. La decisió l'ha presa la Mesa de l'eurocambra, presidida per Josep Borrell, per unanimitat. Espanya havia demanat que, a més de les vint llengües oficials, es reconeguessin les altres llengües oficials a Espanya.
1 min
Leila Zana va ser empresonada a Turquia per parlar en kurd al Parlament d'Ankara. Ahir va recollir a Brussel·les el premi Sakharov en defensa dels drets humans. I va començar el seu discurs en català després que Josep Borrell la va saludar en kurd i en turc. La cortesia de Leila Zana cap al president del Parlament va tornar a posar damunt la taula una qüestió no resolta a la cambra, com les intervencions en llengües no oficials. Fins ara, no hi havia instruccions específiques comunes que s'haguessin de seguir i ara queden fixades de la següent manera: el diputat que parli en una llengua no oficial serà advertit que la seva intervenció ni es traduirà ni constarà en acta. I si vol seguir, no se li privarà de cap manera. Probablement, pocs -o cap diputat- entendran la intervenció, tret que el mateix diputat es tradueixi ell mateix. Tot i la unanimitat de la mesa, hi havia posicions contràries a l'ús de llengües no oficials, i també defensors d'un règim que en permetés i en regulés la traducció. S'ha buscat l'equilibri, atenent també el fet que negar la paraula a un representant popular en seu parlamentària, parli la llengua que parli, seria una decisió amb fortes implicacions en un sistema democràtic.
